Polèmica a Vic per la decisió de tancar l'alberg social aquest diumenge

L'alberg social de Vic tancarà les portes aquest diumenge 31 de maig. De fet, moltes de les persones que s'atenien, no totes, s'han anat reubicant. La regidora de Benestar i Família, Núria Homs (Junts), ha explicat que alguns s'han instal·lat en pisos d'emergència que té l'Ajuntament, mentre que d'altres han pogut anar amb familiars. Des que es va conèixer la decisió, els grups de l'oposició (Esquerra, CUP, PSC i Comuns) han expressat sorpresa i també malestar per la rapidesa i la "precipitació". Qüestionen que es pugui deixar "gent al carrer" i, en una moció que es debatrà en el ple de dilluns, demanen que es reverteixi. Homs, en canvi, defensa l'aposta perquè s'adscriu a "un canvi de model" en l'atenció de les persones sense llar.

Els arguments que han motivat el tancament de l'alberg social de Vic són bàsicament dos. Segons ha explicat la regidora de Benestar i Família, Núria Homs, el primer és que l'alberg inicialment es va concebre com un servei per atendre situacions d'urgència i, en canvi, en els últims anys "s'havia convertit més en un recurs de llarga durada". En segon lloc, i un dels factors de pes, han estat els "episodis d'inseguretat" que s'han viscut dins l'alberg per part d'alguns treballadors. "Hi ha perfils amb molts problemes afegits a l'exclusió residencial, problemes de salut mental o consum de tòxics, per exemple", ha explicat Homs.

La gran majoria de les 25 places que s'oferien a l'alberg estaven ocupades per homes de forma més o menys regular. "No estem desatenent les persones sense llar", ha destacat la regidora, "sinó que fem una proposta nova d'atenció, evolucionada". "No donem l'esquena a la pobresa, l'abordem des d'una perspectiva molt més integrada i molt més digna per acompanyar les persones", ha afegit.

L'objectiu, doncs, és proporcionar a aquestes persones "un entorn segur", on tinguin una habitació, un bany i cuina compartits, on es puguin fer un cafè, i que tot plegat els permeti fer "passos" per millorar les seves vides. Molts cobren petites pensions i fan aportacions als recursos que els atenen, ha explicat la regidora. Segons ha explicat, aquest model respon al terme anglosaxó 'housing first', "primer la casa i després la resta". A partir d'aquí, ha assenyalat la regidora, cal que altres recursos, com salut mental, també s'"involucrin" de manera activa.  

En total, ha explicat Homs, a la ciutat hi ha 60 places per a persones sense llar en pisos d'emergència i temporals. La regidora ha explicat que aquí és on s'han reubicat alguns dels usuaris de l'alberg "amb perfils que no són conflictius i que poden anar a un pis compartit on també se'ls fa un treball d'acompanyament". N'hi ha d'altres que han recuperat un espai dins la xarxa familiar. Per últim, també hi ha persones en situació documental irregular, ha explicat la regidora, que alguns han retornat als seus llocs d'origen.

La gestió de l'atenció a les persones sense llar està delegada als ajuntaments, sense especificar si s'ha d'atendre en albergs o en pisos d'emergència. Segons Homs, "Vic sempre ha estat una ciutat que s'ha implicat molt per atendre l'exclusió". "No ens traiem el problema ni mirem cap a un altre cantó dient que la pobresa no ens agrada, al contrari, l'abordem de forma directa, però fins a un límit", ha insistit la regidora, que també ha demanat més complicitat comarcal perquè justament a Vic és on hi ha "més pressió".

L'oposició reclama la reobertura

L'oposició gairebé en bloc ha mostrat el seu rebuig a la decisió de tancar l'alberg social de la ciutat. La cap dels republicans, Maria Balasch, ha mostrat la seva sorpresa perquè han conegut la notícia pels mitjans de comunicació. "Era una decisió prou important per compartir-la abans", ha dit. En el seu cas no s'oposen a un canvi de model d'atenció, "però no volem que es tanqui un servei d'un dia per l'altre sense tenir clar el nou model". "Aquest servei és necessari fins que no trobin el nou que funcioni", ha afegit. A més, temen que algunes de les persones quedin "desateses", i recriminen que els treballadors s'hagin trobat que es tanca l'alberg "d'avui per a demà".

En el mateix sentit s'ha expressat Arnau Comajoan, portaveu dels cupaires, qui ha posat de relleu que s'ha fet una gestió "molt opaca" del tancament de l'alberg. "Ens costa molt d'entendre que ara que som una ciutat de 50.000 habitants, amb el sensellarisme que és un problema en augment, es tanquin serveis en comptes de reforçar-los". Els cupaires veuen els pisos d'emergència com una solució per aquells casos de llarga durada, però no per aquells que necessiten una atenció "urgent". "Cal reforçar el servei amb més coordinació amb salut mental i la resta de serveis que són competència de l'ajuntament", ha afegit.

Tots dos neguen que l'alberg pogués tenir un "efecte crida" cap a la ciutat de persones sense sostre. "Fan efecte crida coses com la feina o la facilitat per viure en un lloc, però no un alberg de 24 places", ha dit Maria Balasch. Per Comajoan, el tancament de l'alberg vol simbolitzar "una mena de cop de porta a la pobresa".

Dilluns el ple de Vic de dilluns es debatrà una moció impulsada per Esquerra, CUP, PSC i Comuns on es demana que es revoqui la decisió de tancar l'alberg social i se segueixi prestant el servei. A més, els grups també volen que es garanteixi l'atenció al sensellarisme. "És una manera de dir que és una decisió prou important perquè es prengui unilateralment des del govern", ha dit Balasch. "Amb 21 persones pensant solucions, n'hi pot haver moltes. Posem-nos a treballar. Pensem que és un servei que hi ha de ser i estem disposats a treballar", ha dit la republicana.

L'alberg social de Vic està situat al barri del Remei, al sud de la ciutat, en unes dependències parroquials contigües a l'església. Va néixer l'any 2012 de la mà de Càritas Arxiprestal per donar resposta a les persones sense llar arran d'una onada de fred. Uns anys més tard, l'espai va passar a ser gestionat per la fundació vigatana Projecte i Vida, que va acabar el contracte a finals del 2025 i actualment estava en pròrroga.