Nova sessió del judici de l’1-O, encara marcada per l’alt nivel polític dels testimonis citats.
El primer ha estat el lehendakari, Íñigo Urkullu, que ha relatat al Tribunal Suprem que en els dies previs al 155 va fer "intermediació" per buscar una sortida al conflicte. En aquest context, ha afirmat que l'expresident Rajoy no va donar les "garanties" que demanava Carles Puigdemont que havia decidir convocar eleccions si el govern espanyol no aplicava el 155. Urkullu ha dit que Rajoy no li va donar cap resposta "taxativa", tot i que va "intuir" que l'expresident no es decantava per aplicar el 155.
El lehendakari ha reconegut que va ser Puigdemont qui, el 19 de juny de 2019, li va demanar que "intervingués" i va constatar el "bloqueig total" entre els dos governs. Va arribar a fer cinc propostes de diàleg a tots dos executius per evitar la DUI i el 155 però ha negat que, en cap cas, va ser objecte de negociació ni el referèndum ni el dret d'autodeterminació. També ha dit que es va reunir a Moncloa amb Rajoy, tot i que l'expresident va dir al Suprem que no ho recordava.
El diputat d'ERC al Congrés dels Diputats Gabriel Rufián ha estat el segon en fer de testimoni en la sessió d’avui del judici per l’1-O. Rufián ha qualificat de "fake news" que la comitiva judicial que feia l'escorcoll el 20 de setembre del 2017 al Departament d'Economia hagués de sortir per un edifici adjacent. De fet, Rufián ha qualificat de "vergonya" que Vox estigui present com a part al judici i els ha titllat de "partit xenòfob i racista", fet que ha provocat que el president del tribunal, Manuel Marchena, li hagi cridat l'atenció.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha aprofitat la seva compareixença com a testimoni al Suprem per criticar la presó preventiva dels acusats i defensar que l'1-O va estar organitzat pels ciutadans.
També ha exigit que s'aclareixi qui va donar l'ordre política de carregar l'1-O perquè creu que "no es va produir per iniciativa espontània". En aquesta mateixa sala, 24 hores abans Rajoy i Sáenz de Santamaría es van deslligar de qualsevol decisió operativa. També ha aclarit per què van cedir locals municipals per a l'1-O i ha explicat que van donar "suport polític" al referèndum perquè els ciutadans "poguessin votar sí, no o no votar". Colau considera que la suspensió del TC afectava només la "vinculació jurídica" del referèndum però "no els drets polítics".
Ja a la tarda, l'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido s'ha desvinculat al Tribunal Suprem del dispositiu de seguretat dissenyat pels cossos de seguretat estatals per l'1-O.
Sobre els Mossos, ha dit que aquell dia "no es van veure unitats d'intervenció" i ha lamentat que haurien d'haver posat més efectius i que havien "sorgit problemes" amb la policia catalana ja abans del dia del referèndum. Zoido ha rebutjat parlar "d'excessos policials" i ha qualificat de "proporcionada" l'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil "donades les circumstàncies d'aquell dia".
En la sessió del judici d’avui també han declarat altres responsables polítics com Ernest Benach, Albano Dante-Fachín o Xavier Doménech. Tanmateix, els tres últims testimonis citats a declarar, Josep Ginesta, Francesc Iglesias i Adrià Comella, han fet servir el seu dret a no declarar, per estar investigats en altres causes judicials.
