Una de cada tres fonts d'Osona i el Lluçanès deixa de rajar per culpa de la sequera
L'emblemàtica Font Grossa de Centelles ha deixat de rajar. Fins ara aquesta era una de les fonts que el Grup de Defensa del Ter (GDT) analitzava en el seu mostreig anual per determinar l'estat de salut dels aqüífers de la comarca, però per primera vegada en 20 anys no s'ha pogut estudiar. De fet, de les 166 que es pretenia analitzar, gairebé un terç estan ben seques. Des del GDT, el portaveu, Joel Vidal, ha lamentat que al problema recurrent de la contaminació per purins ara també se li sumi el fenomen de la sequera. Les fonts més contaminades les continua encapçalant la Font de Gallisans, de Santa Cecília de Voltregà, que supera onze vegades el llindar que marca l'OMS. La segueixen la Font del Raig, a Torelló, i la Font Salada, a Gurb.
L'aigua ha deixat de brollar a la Font Grossa de Centelles. Es tracta d'un lloc emblemàtic pels habitants del municipi que hi van tot sovint. "Fa poc hi vaig baixar amb una persona de Centelles de tota la vida i se li van negar els ulls", ha explicat Anna Casas, portaveu del col·lectiu Salvem la Font Grossa. Explica que per ells és un emblema del municipi, un lloc amb basses, on hi baixa la riera de la Llavina al costat -ara també seca-, i en definitiva "un lloc on hi havia molta vida". Des de l'estiu, però, aquesta estampa ha canviat i de la font no hi raja ni una gota.
Josep Llavina té molt clar quan va deixar de rajar la font. Una part del seu negoci d'elaboració de formatges se servia de l'aigua que rajava per ampliar la visita a la masia i mostrar com es molia el gra amb el molí centenari de la seva família. Llavina explica que han hagut de deixar de fer visites des del mes d'agost, quan encara feien funcionar un antic molí de pedra que s'accionava amb la força de l'aigua. Des de la font, una canalització feta fa segles els conduïa l'aigua fins a les bases del mas, i d'allà es turbinaven per aprofitar l'energia de l'aigua i moure la gran peça de pedra que permetia moldre el gra.
La manca d'aigua de la riera l'atribueixen a un pou que hi ha una mica més amunt de la font. "És una lluita de fa anys i tenim una sentència que ens dona la raó", ha explicat. Amb tot, el pou, de propietat municipal però gestionat per una empresa privada, actualment capta aigua per a usos industrials. "Evidentment que afecta", ha assenyalat Josep Llavina. És per això que demana que en períodes especialment secs es pugui deixar un cabal ecològic. "Demanem que en períodes de poca aigua es pari la bomba i s'agafi l'aigua d'un altre lloc per donar abast a les empreses ", ha assenyalat. Així s'evitarien basses amb aigua podrida o peixos que acaben morint per falta d'aigua, ha dit Llavina.
Els veïns han iniciat una recollida de firmes per intentar salvar la font i que la sortida de l'aigua es pugui recuperar. Des del col·lectiu defensen que es tracta d'un patrimoni molt ric que afavoreix la biodiversitat i que cal preservar. De la seva banda, Rosa Maria Ferrer, del col·lectiu Frikifonts de Centelles han demanat a l'Ajuntament, i aquests s'hi ha avingut, perquè es faci un estudi hidrogeològic dels aqüífers del municipi per veure com funcionen i quines quantitats d'aigua hi ha. Ferrer ha destacat que és "urgent" que es faci aquest estudi per intentar veure què es pot fer per salvar les fonts de Centelles. "Alguna cosa ha de canviar", ha assenyalat.
Foto de Laura Busquets / ACN.
