Podem es desmarca de la proposta del PSOE per modificar la malversació, però facilitarà que s'aprovi
Fonts del grup parlamentari de Podem han apuntat aquest dilluns que la seva formació es desmarca de la proposta del PSOE per a la reforma del delicte de malversació pels "dubtes sobre la futura aplicació del nou delicte per part dels jutges". Podem assegura que no signarà l'esmena publicada aquest diumenge -atribuïda al PSOE i a Podem- per a la creació d'un nou tipus de malversació que penalitza el desviament pressupostari irregular dins de l'administració pública. Amb tot, assegura que "facilitarà que no descarrili aquesta tarda en la ponència d'una llei tan important que conté elements com la derogació del delicte de sedició o el desbloqueig del Tribunal Constitucional".
Foto d'Andrea Zamorano / ACN.
En roda de premsa al Congrés, el president del grup parlamentari d'Unides Podem, Jaume Asens, ha remarcat que la formació lila encara està discutint quin és el seu posicionament sobre la reforma de la malversació, però ha garantit que "no es planteja en cap cas deixar caure tot el paquet de reformes presentat divendres". Asens ha explicat que Unides Podem no ha participat en aquesta part de la proposta i ha subratllat que malgrat que rebaixa les penes en relació amb la reforma del PP de 2015, és més menys beneficiosa que el que hi havia abans.
L'esmena del PSOE és una contraproposta a la d'ERC, que introdueix "l'ànim de lucre" com a requisit per al delicte de malversació, fet que beneficiaria els líders i càrrecs del procés que encara no han estat condemnats i reduiria la inhabilitació als indultats.
Segons el que va publicar diumenge 'La Vanguardia', el PSOE proposa que el desviament de diners dins de la mateixa administració estigui castigat amb fins a quatre anys de presó i sis d'inhabilitació, fet que també suposa una rebaixa respecte a les penes actuals. L'objectiu del PSOE és que cap actuació que suposi el desviament de fons públics, encara que no vagin dirigits a un lucre personal, quedi castigat al Codi Penal, tot i que introdueix supòsits i graduacions.
Tot plegat s'ha d'acordar a la reunió de la ponència de la reforma del Codi Penal que es reuneix aquest dilluns al Congrés dels Diputats. Una entesa donaria pas a la convocatòria per part de la Mesa del Congrés d'un ple extraordinari que tindria lloc dijous d'aquesta setmana, un cop enllestit el ple ordinari.
Paral·lelament, el PNB, un dels socis clau per impulsar la reforma, ja ha apuntat que donarà suport a la modificació que s'acordi a la ponència. En una entrevista a Ràdio Euskadi, el portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, ha afirmat que a la seva formació li sembla "correcte" tornar al Codi Penal anterior a la reforma del 2015. Es tracta, segons Esteban, de "tornar al diàleg en termes polítics" per resoldre els conflictes.
Reforma dels desordres públics
Pel que fa a la part de la reforma del Codi Penal sobre els desordres públics, Asens ha dit que Unides Podem ha pactat amb el PSOE restringir l'apartat c de l'article 557 sobre invasió d'edificis o instal·lacions a supòsits en què hi hagi "certa gravetat" i "s'afecti de forma efectiva el funcionament de serveis essencials". Segons Asens, implica una millora per "evitar que això es pugui aplicar al cas d'ocupacions d'entitats bancàries".
En relació amb l'article 557 bis, la modificació implicarà no perseguir els fets si hi ha manca de violència o intimidació per "excloure la criminalització de la protesta pacífica". Asens ha explicat que Unides Podem continuarà treballant per millorar el text perquè encara veu "deficiències" en la norma.
