Puigdemont nega que fes contractar el seu escorta com a assessor del conseller Buch
L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha negat aquest divendres que ell instés l'exconseller d'Interior Miquel Buch a contractar com a assessor un mosso d'esquadra per fer-li d'escorta mentre estava a l'exili. També ha assegurat que tots els mossos que l'han acompanyat a Bèlgica no estaven de servei oficial i no feien d'escorta, ja que no duien arma, porra, armilla antibales ni l'autorització oficial per fer-ho. Ho ha dit per videoconferència en el moment de testificar en el judici contra Buch i el mosso d'esquadra Lluís Escolà, que l'hauria ajudat a fugir a Bèlgica.
Foto de Pol Solà / ACN.
Prèviament en la sessió, també ha declarat el cap dels escortes de la Generalitat fins el gener del 2018 que es dedicava a organitzar els dispositius de seguretat de les personalitats. Aquest inspector ha explicat que els escortes han de comunicar als seus superiors els trajectes que fan les personalitats protegides, a excepció dels actes estrictament privats.
Respecte a Escolà ha dit que era un policia reconegut. El 29 d'octubre del 2017 Escolà el va trucar per demanar-li vacances i, com que tenia moltes hores acumulades, li va concedir. Dos dies abans Escolà va ajudar Puigdemont a fugir a Bèlgica, cosa que no va comunicar als seus superiors i que va fer que uns altres escortes estiguessin esperant fora de la casa de Puigdemont sense saber que estava buida.
En tot cas, l'inspector ha dit que els problemes d'esquena d'Escolà feien que des de l'època del president Jordi Pujol no fes d'escorta personal, perquè no podia fer la formació física necessària, sinó que supervisava els dispositius. Ha explicat que Escolà parlava diversos idiomes i això facilitava la seva feina en dispositius de seguretat amb personalitats internacionals.
La defensa de Buch ha citat a declarar un assessor de l'exconseller entre març i setembre del 2020. Era per fer la mateixa feina que Escolà, però l'arribada de la pandèmia va alterar les necessitats del departament. Aquest eventual era detectiu privat i Buch també el volia perquè l'assessorés en matèria de seguretat. Finalment, va entregar diversos informes sobre els mètodes de desescalada del confinament en països com Polònia, Anglaterra o Itàlia.
Ha explicat que ell treballava poc al departament i ho feia amb el seu propi mòbil i ordinador portàtil. Això no li va suposar cap dificultat ha explicat, i molt sovint parlava amb Buch per telèfon, fent-li informes verbals, manuscrits o per correu electrònic. Aquests documents no tenien cap número de registre o segell d'entrada perquè eren documents interns de treball sense cap altre destinatari.
L'assessor ha dit que no tenia cap obligació d'anar físicament al Departament i que mai fitxava. Ara bé, també havia d'estar permanentment a disposició del conseller, inclosos caps de setmana i vacances.
