Investigadors del Clínic-IDIBAPS ha liderat un estudi que relaciona la degeneració d'una petita regió del tronc cerebral, el locus coeruleus, amb la severitat dels símptomes neuropsiquiàtrics en la malaltia d'Alzheimer. Aquesta relació és especialment rellevant en les formes d'inici precoç. El locus coeruleus és una petita regió del tronc cerebral i una de les primeres àrees afectades per la proteïna Tau; i es veu afectada fins i tot abans que les àrees relacionades amb la memòria. Aquest nucli és el principal productor de noradrenalina al cervell, una substància química relacionada amb l'aparició de símptomes com la depressió, l'ansietat i els problemes del son des de les fases inicials de la malaltia.
Investigadores de l'IDIBAPS que han participat en l'estudi.
L'especialista del Servei de Neurologia i de la Unitat d'Alzheimer del Clínic, la doctora Neus Falgàs, ha apuntat que hi havia evidència de la degeneració del locus coeruleus en estudis postmorten, però mesures aquesta regió en persones vives és complicat a causa de la seva petita mida. Ha afegit però que tècniques de ressonància magnètica sensibles a la neuromelanina poden ser prometedores per aconseguir mesurar-la i determinar com degenera el nucli a mesura que avança la malaltia.
Per a l'estudi, els investigadors van analitzar com degenera aquest nucli al llarg de la malaltia, comparant-lo en persones sanes i aquelles que es troben en una fase molt inicial de la malaltia d'Alzheimer. També van investigar la relació entre la degeneració del locus coeruleus i la severitat de símptomes i van comparar el grau de degeneració d'aquest nucli entre pacients amb inici precoç de la malaltia (símptomes abans dels 65 anys) i aquells amb inici tardà, atès que els primers acostumen a presentar una major severitat en els símptomes neuropsiquiàtrics.
Per dur a terme l'estudi es va utilitzar una seqüència de ressonància magnètica especial, sensible a la neuromelanina, que va permetre mesurar tant la integritat com el volum del locus coeruleus. A més, es va quantificar la noradrenalina al líquid cefaloraquidi i es van avaluar els símptomes neuropsiquiàtrics utilitzant l'escala 'Neuropsychiatric Inventory'.
Els investigadors van observar que el locus coeruleus degenera progressivament a mesura que avança la malaltia. Aquesta degeneració provoca un augment de noradrenalina al líquid cefaloraquidi i la seva degeneració s'associa a una major severitat dels símptomes neuropsiquiàtrics, incloent-hi depressió, ansietat, problemes del son i apatia.
També es va observar que els pacients amb inici precoç de la malaltia tenien una afectació més gran del locus coeruleus, el que explica la major gravetat dels símptomes neuropsiquiàtrics en aquest grup en comparació amb els d'inici tardà.
Falgàs ha puntualitzat que aquesta tècnica de ressonància magnètica només s'utilitza per a investigació. Tot i això, permet estudiar les bases biològiques d'aglluns dels trastorns neuropsiquiàtrics freqüents a l'Alzheimer i, en un futur, podria permetre identificar precoçment i tractar de forma més adequada aquests trastorns, reflexiona.
Aquest estudi, per tant, podria tenir implicacions significatives per al maneig clínic de la malaltia, millorant la qualitat de vida dels pacients a través d'una intervenció més personalitzada i precoç dels símptomes neuropsiquiàtrics.
La investigació s'ha publicat a la revista 'Alzheimer's & Dementia'.
