Projecte Home Catalunya va atendre 1.553 persones el 2023, en els programes d’atenció i tractament de les addicions en els seus vuit centres, un 4,5% més que l’any anterior, segons l’informe anual de l’entitat. A més, va atendre 1.131 familiars i va ampliar el treball en aquest col·lectiu, en què les dones representen el 65%. “Els pares ens sentim totalment sols”, explica la Margarita, mare d'un noi que va acudir a Projecte Home per una addicció a la cocaïna. Aquesta droga continua sent la principal substància que motiva l'inici del tractament (45% dels casos) en els adults, seguida per l’alcohol (42%). De mitjana, passen 18 anys de consum abans de començar el tractament a l'entitat.
Imatge d'una campanya de Projecte Home a les seves xarxes socials.
Les famílies juguen un paper fonamental en les addiccions. Són un possible factor de prevenció i, també, de protecció a l’hora d’identificar situacions de risc i possibles recaigudes en el consum o bé per establir límits saludables. A més, són un factor de suport emocional, econòmic o d’acompanyament en el tractament i una motivació per promoure el canvi.
“Els familiars sovint són els primers que s’adonen que hi ha un problema i, per tant, són els primers que intenten buscar una solució”, indica Neus Canals, directora de Projecte Home Catalunya, en declaracions recollides per l'entitat. “Són persones que també necessiten atenció; pateixen en primera línia els efectes del que significa l'addicció”, adverteix la directora de Projecte Home, que aquest dimecres ha presentat l’informe anual.
Aquesta entitat que treballa per prevenir i tractar les addiccions va obrir fa poc el Servei d’Orientació Familiar i Terapèutic (SOFT), destinat a familiars de persones amb addiccions que, pel motiu que sigui, no estan en disposició d’iniciar un programa de tractament. “Teníem moltes demandes de famílies desesperades que ens venien a demanar ajuda perquè no sabien què fer amb la seva situació i vam veure que eren persones que també calia atendre de manera específica”, explica Canals en declaracions que recull l'entitat en una nota de premsa.
El servei ofereix sessions grupals amb altres familiars en què es tracten temes com ara la informació sobre les addiccions, la gestió de les emocions, la comunicació familiar o la resolució de conflictes. El SOFT va començar amb una prova pilot l'any passat i ha atès 34 persones.
A banda d’aquest nou servei, Projecte Home porta a terme l’Espai Famílies, que va atendre 1.131 persones el 2023. Es tracta d’un servei que també vol ser un espai d’autocura i d’intercanvi d’experiències, en aquest cas destinat als familiars i altres acompanyants de les persones que ja estan en tractament als diferents programes i serveis de l’entitat.
Les persones que acompanyen les persones amb addiccions són un col·lectiu molt feminitzat: dues de cada tres són dones. Per parentiu, predominen les mares, un 30% del total; seguides dels germans/es (20%); els pares (17%) i la parella (16%). La major càrrega de les dones en les cures familiars en la societat es reprodueix també en el cas de l'acompanyament de les persones amb addiccions.
La majoria de familiars són persones de mitjana edat o d’edat avançada. Concretament, la meitat té entre 45 i 64 anys; un 25% és major de 65; un 22% té entre 25 i 44 anys i un 3%, menys de 25. Fins i tot hi ha nombrosos casos de persones de més de 80 anys i també d’altres de menys de 20.
L’alcohol segueix creixent com a motiu d’inici de tractament entre els adults
Entre les persones adultes ateses el 2023, el 79% són homes i el 21%, dones; una xifra que mostra les dificultats que encara tenen les dones per accedir als tractaments. La mitjana d’edat és de 42 anys. El 35% de les persones ateses tenen una patologia dual -tenen diagnosticat un trastorn mental a més de l’addicció-, amb molta més freqüència en les dones (60%) que en els homes (29%).
Pel que fa a la substància o conducta addictiva que provoca l’ingrés al programa de tractament, la cocaïna continua sent-ne la principal substància, en prop de la meitat dels casos (45%). L’alcohol confirma l’increment progressiu i sostingut en els últims cinc anys, lligat a un lleu descens de la cocaïna (42%). A molta distància, hi ha el cànnabis (4,1%), l’heroïna (3,1%) i les addiccions comportamentals (2,3%).
En la roda de premsa per presentar l'informe, Canals ha advertit que l’alcohol és una substància “socialment acceptada i amb molt poca percepció de risc”. “Està ben vist. Encara has de justificar per què no et prens la copa. És molt accessible: és legal, econòmic i a l’abast de tothom. Entenem que aquests factors en faciliten el consum i, per tant, les seves conseqüències negatives”, ha afegit.
L’entitat precisa que, malgrat que hi ha una substància o conducta addictiva que és la que genera la demanda de tractament, en la majoria de les persones ateses s’observa un patró de consum de diverses substàncies alhora. També observa diferències importants en els patrons de consum entre homes i dones. Així, en els homes la cocaïna és la substància principal per a un 47% dels casos i l’alcohol ho és en un 39%. La situació s’inverteix en les dones, entre les quals l’alcohol és la substància principal per a un 53% i la cocaïna, en un 40%.
El cànnabis, majoritari entre joves, seguit per les pantalles (16%)
Pel que fa al Projecte Jove, el programa que atén adolescents i joves amb consum de substàncies, abús de tecnologies i altres conductes de risc, el 83% de les persones ateses el 2023 eren nois i el 17%, noies, amb una mitjana d’edat de 20 anys.
El cànnabis és la principal substància que motiva la demanda d’ajuda, en un 55% dels casos. En segon lloc, se situen les addiccions comportamentals, com són l’abús de pantalles, videojocs i apostes en línia (16%) i després la cocaïna (14%) i l’alcohol (12%).
Hi ha diferències importants entre el col·lectiu d’adolescents (17 anys o menys) i de joves (18 anys o més). Entre els adolescents, el 92% dels casos són per consum de cànnabis mentre que el 8,3% restant ho és per addiccions comportamentals. En canvi, en els joves el cànnabis representa el principal motiu de consulta en el 48% dels casos, amb més presència de les addiccions comportamentals (17%), la cocaïna (16%) i l’alcohol (14,5%).
Projecte Home destaca que, en la majoria d’aquests casos, el consum de substàncies o altres conductes addictives sol ser la cara visible d’altres situacions com relacions conflictives amb la família, aïllament social o conductes sexuals de risc, entre d’altres. El 43% dels joves atesos tenen una patologia dual.
Les famílies: “Ens han ensenyat a caminar al seu costat”
La Margarita és la mare d’un noi de 27 anys que en fa dos va arribar al Projecte Home per una addicció a la cocaïna, tot i que consumia aquesta i altres substàncies des de feia temps. Explica que uns dels moments més complicats són abans de demanar ajuda: “Els familiars som conscients que hi ha un problema, però no en sabem la gravetat. Comencen a sortir deutes, nits sense aparèixer i és quan veus que cal més que les paraules d’afecte. Cal demanar ajuda. Arriba un punt de no retorn en què dius que, si no busquem ajuda, hauràs de tancar la porta de casa”.
Aleshores, comença un altre camí, el de trobar l'ajuda. “Els pares ens sentim molt sols. Primer vas als centres sanitaris, que deriven al CAS (Centre d'atenció i seguiment a les drogodependències), que dona una visita mensual. Els centres tenen limitacions i els pares desconeixem quins recursos hi ha per ajudar els fills”, exposa als periodistes, després de la roda de premsa. Tot i que al principi no volia acudir a Projecte Home, el fill ha deixat el consum i ha recuperat la vida després de dos anys: “Està molt il·lusionat. Era un d’aquells avions a la pista esperant per enlairar-se i ara ho ha fet”.
“Com a pares també teníem una part de resistència a l’hora d’entendre la malaltia. És molt fàcil posar l’etiqueta d’addicte i com a pares no volem que se’ls hi posi, a l’escola, a la feina o al barri. Per això de vegades tapem i callem i això fa créixer el problema, almenys en el meu cas”, explica sobre com van afrontar la situació a l’inici, i continua: “Ens han ensenyat a caminar al seu costat”. Ara, aquesta família s'està retrobant: “És una persona diferent i ell diu que nosaltres també hem canviat. Ens estem redescobrint i està sent un moment bonic”.
Ells: “Ara soc feliç”
L’Anabel va trucar a la porta de l’entitat fa un any per una addicció a l’alcohol, als psicofàrmacs i a la cocaïna. “Tinc fibromiàlgia i m’hi excusava per prendre de tot”, diu. Quan un dia el fill petit li va retreure l’addicció, l’Anabel va rebre una plantofada de realitat i va decidir que no volia continuar consumint.
Un any després, es troba en una fase avançada de la reinserció; treballa en una feina que li apassiona i manté la teràpia setmanal. Per això, anima altres dones amb addiccions a demanar ajuda: “La dona consumeix, però ho fa més amagada. Tenen por i no ho diuen”. I sobre com es troba ara, condensa: “Ara soc feliç, i abans no ho era”.
