El cantautor valencià Raimon ha publicat ‘Raimon. Personal i transferible’ (Empúries), un dietari dels anys vuitanta on agrupa reflexions, vivències i relacions amb personatges com Vázquez Montalbán, Pasqual Maragall, Andreu Alfaro, Salvador Espriu, Joan Fuster o Manuel Vicent, entre d’altres. Es tracta d’un recull on també parla de viatges, lectures i concerts, compresos en un temps d’agitació política. Quaranta anys després, Raimon ha reconegut en el marc de la presentació del llibre que certes temàtiques encara es troben sobre la taula, com és el cas de la llengua. En aquest sentit, ha titllat de “desgavell” la situació que hi ha actualment el País Valencià i ha recordat que el català i el valencià són “la mateixa llengua”.
Foto d'Eli Don / ACN.
En aquest sentit ha recordat que “afortunadament” hi ha una escriptura que és “bona per tothom” i ha lamentat que és, precisament, això el que “volen intentar canviar”. “Hi ha diferents formes de parlar el català o el valencià, però és obvi que és la mateixa llengua”, ha insistit. Pel que fa a les darreres propostes respecte el canvi d’accent, o denominació del valencià, en concret, Raimon desitja que tot plegat “es calmi una mica”.
El llibre de Raimon – nom artístic de Ramon Pelegero – compren tot un seguit de memòries en format de dietari compreses entre els anys 1981 i 1983. Segons ell mateix es tracta d’un format molt diferent al de les seves cançons, ja que en el cas de literatura són pensaments que escriu “a raig”. Posteriorment, hi ha més material, però admet que no és tan seguit i que hi ha coses més “disperses”. Això sí, encara es pot fer “una segona part” amb coses noves de la mateixa dècada, segons l’editor de Raimon.
“El primer dietari del 81 el vaig fer amb una intenció pedagògica, estava gravant totes les cançons de nou i no hi ha massa literatura sobre això de gravar cançons”, sosté, “va ser un moment molt viu”. Unes bases que van ser importants per tot el que va venir després i que el va incitar a continuar escrivint. “Quan ho vaig fer no vaig pensar que es pogués publicar”, afegeix.
Reflexions quaranta anys després
Quaranta anys després de l’elaboració dels diferents escrits recollits al llibre, Raimon ofereix una lectura acurada del seu passat, com per exemple la seva negativa a aquelles coses “amb les que no se sentia a gust” respecte allò que volien fer amb ell. “Vaig reivindicar l’aportació artística”, assenyala, “i no el fet que t’agafin i et posin una etiqueta”.
“Gent de l’esquerra pensava que jo havia de fer de polític i vaig dir que de cap manera”, recorda, “volien posar un element que no era jo”. Així, creu que el fet de dir “no” quan li demanaven una cosa que pensaven que havia de fer és un tret que va “cantar” des de les primeres cançons.
Al dietari també parla sobre diferents personatges amb qui va coincidir, com és el cas de Josep Pla, a qui admet que “ha llegit molt” i que va conèixer personalment. “Era un personatge amb una capacitat increïble que ja m’havia interessat com a escriptor”, reconeix. També fa palesa la seva bona relació amb Montalbán i Alfaro. “De seguida vam congeniar i amb ells dos hi havia una forta amistat”, recorda.
Pel que fa a la música, admet que l’ofici a vegades s’ha tornat “realment bèstia”, per exemple, perquè l’obligava a viatjar molt. “Hi havia dies que s’havia de fer un esforç considerable, però és el que té ser intèrpret, ser cantant”, subratlla. El que va mantenir en tot moment, reconeix, va ser el rigor en els recitals, així com una exigència sempre present en quant el so.
Preguntat per la seva retirada – sis anys des dels darrers concerts – Raimon afirma que no se’n penedeix i recorda que va ser ell qui ho va decidir. “Si m’haguessin fet plegar hauria estat diferent, però era el moment de fer-ho, i ho vaig fer bé”, diu.
Finalment, un dels pilars que posa en valor durant tot el llibre és el suport i l’amor per la seva parella: l’Annalisa. “Hem tingut molta sort, ens estimem molt des del dia que ens vam conèixer i no sabríem viure un sense l’altre”, celebra. En quant al títol: ‘Raimon personal i transferible’, reconeix que és una “petita broma”. “És personal, però el pots llegir”, assenyala, “no és com els passes a favor que regalen a la gent”.
