Sant Hilari homenatja els hilariencs que van patir un judici militar franquista

GIRONA
Sant Hilari homenatja els hilariencs que van patir un judici militar franquista

L’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm ha organitzat l’acte per retre homenatge a les víctimes que van patir un judici militar franquista.

El regidor d’Història, Recerca i Patrimoni, Eduard Carrillo, va destacar el paper de l’arxiu: “tot el que s’hi diposita, documents, cartes, fotografies, seran instruments que les noves generacions podran fer servir per llegir el passat”. 

L’alcalde Joan Ramon Veciana va expressar que aquest és un acte “important i necessari” i va voler recalcar que els que ahir s’homenatjaven no eren totes les víctimes del franquisme. De represaliats n’hi va haver molts més. 

Alguns familiars dels homenatjats van llegir algun fragment de carta o van compartir els seus records i reflexions sobre la guerra civil. L’acte va acabar amb la projecció d’un vídeo amb el nom de cadascun dels 67 hilariencs jutjats. 

 

La Rosa Andreu, responsable de l’arxiu, va explicar el context històric d’aquests judicis que el 2017 una llei de la Generalitat de Catalunya va declarar nuls.

El 5 de febrer de 1939 les tropes franquistes entren al municipi. L’avantguarda de l’exèrcit “nacional”, estacionat a la Bòbila i al capdamunt del carrer del Petrinxo, va entrar de matinada. Aquell mateix dia es va celebrar una missa a la Plaça Gravalosa, on van obligar tothom a anar-hi i saludar amb el braç enlaire. 

Franco va fer servir la justícia i els tribunals per castigar els vençuts i la primera eina jurídica i repressiva és el ban de declaració de l’estat de guerra publicat 30 de juliol del 1936. En el ban es detallava quins delictes quedarien sotmesos a la justícia militar: delictes d’agressió a forces armades, rebel·lió, injuria, amenaça al personal militar, propaganda subversiva, vaga, reunions, resistència i desobediència a l’autoritat, o els comesos per mitjà de la impremta, entre d’altres.

El 5 de juliol de 1938 Franco restablia la pena de mort tot argumentant que la seva abolició, produïda durant la Segona República, no era compatible amb el bon funcionament d’un estat.

Fotografia i font: Ajuntament Sant Hilari

Notícies relacionades