Puigdemont defensa el “deure” de buscar solucions “pel país, la llengua i la seva gent” i no “cap sortida personal”
L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha defensat aquest dilluns el “deure” de buscar solucions “pel país, per la llengua i per la seva gent”, i no “cap sortida personal”. En un discurs amb motiu del 50è aniversari de la mort de Pau Casals, Puigdemont ha reivindicat el llegat de “generositat i fraternitat” del músic català. “Res del que va fer Pau Casals va ser pensant en ell ni buscant cap sortida personal per a ell, i tenim el deure de continuar fent el mateix”, ha insistit l’eurodiputat de Junts, que també ha destacat la voluntat del músic “d’oferir el seu talent i projecció internacional” per fer “palanca” per aconseguir canviar “coses que semblen difícils de moure”.
Foto de la UCE.
Enmig d'una gran expectació i davant més d'una seixantena de mitjans de comunicació acreditats, l'expresident Carles Puigdemont ha arribat a l'abadia de Sant Miquel de Cuixà, al Codalet (Catalunya del Nord) quan faltaven pocs minuts per les 12 del migdia. Ho ha fet acompanyat de Josep Alay i de la seva dona, Marcela Topor.
Els congregats l'han rebut a crits de 'President' i 'Independència' i els periodistes s'han amuntegat per seguir-lo en el seguici per reunir-se amb la resta d'expresidents (Jordi Pujol, José Montilla i Quim Torra) i el president de la Generalitat, Pere Aragonès.
Puigdemont ha intervingut gairebé al final de l'acte de commemoració dels anys de la mort de Pau Casals, organitzat per la Universitat Catalana d'Estiu en aquest monestir a tocar de Prada de Conflent. Des d'aquí, l'expresident ha reivindicat la figura del músic, "un universal dins dels universals".
Puigdemont ha dit que Casals va pensar sempre en les altres i que va oferir el seu talent "com a punt de suport perquè els altres poguessin fer palanca". "Gràcies a això avui podem reivindicar-nos com a catalans arreu del món", ha afirmat durant la seva intervenció.
En aquest sentit, l'expresident ha assegurat que Pau Casals va fer el seu discurs 'I am a catalan' davant de les Nacions Unides al tram final de la seva vida, "quan ja ho havia fet tot". "Però va sentir que volia fer una aportació a la nació dels que vindran, la que no veuria mai. No tenia cap necessitat de fer-ho però ho va fer", ha insistit.
Res del que va fer Pau Casals va ser pensant en ell ni buscant cap sortida personal per a ell, i tenim el deure de continuar fent el mateix per la llengua i pel país”, ha afirmat al final de la seva intervenció on ha rebut aplaudiments.
