Un estudi certifica que Antoni Gaudí és l'autor del Xalet de Catllaràs a la Pobla de Lillet

La recerca és el resultat de dos anys d'anàlisis documentals i informació gràfica i analítica. Entre les investigacions fetes per Galdric Santana, director de la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), destaquen les comparatives de plànols entre el Xalet i edificis de Gaudí on es determina que hi ha una "perspectiva constructiva afí". Entre les coincidències, hi ha l'ús d'una volta de racó de claustre annexa al Xalet -actualment desapareguda- i l'accés entre habitacions mitjançant l'ús de distribuïdors a 45 graus.

Un altre element "clau" és l'ús d'un arc "que sembla una paràbola o una catenària". Santana especifica que, en realitat, és una "funícula calculada" per suportar els dos pisos de l'edifici. "Era tan agosarat i tan nou que els que van construir l'edifici no se'n van fiar i van afegir-hi uns murs de càrrega. En aquella època ningú s'atrevia a fer-ho", afirma. En canvi, sí que van mantenir el traçat dels plànols i la distribució.

Segons l'autor, Antoni Gaudí no hauria reivindicat mai l'autoria del Xalet perquè "el resultat no era el que ell havia dibuixat. Durant aquest període, era habitual que els arquitectes no signessin les obres si no s'executaven fidelment al projecte original. Segons l'estudi, Juli Batllevell, col·laborador de Gaudí, podria haver estat l'autor de l'execució.

El Xalet de Catllaràs, un projecte fet des de la "plena llibertat"

El projecte del Xalet del Catllaràs se situa en un interval màxim comprès entre els anys 1901 i 1908, coincidint amb la construcció de la fàbrica Asland. En aquella època, Gaudí tenia molts encàrrecs i això va fer que delegués molts dels seus projectes perquè no podia visitar-los cada setmana. I especialment en aquest cas, que l'obra se situa enmig del bosc i lluny de Barcelona.

Santana defineix el Xalet de Catllaràs com una "paradoxa": "Podries dir que és una obra menor, però el que sintetitza realment aquest projecte és la manera de pensar de Gaudí". Per a ell, el Xalet té "molt valor" perquè el va fer en un lloc on "se sentia totalment lliure" – l'emplaçament no és un entorn urbà i no hi ha normatives ni límits d'alçades- on pot aplicar "la seva filosofia d'arquitectura moderna pròpia".

"Per fi s'ha fet justícia"

L'alcalde de la Pobla de Lillet, Enric Pla, creu que aquest estudi permet "fer justícia" i certifica "allò que la gent del poble  sap des de sempre". A més, creu que l'estudi té el rigor suficient "perquè mai més ningú pugui dir que no és obra de Gaudí".

El vincle d'Antoni Gaudí amb aquest municipi del berguedà s'ha mantingut ben viu i la prova és que tothom s'ha bolcat en el seu centenari amb un programa d'activitats durant tot l'any. Històricament, s'ha conservat una fotografia on es veu Gaudí visitant el poble acompanyat d'Eusebi Güell, un altre dels personatges clau que van participar en la revolució industrial d'un municipi que, en aquell moment, va passar de 1.000 habitants a tenir-ne 2.800.

D'acollir enginyers a convertir-se en refugi de muntanya

El Xalet del Catllaràs, recorda l'alcalde, es va construir per acollir els enginyers anglesos que van venir a treballar a les mines de la zona, el recurs necessari per abastir de combustible la fàbrica del Clot del Moro, propietat d'Eusebi Güell i la primera fàbrica de ciment portland de l'Estat.

"Nosaltres el Xalet sempre l'hem estimat moltíssim perquè ja de petits era la nostra casa de colònies", explica el batlle. "Veníem caminant, passàvem dos o tres dies i tornàvem a baixar", recorda. L'Ajuntament voldria convertir-lo en un refugi de muntanya per "garantir la seva conservació" i que alguna entitat pública s'encarregués de la gestió. Tenen clar que aquest edifici, de propietat municipal,  s'ha de conservar en bon estat i que sigui "visitable per a tothom, també per a la gent del poble".

L'altra obra pendent de certificar, els Jardins Artigas

El municipi, a més, compta amb un altre element atribuït a Gaudí: els Jardins Artigas. L'Ajuntament treballa ara per certificar que també és obra seva, però admet que aquest 2026 encara no serà possible. "És el recurs turístic més visitat del Berguedà", assenyala l'alcalde, que no dubta en afirmar que "la petjada de Gaudí" ha sigut clau per a la projecció turística d'aquest poble.

Noves oportunitats per al Berguedà

Durant la seva intervenció, la consellera de Cultura, Sònia Hernàndez, ha qualificat de "gran notícia" la conclusió de l'estudi que confirma l'autoria d'Antoni Gaudí. "Calia aclarir allò que fins ara era una intuïció transmesa de generació en generació de manera oral", ha afirmat. Hernàndez ha posat en valor el rigor de la investigació, i ha destacat que és "el resultat de molta expertesa i de mesos de treball intens".

Segons la consellera, el fet que Gaudí no reivindiqués l'autoria del Xalet del Catllaràs no en resta importància; al contrari, encara en reforça el valor. "Aquesta acreditació enriqueix el llegat del nostre arquitecte més universal, que ens continua sorprenent més d'un segle després de la seva mort", ha subratllat.

Hernàndez considera que la confirmació suposa "una oportunitat excepcional" per a la Pobla de Lillet i confia que esdevingui "un revulsiu turístic" per al Berguedà. Amb tot, ha remarcat la necessitat que l'impuls turístic vagi acompanyat de la preservació del ric entorn natural que envolta el Xalet.