En aquests moments, amb el món com està, Sandro Veronesi (Florència, 1959) no es veu capaç d'escriure sobre el present, i per això ho fa sobre el passat. "Si fos optimista sobre el futur, no ambientaria les meves novel·les fa 40 o 50 anys", argumenta l'escriptor italià. Això és justament el que fa al llibre 'Setembre negre', publicat en català per Edicions del Periscopi, on retrata l'estiu d'un adolescent dels anys 70 que fa la "transició al primer nivell de l'amor adult" i descobreix què és la resiliència. En una conversa amb periodistes, el guanyador de dos premis Strega contraposa que els seus fills "poden nedar en aigües poc profundes", mentre ell necessita "aigües profundes, amb utopies i esperances".
Després de l'èxit de la novel·la 'El colibrí', el reconegut escriptor italià Sandro Veronesi torna amb 'Setembre negre' relata l'estiu del 1972 d'en Gigio Bellandi, un adolescent de 12 anys, al poble costaner de Fiumetto (Emília-Romanya). En aquests mesos, descobreix la música, la lectura i també l'amor. La trama es veu travessada per esdeveniments històrics, com l'assassinat del nen Ermanno Lavorini o l'atac als Jocs de Munich, a càrrec de l'organització palestina 'Setembre negre'.
Sandro Veronesi defensa que "l'amor també és present en els nens, que s'enamoren d'altres nens, simplement no saben què fer amb aquest amor". I desenvolupa: "No volen el contacte físic, perquè encara els avergonyeix. La presència és suficient, ja són feliços amb això".
A 'Setembre negre', en Giglio fa aquest canvi de paradigma. "Arriba una edat que l'amor comença a omplir-te les mans amb el desig d'acaronar i besar. Abans n'hi havia prou de tenir-la a prop. Ara la vol tocar, la vol besar. No sabia per a què servia l'amor, ara sí, perquè ha entrat al primer nivell d'amor adult", resumeix l'escriptor.
Veronesi assegura que la història és absolutament "inventada", perquè la seva adolescència no va ser tan emocionant com la del seu protagonista.
"No vull viure el present dos cops"
L'autor italià explica que la idea d'aquesta novel·la "li va venir" mentre treballava en una altra obra, també ambientada en el passat, però 40 anys enrere en lloc de 50. "Odio ambientar el que escric en el temps que visc. Després de la covid i la bogeria del món, no vull viure el present dues vegades. En tinc prou amb una", assegura.
"Si fos optimista sobre el futur, no ambientaria les meves novel·les fa 40 o 50 anys. No soc optimista sobre el futur perquè no el veig", argumenta Sandro Veronesi. Ho contraposa amb els seus fills grans, que estan en la trentena: "Ells tampoc veuen el futur, però aconsegueixen viure-hi". Afegeix que abans sí que era possible imaginar "la millora de les condicions del planeta".
L'escriptura després de dos Strega
Sandro Veronesi ha guanyat en dues ocasions l'Strega, el premi més prestigiós de les lletres italianes, per 'Caos Calmo' i 'El colibrí'. Més enllà dels reconeixements, però, l'autor assegura que li continua costant el mateix arrencar amb obres noves. "El més difícil sempre és començar. Ho era abans i ho és ara. Cordar-me les sabates per a posar-m'hi", assegura.
"Quan començo, soc l'home més feliç del món. No soc creient, però dono gràcies a Déu, per si un cas existeix, perquè estic fent el que volia fent quan tenia 14 anys", afirma l'autor de 'Setembre negre'. "Però no sempre és així. Passo llarg períodes sense poder cordar-me les sabates i pensant que potser no ho podré tornar a fer", admet.
Preguntat sobre una possible adaptació cinematogràfica de 'Setembre negre', com ha passat ja amb altres obres seves, Sandro Veronesi torna al pessimisme. El seu germà, que és director de cinema, li ha dit que "ningú voldrà fer-ho, perquè costa massa i han retallat les ajudes al cinema italià".
"En canvi, Mel Gibson ha estar vuit mesos a Itàlia per a fer una pel·lícula sobre la Bíblia", contraposa l'escriptor, que ironitza sobre el govern de Giorgia Meloni: "Els italians sobiranistes, nacionalistes i populistes donen diners als americans i no als italians".
