Un pèrit contractat per les defenses de la família Pujol Ferrusola ha assegurat aquest divendres en el judici a l'Audiència Nacional que els diners a Andorra regularitzat pels fills de l'expresident podrien procedir, teòricament, de la famosa 'deixa' de l'avi Florenci Pujol, tenint en compte les rendibilitats de les inversions i productes financers dels anys 80 i 90. Tot i això, ha admès que no hi ha constància documental d'aquestes inversions rendibles, i també ha reconegut que hi ha moltes transferències, ingressos i retirades d'efectiu no identificats. En concret, calcula que Jordi Pujol Ferrusola va disposar d'uns 3,3 milions d'euros, mentre que la resta de germans van disposar d'entre 500.000 i 750.000 euros aproximadament.
Aquest exinspector d'Hisenda i ara assessor fiscal ha explicat que ha tingut accés a tota la causa judicial, en la que no hi ha massa documentació bancària que justifiqui els "milers" de moviments bancaris de la família de l'expresident a Andorra. El que sí que ha afirmat amb rotunditat és que en els comptes andorrans dels Pujol Ferrusola no hi va haver ni transferències ni ingressos procedents ni de les empreses del germà gran ni de part de les companyies dels empresaris també acusats en aquest procés, com Comsa-Emte, Copisa o Isolux.
Sí que ha admès que els comptes bancaris andorrans van rebre molts ingressos en efectiu no justificats i d'origen desconegut, així com transferències anònimes. També van tenir moltes retirades de diners en metàl·lic. No obstant això, ha volgut matisar que molts ingressos i transferències corresponen a moviments bancaris de comptes del mateix titular, com retirades d'efectiu o talons bancaris per a ser ingressats en comptes de la mateixa persona.
El pèrit també ha dit que no ha sabut trobar com la fiscalia ha calculat els imports defraudats que atribueix als Pujol. L'assessor fiscal ha explicat que ell, per fer els seus càlculs, es va basar en els 160 milions de pessetes en dòlars que teòricament Florenci Pujol va deixar al seu fill, l'expresident de la Generalitat, i aquest va repartir entre els seus set fills i la seva esposa. Per tant, tocarien a uns 17,5 milions de pessetes en dòlars per cadascun, uns 105.000 euros. Tenint en compte que en els anys 80 i 90 els tipus d'interès bancaris i d'altres tipus d'inversions podien assolir fins el 18% i que la pesseta es va devaluar un 46% respecte del dòlar, l'expert fiscal veu raonable que els fills obtinguessin els rèdits que van acabar declarant a la hisenda espanyola. Tot i això, no ho pot assegurar al 100% perquè no hi ha constància de gairebé cap de les inversions en les anomenades "làmines opaques" i altres productes financers.
Així, per exemple, Jordi Pujol Ferrusola va obtenir uns 3,3 milions d'euros, Oriol Pujol, 657.000 euros, Pere, 504.000, Oleguer, 547.000, Marta, 518.000, i Mireia, 757.000. De fet, aquesta és posada d'exemple dels diners no justificats documentalment, ja que va ser l'única filla que no va treure mai diners d'Andorra, i per tant només hi va tenir ingressos.
Diners entre Mèxic i Andorra
D'altra banda, un inspector d'Hisenda ha estat preguntat per un informe pericial en el qual sospita d'uns suposats préstecs de 6 milions d'euros el 2007 i un milió de dòlars el 2010 de l'empresari mexicà Bernardo Domínguez Moreno, mort el 2011, a Jordi Pujol Ferrusola. Segons aquest inspector, els diners van acabar ingressant en efectiu a un compte andorrà de Pujol Ferrusola, però no es va documentar el retorn del préstec, i l'empresari tampoc el va reclamar en el seu moment. Igualment, tampoc consta que aquest empresari tingués compte bancari o una caixa de seguretat a Andorra i no se sap si en algun país europeu. Per això la fiscalia creu que el contracte signat entre tots dos era simplement per simular l'origen dels diners que Pujol Ferrusola ingressava a Andorra.
La defensa del fill de Domínguez Moreno, Bernardo Domínguez Cerecedes, ha al·legat que el seu client no està relacionat amb aquests préstecs, però l'inspector tributari ha recordat que l'empresa prestadora era dirigida per aquest acusat.
Amb la finalització dels pèrits, dilluns vinent serà ja el torn dels acusats, declaracions que s'allargaran fins dimecres. Dilluns a primera hora està citat a declarar presencialment l'expresident de la Generalitat. Prèviament, el visitaran uns metges forenses per dictaminar si està en condicions de fer-ho o no, però serà finalment el tribunal qui prendrà la decisió final.
