Tweetrelat Guanyador: @ManPerAle65
El venedor em digué que si comprava aquella serp, ja no tindria cap altra mascota més. Tenia raó: ja no me'n queden. Però fa dies que em fa por quedar-me adormit a la nit.
Lletres de Ràdio 2021
Programa
Lletres de Ràdio 2021
Tweetrelats finalistes de la segona edició del concurs Lletres de Ràdio.
·10 episodis
episodis
10 episodisTweetrelat finalista 9: @Txisky
Van encarregar l'exhumació del cadàver per resoldre el crim però, en veure les esgarrapades a la tapa del taüt, van comprendre que el presumpte culpable era innocent.
Tweetrelat finalista 8: @farnersc
Et cerco en les coses menudes, en l'ocàs, en les boires gebradores, en la floració dels fruiters, en la terra erma, en les aigües embravides... Et cerco vint-i-cinc hores al dia acotxant-me en la teva absència.
Tweetrelat finalista 7: @Cristinabcn28
No sé mirar a la llunyania sense pensar en tu. No aconsegueixo apaivagar la teva absència entre tanta mediocritat. El temps no cura, només em recorda que ja no hi ets. Et busco entre els núvols d'aquest matí.
Tweetrelat finalista 6: @ArderiuSur
La Maria era filla d’una família de la burgesia catalana on tot era clàssic i sense canvis. Un dia els va dir que es casava, tots varen estar molt contents, fins que els va presentar a la Judit.
Tweetrelat finalista 5: @deomises
Hauria facilitat les coses tenir un idíl·lic llac a la vora per parlar dels avantatges del matrimoni abans de proposar el divorci. Però ella no atenia a raons. Tampoc ara, muda entre les bosses de pèsols i les safates de carn, al fons del congelador.
Tweetrelat finalista 4: @DavidGomezSimo
La fotografia de la model surant al llac nua i amb blocs de ciment als peus, el va fer guanyar el Sony World Photography Awards i vint anys de presó.
Tweetrelat finalista 3: @cesca_solde
N’hi ha uns quants de cada mena. Cimera interracial, en diuen. De cada raça hi ha els més savis, els més cultes, els més de tot. No farem res. Un cop més s’han deixat els més “normals”. No n’aprenen aquests terrícoles.
Tweetrelat finalista 2: @Lluisa10701699
Mai havia imaginat fer vida i mort a Florència. Segles i segles enfilada a la Catedral mullant caps i peus de vianants. La pedra s’esmicola sota els llavis callats malgrat una boca oberta. Moriré feta pols o em recordaran com la gàrgola homicida?
Tweetrelat finalista 1: @JosepUxo
En obrir el calaix, la cara va transformar-se. La recepta dels brunyols de l'àvia havia desaparegut. L'angoixa va pujar pel pit i va ofegar-se a la gola. L'infart va ser, en el fons, la millor solució per no enfrontar-se a la família.