Cinc anys després del seu darrer llibre de contes, Sergi Pàmies ha publicat ‘A les dues seran les tres’ (Quaderns Crema), un nou recull amb una desena d'històries que giren al voltant de la memòria, l’experiència i el pas del temps. Tal com ha explicat l’autor en una entrevista a l’ACN, després d’uns anys ocupat amb diversos esdeveniments personals “amb un potencial emocional prou dens”, el nou llibre li ha permès tornar a centrar-se “en el plaer estricte de la narració”. Els relats es mouen entre la realitat i la ficció, tocant diferents temes com la música, les relacions familiars o l’ofici. “No és el mateix explicar les coses mentre passen que explicar-les en la distància, sense ferides, amb retrospectiva i curiositat”, assenyala.
Foto d'Eli Don / ACN.
De fet, segons assenyala, el to del nou llibre és l’habitual i frega lleugerament el “límit de l’autocompassió”. “No és fer-se la víctima, ni tampoc fer pena, és més aviat assumir una certa condició que s’acosta al fracàs, sense ser-ho del tot”, afegeix. Per això, alguns dels personatges desperten certa “tendresa” que es complementa amb altres moments més irònics que aporten un “punt terapèutic”.
Pel que fa a aquells contes que incorporen certes experiències personals, difuminades amb altres de fictícies, aporten informació del mateix autor, que parla sobre els fills, moments relacionats amb la seva feina, la seva infància i l’arribada a Barcelona, converses amb la seva exparella o memòries relacionades amb la seva mare. Tot i això, Pàmies no considera que es tracti del seu llibre “més personal”. “La frontera del pudor de parlar d’un mateix ja la vaig trencar fa molts anys”, reconeix.
D’altra banda, algunes de les histories que es recullen se centren en diversos esdeveniments històrics i col·lectius com per exemple la mort de Franco, els atemptats del 17-A o els Jocs Olímpics. Moments que pertanyen a la generació de l’escriptor i que s’allunyen d’altres experiències més pròximes a la generació anterior, com el cas de la guerra o l’exili.
Finalment, Pàmies fa també un homenatge a l’ofici, que relaciona amb el pas del temps. “El gust de narrar, escriure, les percepcions que en tenim i quins mecanismes fem servir”, subratlla, temes en els quals aquesta vegada s’ha pogut entretenir. “Les presses, l’acceleració del temps poden comportar grans perills com la precarietat o la pèrdua de diàleg”, opina.
Pel que fa a projectes futurs, Pàmies no tanca la porta a publicar, finalment, “la gran novel·la”, tot i que, “tal com passa amb els grans amors, no els has de buscar”. L’escriptor sosté que les ganes “hi són”, però que es tracta d’un projecte que s’ha de donar de forma natural quan arribi el moment oportú.
