Una finca de Tordera de poc més d'una hectàrea investiga la producció conjunta de tòfona negra i suro. El projecte el lidera el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i va arrencar fa un any amb unes 700 plantes. Els experts ja són optimistes respecte a l'encaix de dues espècies que, d'entrada, tenen requisits del sòl molt diferents: "És un repte tècnic fer-ho compatible ", comenta Dalmau Albó, investigador del CTFC. L'objectiu és fer més atractiva la producció de suro a Catalunya en un context de "decaïment". El canvi climàtic, detalla, ha fet que les suredes siguin cada vegada menys rendibles, però amb la incorporació de la tòfona s'obriria la porta a un escenari econòmicament més interessant.
El canvi climàtic, entre moltes altres conseqüències, ha dut les suredes a un "estrès" que les fan menys productives i, en alguns casos, fins i tot a desaparèixer. "Els arbres pateixen sequera i els torns de lleva passen a ser d'entre catorze i disset anys", relata Albó. En aquest context, en què la superfície de sureda es redueix i els temps de lleva s'allarguen, el conjunt del sector se'n ressent.
Segons les darreres dades disponibles de l'Observatori Forestal Català, la producció de suro de 2024 va ser d'unes 3.800 tones, molt lluny, per exemple, de les xifres d'uns anys enrere. El 2017 la producció va estar per sobre de les 8.000 tones. Això ha tingut una evident repercussió en els preus, que s'han més que duplicat en aquests anys.
Ara la 'solució' que es planteja des del CTFC és fer "econòmicament interessant" aquest cultiu en 'crisi' amb la incorporació de la tòfona negra, que tradicionalment ha crescut colonitzant l'alzina convencional, i no pas a l'alzina surera. Per fer-ho possible, els investigadors han empeltat arrels d'alzina, on es produeix la simbiosi amb el fong, amb peus d'alzina surera.
Tot i que les primeres tòfones no es podrien collir fins d'aquí a cinc o sis anys i que per a la producció de suro caldria esperar més d'una dècada, amb les primeres observacions al cultiu experimental els experts confirmen que, d'entrada, les plantes estan "ben micorrizades", que vol dir que el fong ha "colonitzat" correctament les arrels per poder-se desenvolupar amb garanties.
"És un primer pas", es felicita Albo, que detalla que encara caldrà esperar per tenir la garantia absoluta de l'èxit del projecte. De fet, l'alzina surera i la tòfona parteixen de necessitats ecològiques ben allunyades i un dels reptes del projecte és precisament encertar l'estratègia per afavorir l'establiment de la tòfona negra en els sòls àcids característics de les suredes.
