Stella Rahola Matutes (Barcelona, 1980) aterra al museu Can Framis un any després de rebre el Premi d'Escultura (2021) de la Fundació Vila Casas. No hi exposa aquella obra, però sí un treball on torna a indagar en la matèria com a objecte viu en constant transformació. A 'L'Habitació de les Desateses', l'artista es fixa en el vidre borosilicat i en la tècnica del bufat per reflexionar sobre les derivades humanes del procés de fabricació i també sobre el seu cicle de reutilització incomplert (aquest vidre no es recicla perquè no és suficient perquè surti a compte). I aquí és on apareix el liquen, un altre transformador -en aquest cas natural- del mateix material que en un procés de milers d'anys és capaç de descompondre'l i fer-ne substrat.
Foto de Pau Cortina / ACN.
Stella Rahola sol explorar la noció transformativa dels materials, "sempre subjectes al canvi". "La fragilitat, portar el material al límit m'interessa perquè d'alguna manera quan l'estiro estic accentuant aquest punt d'inestabilitat i de canvi", explica a l'ACN.
En aquesta ocasió l'arquitecta i artista es fixa en les particularitats de la manipulació de la matèria quan aquesta ve de la mà de l'home. La instal·lació s'articula mitjançant quatre artefactes que emulen quatre moments diferents dle procés de bufat del vidre borosilicat.
Darrere d'això, Rahola ha volgut considerar les relacions entre els processo de fabricació i les seves relacions associades de poder: els treballadors, les seves eines i els espais de producció. I encara una darrera derivada que és el fet que aquest és un material que no es recicla, perquè el rebuig generat a l'Estat no és suficient perquè el sistema el vulgui processar.
És aquí on l'artista hi fa aparèixer el liquen, un transformador no humà del vidre. A diferència de l'home, aquest agent natural és capça de descompondre'l i fer-ne nou substrat. Això sí, en un procés llarg que es calcula en prop de 3.500 anys. Més o menys, els mateixos anys que fa que es va començar a treballar artísticament el vidre i la ceràmica.
"És com un jardí de 7.000 anys", diu Rahola comptant la història d'aquesta tècnica i el que trigarien els líquens que ha disposat sobre vidre bufat a dissoldre'l. La idea de "desatenció" plana sobre la proposta artística, especialment per aquest "cicle antropològic suspès".
Mons desatesos
'L'habitació de les desatestes' no era el títol inicial que Rahola volia per l'exposició, sinó per una de les quatre peces que l'integren. No obstant això s'hi ha anat convertint perquè hi ha diversos aspectes que comparteixen aquesta noció: la producció artesanal en espais petits, els cicles productius i el reciclatge i els valors femenins (totes les peces porten nom femení).
'On habita la pols'
Complementàriament, la Fundació Vila Casas mostra també a partir d'aquest dilluns una exposició a Can Framis ('On habita la pols') amb una selecció de les millors obres artístiques de l'alumnat de darrer any de carrera de la Facultat de Belles Arts, que es realitza des de fa més de tres dècades i que han estat adquirides per formar part de la Col·leccó de Belles Arts de la Universitat de Barcelona (UB).
En aquesta edició hi participen els artistes Camil Cofan, ALBA Escofet Presedo, Cristina García Sánchez, Nil Juan, Lydia León i Helena Ruiz Ràfols.
