El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, ha obert aquest dimecres el torn dels testimonis al judici de l'1-O i ho ha fet topant amb el president del tribunal, Manuel Marchena, per l'ús de la llengua catalana per les valoracions polítiques. Tardà també ha mostrat la seva intenció de respondre en català l'acusació popular de Vox, però Marchena li ha dit que, com a testimoni, no hi té dret.
El judici ha seguit amb el testimoni de l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, que ha reconegut que va reunir-se amb Carles Puigdemont i altres l'estiu del 2016 quan es començava a parlar del referèndum. En aquell moment ja no era president i ha afirmat que el referèndum no estava ni al full de ruta ni al programa electoral però que s'introdueix "pel debat generat a la societat catalana" i no només per la pressió de la CUP. També ha relatat que va advertir de les dificultats de convocar un referèndum i que ho va fer partint de l'experiència que tenia pel 9-N (llavors ja estava investigat per la justícia). En aquest sentit, ha dit que per "controlar la situació" l'eina eren les eleccions.
La tercera a testimoniar ha estat l'exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría, que ha responsabilitzat el Govern de la violència de l'1-O i ha lloat la "professionalitat" de la policia espanyola que, segons entén, van evitar "circumstàncies molt més greus". Ha reconegut que ha vist en la seva trajectòria política imatges de "disturbis" i que "no són agradables a la vista" però ha acusat novament la Generalitat.
A més, ha aprofitat per assenyalar que hi va haver 93 policies espanyols ferits i el lletrat de Junqueras, Andreu van den Eynde, li ha recordat que l'endemà de l'1-O el govern espanyol va parlar de més de 431.
A la tarda, l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy s'ha desvinculat davant del Tribunal Suprem de l'operatiu policial del referèndum de l'1-O. L'expresident ha criticat que si la Generalitat no hagués "cridat a votar en un referèndum il·legal" no hi hauria imatges de "persones i policies lesionats". Preguntat per si estava preocupat per la violència, ha dit que ho estava perquè "no era normal".
Pel que fa a la malversació, Rajoy ha dit ara davant del tribunal de l'1-O que "no pot descartar" que es gastés diner públic per al referèndum. Rajoy ha dit que fins a 9 cops el govern espanyol va enviar informació provinent de la intervenció de la Generalitat a la Fiscalia General de l'Estat i la Fiscalia del Tribunal de Comptes, i que tampoc es pot descartar "engany" per part del Govern.
Per la seva banda, l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro. Montoro ha apuntat al Suprem que el Govern ha pogut cometre malversació perquè podia "defraudar o enganyar" per destinar diner públic a l'organització de l'1-O, tot i el "control total" de les finances aplicat per l'Estat des de l'estiu del 2017. En aquest sentit, ha recordat que des del seu ministeri s'han presentat fins a set denúncies (quatre davant la fiscalia general i tres al Tribunal de Comptes) per "irregularitats" detectades. I ha explicat també que "personal qualificat" del ministeri presta assessorament en aquestes investigacions. Ara bé, ha insistit que el control de les finances va funcionar i que la Generalitat "no tenia la possibilitat de convocar un referèndum amb pressupost".
OD_A_002311_CristóbalMontoro
Aquesta tarda també han declarat altres polítics com Marta Pascal i Eulàlia Reguan. Demà seguirá la fase testifical amb la declaració d’Íñigo Urkullu, Ada Colau o Ignacio Zoido, entre d’altres.
