Els veïns de les dues finques i el local de Vallcarca ocupats que l'Ajuntament de Barcelona vol desallotjar esperen amb temor que arribi el moment d'abandonar les seves llars. Un dels afectats, Iru Moner, ha explicat a l'ACN que fa cinc anys que viu amb els seus tres fills en un d'aquests immobles i que no disposa de cap alternativa. "No marxo per indignació, però també perquè amb el meu sou no trobo res que pugui pagar", ha lamentat el veí, que recentment ha rebut un informe de Serveis Socials que acredita la seva situació de vulnerabilitat. Per la seva banda, l'entitat Som Barri ha demanat al govern local que aturi el procediment i l'ha acusat de voler fer fora famílies vulnerables recorrent a l'excusa "perversa" de l'infrahabitatge.
Foto de Norma Vidal / ACN.
Després del desallotjament de l’assentament de Vallcarca el 8 de maig passat, l’Ajuntament continua amb el procediment per recuperar tres finques municipals afectades pel projecte urbanístic d’aquest barri. Es tracta de dos edificis ubicats als números 83 i 87 bis de l’avinguda Vallcarca i un local que es troba al número 3 del carrer de la Farigola. El consistori va expropiar-los l’any 2015 i després de romandre buits durant anys, el 2019 el Sindicat d’Habitatge de Vallcarca va entrar-hi i els va cedir a famílies vulnerables.
Aquests immobles formen part del procediment administratiu que l’executiu local va iniciar el passat mes de març per desnonar tant l’assentament com diverses finques on, segons el consistori, s’hi havien detectat situacions d’infrahabitatge. Així, el passat 9 de maig, les persones que ocupen aquests espais van rebre una notificació municipal que les informava que els expedients incoats s’havien resolt i que havien d’abandonar les seves llars en un termini de cinc dies naturals.
Iru Moner, un veí de la finca ubicada al número 83 de l’avinguda Vallcarca que fa cinc anys que hi viu amb els seus tres fills, ha lamentat la situació i ha assegurat que no té on anar. Ha explicat que ha intentat buscar un altre pis a la zona, però ha revelat que amb el seu salari de lampista autònom no ha estat capaç de trobar res. “Tinc un pressupost de 800 euros al mes i amb això no m’arriba per poder pagar un pis amb dues habitacions pels nens i per a mi”, ha comentat.
Així mateix, ha dit que també ha pres la decisió de romandre a la que considera casa seva per “indignació”. Ha considerat que enderrocar una finca com aquesta “on es pot viure” i amb els problemes d’habitatge que hi ha Barcelona li sembla “una injustícia”.
Vulnerabilitat acreditada
Moner ha lamentat que els Serveis Socials municipals no s'hagin posat en contacte amb ell en cap moment i que hagi hagut de ser ell mateix el que s'hi hagi adreçat. Ha dit que la setmana passada va obtenir el certificat que acredita la situació de vulnerabilitat en què es troba. “Em sento fatal perquè no puc garantir un habitatge als meus fills”, ha manifestat l’afectat, que està separat.
El veí ha retret a l’executiu de Jaume Collboni i als responsables del districte de Gràcia la seva “manca d’humanitat”. Des del seu punt de vista, l'Ajuntament “funciona com un robot o una màquina que no té en compte les persones”. Així, ha recordat que amb aquesta maniobra el govern farà fora vuit famílies, de les quals set es troben en situació de vulnerabilitat.
“L’excusa de l’infrahabitatge”
Moner també ha criticat que l’Ajuntament faci servir l’argument de l’infrahabitatge per justificar aquests desnonaments. “Casa meva no és un infrahabitatge, de fet crec que és la millor casa on mai podré viure”, ha assenyalat. Ha advertit que els tècnics que van inspeccionar les finques només van detectar infrahabitatge als baixos i al local del carrer Farigola. “Els habitants dels pisos ens trobem en una situació d’indefensió jurídica total”, ha valorat.
Alhora, ha dit que ell mateix va fer la instal·lació elèctrica d’un dels locals en què el consistori ha detectat infrahabitatge, i ha assegurat no és cert que estiguin en males condicions. “Han dit que hi ha unes bigues que estan malmeses, però l’únic que els passa és que estan rovellades, no hi ha un problema estructural”, ha defensat. A banda, ha acusat l’executiu d’estar perseguint la comunitat gitano-romanesa del barri perquè a les tres peces afectades hi viuen membres d’aquesta.
Per tot plegat, ha demanat a l’Ajuntament que aturi el procés i que obri una via de negociació.
Manca de projecte
Des de l’entitat veïnal Som Barri, Aran Llevina ha criticat que l’Ajuntament hagi desestimat les al·legacions que el col·lectiu ha presentat.
Tot i admetre que les finques de l’avinguda Vallcarca estan ubicades en sòl qualificat d'equipament, tal com ha indicat el consistori, Llevina ha assegurat que en la peça de la qual formen part hi ha més immobles que també s’haurien d’expropiar en cas que el consistori hi volgués desenvolupar algun projecte. “No és clar quin equipament hi volen posar i, en tot cas, tot i recuperar aquests habitatges i enderrocar-los, encara faltarà expropiar dues finques més que formen part del mateix àmbit, o sigui que ens trobaríem amb finques o solars buits", ha argumentat.
Per això, ha demanat a l’executiu que mentre no hi hagi una expropiació de tota la peça sencera i un projecte clar “permeti que aquests immobles segueixin fent la funció social que duen a terme i que consisteix a oferir una alternativa residencial per persones en situació de vulnerabilitat”.
Sense diàleg ni acompanyament
Llivina també ha explicat que alguns dels habitants de l’assentament s'han reubicat al local del carrer Farigola, que està en una parcel·la que, segons l’Ajuntament, està qualificada d’habitatge protegit. De fet, fonts municipals han indicat que la recuperació d'aquesta finca ha de permetre ampliar les voreres d'aquest carrer en el marc de les obres de l'anella, ja en marxa.
La portaveu de Som Barri ha negat que els Serveis Socials municipals estiguessin fent un “seguiment real” de les persones dels assentaments. “El dia del desallotjament va venir un noi de Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), però l’única solució que va oferir als afectats va ser una nit en una pensió i clar, la van rebutjar”, ha relatat.
Ha dit que l’únic seguiment que van rebre aquests veïns va ser que cada sis mesos una patrulla de la Guàrdia Urbana es presentava a l’espai per fer un cens. “Mai hi ha hagut voluntat real d’asseure’s amb els representants de la comunitat gitano romanesa i amb els veïns per crear una taula de diàleg”, ha considerat.
L'Ajuntament diu que ha ofert alternatives
Fonts municipals han admès que el 9 de maig passat les tres finques van rebre la notificació que indicava que s’havien resolt els tres expedients per recuperar d’ofici els immobles. Han assegurat que la via administrativa continua oberta, de manera que admet la presentació de recursos i inclou el requeriment als seus ocupants a desallotjar l'espai. Així mateix, han assenyalat que els procediments encara poden allargar-se diversos mesos.
Pel que fa als habitants dels assentaments, han assegurat que de les divuit persones que constava que pernoctaven a l'assentament abans de l'incendi de la matinada del 7 de maig que va propiciar el desallotjament, els Serveis Socials municipals tenien en seguiment i vinculació onze persones. Han dit que després del desallotjament d'urgència va activar-se el CUESB i es va oferir un allotjament d'emergència als afectats. També es va posar en marxa el posterior seguiment amb la derivació als Serveis Socials ordinaris de referència per establir els recursos residencials estables pertinents. Segons el consistori, l'oferiment d'aquests recursos ja s'havia fet amb anterioritat i s'ha mantingut després del desallotjament. D'acord amb l'executiu local, aquestes opcions s'han activat en dos casos.
Per altra banda, l'Ajuntament ha manifestat que en sis casos s'ha ofert als afectats derivar-los als recursos residencials per a persones sense llar, però que tant abans com després del desallotjament aquestes persones han declinat aquesta ajuda. Alhora, ha subratllat que una unitat familiar amb tres individus tampoc ha acceptat l'oferiment d'allotjament temporal d'urgència, i ha dit que els Serveis Socials estan acompanyant aquests individus perquè puguin inscriure's al registre de sol·licitants d'Habitatge de Protecció Oficial. A més, hi ha una altra persona que ha estat allotjada al CUESB a l'espera d'obtenir una plaça en un Centre de Primera Acollida (CPA) i una altra, que va quedar ferida en l'incendi del 7 de maig, a la qual se li oferirà una solució d'allotjament quan surti de l'hospital.
