Brussel·les i Espanya s’han encarat aquest dimarts al Tribunal de Justícia de la UE per la llei d’amnistia al ‘procés’. En la vista per les prejudicials del Tribunal de Comptes, tant la Comissió Europea com el govern espanyol han defensat que les despeses vinculades a l’1-O no afecten els interessos financers de la UE. Ara bé, discrepen sobre la seguretat jurídica i la “discriminació” de la llei. Carlos Urraca, dels serveis jurídics de la CE, ha qüestionat que la llei respecti els principis de seguretat jurídica i d’igualtat. Tot i admetre que és competència dels tribunals espanyols analitzar-ho, la CE ha dit que “no sembla que la llei d’amnistia respongui a un objectiu d’interès general” perquè “forma part d’un acord d’investidura”.

Foto de Natàlia Segura / ACN.
“Hi ha dubtes sobre el requisit que les disposicions de la llei d’amnistia siguin clares i precises”, ha afegit Urraca.
La vista d’aquest matí per les prejudicials del TdC ha acabat poc abans de la una del migdia. Dean Spielmann, advocat general del TJUE pel cas, ha dit que anunciarà més endavant la data de publicació de la seva opinió sobre les preguntes traslladades pel TdC.
El TJUE celebra aquesta tarda una segona vista per les prejudicials de l’Audiència Nacional en relació amb la causa de terrorisme contra els CDR de l’’Operació Judas’. Si bé estava prevista a les tres de la tarda, finalment s’ha avançat a dos quarts de tres.
Xoc entre Brussel·les i Espanya
En el procediment escrit la Comissió Europea va assegurar que la llei d’amnistia era una “autoamnistia”. Urraca ha evitat el terme, però ha reiterat els arguments per justificar aquesta crítica. El lletrat de l’executiu d’Úrsula Von der Leyen ha recordat que la Comissió de Venècia considera autoamnisties quan atorguen “immunitat” a qui ostenta el poder jurídic.
“En opinió de la Comissió el mateix criteri s'hauria d'aplicar quan qui és al Govern garanteix la impunitat dels seus socis a canvi del suport parlamentari”, ha al·legat Urraca. A més, ha recriminat al govern espanyol que no seguís les recomanacions de la Comissió de Venècia, que demanava una llei “més clara i precisa” i un “diàleg significatiu” amb temps per aconseguir una majoria més àmplia per aprovar-la, segons ell.
“En cap cas la llei pot ser qualificada d’autoamnistia”, ha replicat l’advocada del Regne d’Espanya davant la UE. Gavela ha defensat que “el procediment d’adopció de l’amnistia és perfectament legítim”, ja que “es van complir estrictament” els terminis de tramitació parlamentària.
D’altra banda, Gavela ha advertit al TJUE que aquest és un debat “constitucional” que s’ha d’abordar a Espanya. Precisament, el Tribunal Suprem ha fet una qüestió d’inconstitucionalitat per “vulneració del dret a la igualtat i al principi de seguretat jurídica” i està pendent de resolució al Tribunal Constitucional.
Per ara, Gavela ha recordat que la sentència del TC de finals de juny ja ha avalat el criteri de tracte diferencial de la norma, que és “justificada” amb l’objectiu de “superar el conflicte polític”. De totes maneres, Gavela ha defensat que la llei d’amnistia respecta els principis de seguretat jurídica i igualtat davant la llei.
Tampoc la fiscalia espanyola veu autoamnistia ni vulneració d'interessos o el dret europeus. El fiscal Martín Granizo ha negat que la llei sigui una "autoamnistia", com ha dit la Comissió Europea o SCC, ja que "persegueix la normalització institucional a través de la reconciliació i l'interès general", cosa que el TC també diu, ha recordat.
Vista per les prejudicials del TdC
En la vista a Luxemburg d’aquest dimarts, la gran sala del TJUE ha analitzat les vuit preguntes prejudicials del TdC sobre la compatibilitat de la llei d’amnistia amb la legislació europea per decidir si reclama responsabilitats comptables a una trentena d’encausats, entre ells els principals líders del procés: Artur Mas, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig, així com altres alts càrrecs al Govern de l’època.
La vista s’ha dividit en diversos blocs que han abordat les principals qüestions de les vuit prejudicials del TdC: l’admissibilitat de les prejudicials, l’afectació dels interessos financers de la UE, la seguretat jurídica i el principi d’igualtat en la llei, els terminis d’aplicació de la llei i les mesures cautelars.
Admissibilitat del cas
En el primer bloc sobre la competència i l’admissibilitat de les prejudicials davant del TJUE, l’advocada de l’estat davant la UE, Andrea Gavela, ha afirmat que les preguntes del TdC són “hipotètiques” i que l’òrgan “no entrega el marc fàctic” necessari” com per concloure que la resposta a les prejudicials “sigui necessària”.
En canvi, la Comissió Europea considera que “no són hipotètiques”. “Certes disposicions de la llei d’amnistia impedeixen al TdC garantir l’aplicació del dret de la UE i verificar si els interessos de la UE es veuen afectats”, ha afirmat Carlos Urraca, dels serveis jurídics de la CE.
Per la seva banda, el fiscal Martín Granizo ha defensat la legitimitat del TdC per presentar prejudicials, però considera que les presentades per la consellera d'enjudiciament no compleixen els requisits establerts pel TJUE, ja que no delimiten en quina mesura la llei d'amnistia afecta la legislació europea i els interessos financers de la UE.
Interessos financers de la UE
Malgrat les discrepàncies sobre l’objectiu de la llei d’amnistia, la Comissió Europea, l’advocacia de l’Estat i la fiscalia coincideixen en el fet que el cas de l’1-O no afecta els interessos financers de la UE com apunta el Tribunal de comptes.
“No hi ha un vincle prou directe” entre les “il·legalitats i el pressupost de la UE”, ha dit Urraca durant la vista.
La reducció de la contribució econòmica d’Espanya a la UE per una eventual secessió és “la conseqüència lògica” d’aquesta independència “i no un incompliment de l’obligació” dels estats de “protegir els interessos financers de la UE”, afirmava la CE en el procediment escrit.
D’altra banda, la CE ha dit que seria una “ingerència desproporcionada” considerar que qualsevol gestió de fons públics d’un estat membre afecta els interessos dels estats perquè pugui tenir un impacte en la renda nacional bruta d’aquest.
Amb tot, l’executiu europeu considera que és competència dels tribunals espanyols determinar si en el cas en qüestió es van desviar “fons de la UE” per “finançar el referèndum il·legal”.
Pel que fa als interessos financers, l’advocada de l’estat espanyol ha negat que s’hagin produït, ni “a la pràctica” ni com a “risc real”. “La interpretació del TdC és una ingerència desproporcionada del dret de la UE en la gestió dels fons nacionals”, ha remarcat Gavela.
"No existeix cap dubte raonable" que els enjudiciats no van fer servir fons europeus per tirar endavant el 'procés', ha dit el fiscal. De fet, ha dit que els dubtes de la consellera d'enjudiciament que va presentar les prejudicials són "qüestions hipotètiques", perquè ni el Tribunal Suprem, d'on sorgeix el procediment comptable al TdC, va insinuar en la seva sentència sobre l'1-O que estigués en joc interessos financers europeus.
Igualtat davant la llei
En el procés escrit, la CE va avisar que si el TJUE conclou que la llei d’amnistia no afecta els interessos financers de la UE, no s’hauria de pronunciar sobre el principi d’igualtat. A més, la CE ha reconegut que és competència del TdC determinar fins a quin punt la llei d’amnistia compleix els principis de seguretat i igualtat davant la llei, però ha volgut recordar els requisits per determinar-ho (claredat i precisió de la llei; aplicació previsible; criteri objectiu, raonable i proporcionat per donar una diferència de tracte). Ara bé, Brussel·les ha fet un pas més qüestionant que es compleixin aquests criteris.
Davant les explicacions de l’advocada de l’Estat al respecte, el lletrat de la CE ha assegurat que la posició del govern espanyol és “clarament errònia”. “Ni van atendre la recomanació (de la Comissió de Venècia) sobre dedicar-hi més temps, ni la recomanació sobre una majoria qualificada superior, ni totes les recomanacions per restringir l’àmbit material i temporal de l’amnistia”, ha reblat Urraca al final de la vista davant el TJUE.
En l’escrit presentat abans de l’audiència la CE argumenta que la llei “sembla una autoamnistia” perquè els vots dels beneficiaris van ser “fonamentals” per a la seva aprovació i perquè és “part d’un acord polític” per aconseguir la investidura de govern a Espanya. En segon lloc, recrimina al govern de Pedro Sánchez que la tramitació de la llei d’amnistia es fes amb un procediment urgent i sense una “majoria qualificada superior”.
També la falta de “major precisió en l’abast material i temporal de l’aplicació de l’amnistia”, així com “un vincle més estret” entre les consultes sobre la independència prèvies a l’1-O i el referèndum del 2017. Els últims tres aspectes van ser qüestionats per la Comissió de Venècia.
Per això, la CE vol que el TJUE adverteixi als tribunals espanyols que una llei que concedeix l’amnistia sense “claredat en la definició del seu àmbit d’aplicació” és contrària als principis de seguretat jurídica i igualtat davant la llei que marca la Carta de Drets Fonamentals de la UE. Ara bé, reitera que és competència dels tribunals espanyols determinar si aquest és el cas de la llei d’amnistia.
Terminis per aplicar l’amnistia
El fiscal Martínez ha recordat el recent aval del Tribunal Constitucional a pràcticament tota la llei, inclosos els matisos pel fet que el termini de 2 mesos per aplicar-la és legal, la delimitació de fets i temporalitat, i que es dona veu a totes les parts.
La CE coincideix amb el TdC a assenyalar que el termini de 2 mesos pot impedir que s’adoptin “les mesures processals que considerin necessàries per poder avaluar el fons del cas pendent, com l’obtenció de proves addicionals” o la celebració d’audiències. Per tant, l’executiu comunitari considera que aquest article de la llei d’amnistia no s’hauria d’aplicar d’acord amb el dret de la UE.
També considera incompatible amb la legislació de la UE l’article que exclou algunes parts en el procés de consulta prèvia a l’amnistia.
En el torn final de rèplica, el fiscal ha tornat a recordar que la llei d'enjudiciament civil només permet a les parts proposar proves, no pas al jutge, i que els dona uns terminis tancats, mentre que la llei d'amnistia obre altres vies i terminis.
Mesures cautelars
Per últim, la CE considera que els tribunals espanyols no han d’aplicar l’exigència d’aixecament de mesures cautelars mentre es resolen qüestions prejudicials per garantir “la correcta aplicació” del dret de la UE.
“El legislador espanyol ha exclòs expressament la possibilitat d'una interpretació conforme exigint l'aixecament de les mesures cautelars adoptades fins i tot si el Tribunal Nacional decideix plantejar una qüestió prejudicial a aquest Tribunal”, ha lamentat Urraca.
Per contra, Gavela ha defensat que “la independència” del TdC “no està en joc” per aquesta llei, ja que fa més d’un any de l’entrada en vigor de la llei d’amnistia i la seva aplicació “no s’ha materialitzat” en el seu cas. “No s’han aixecat les cautelars no només en el TdC, sinó també en altres tribunals. Així, l’advocada de l’estat ha assenyalat que altres legislacions no mencionen explícitament l’efecte suspensiu de presentat unes prejudicials i que això no ha impedit fins ara a cap tribunal deixar en suspensió el procediment.
La CE ha reconegut que és competència del TdC determinar fins a quin punt la llei d’amnistia compleix els principis de seguretat i igualtat davant la llei, però ha volgut recordar els requisits per determinar-ho (claredat i precisió de la llei, aplicació previsible, criteri objectiu, raonable i proporcionat per donar una diferència de tracte) i, inclús, ha aportat la seva opinió al respecte.
Vista per les prejudicials del TdC
En la vista a Luxemburg d’aquest dimarts, la gran sala del TJUE ha analitzat les vuit preguntes prejudicials del TdC sobre la compatibilitat de la llei d’amnistia amb la legislació europea per decidir si reclama responsabilitats comptables a una trentena d’encausats, entre ells els principals líders del procés: Artur Mas, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig, així com altres alts càrrecs al Govern de l’època.
La vista s’ha dividit en diversos blocs que han abordat les principals qüestions de les vuit prejudicials del TdC: l’admissibilitat de les prejudicials, l’afectació dels interessos financers de la UE, la seguretat jurídica i el principi d’igualtat en la llei, els terminis d’aplicació i les mesures cautelars.



