Òmnium, ERC, Junts, la CUP i els comuns han fet pinya l'endemà de l'aprovació definitiva de la llei d'amnistia, que consideren "una victòria arrencada a l'Estat". En un acte unitari a l'antiga presó Model aquest divendres, partits i entitats independentista han presentat el manifest 'Una conquesta col·lectiva', on es comprometen a "continuar treballant pels grans consensos de país, per una societat justa i per garantir, per fi, l'exercici lliure i ple del dret de l'autodeterminació". Al costat del president d'Òmnium, Xavier Antich, hi havia Oriol Junqueras, Jordi Turull, Laia Estrada i el diputat dels comuns Andrés García Berrio, que han participat de la fotografia de família. El text l'ha llegit l'activista mallorquina Antònia Maria Dols.
L'activista Antònia Maria Dols llegeix el manifest conjunt, amb els dirigents d'Òmnium, ERC, Junts i la CUP, a l'antiga presó Model de Barcelona (ACN/Nico Tomás).
El manifest conjunt reivindica l'aprovació de la llei d'amnistia com "una fita històrica i una conquesta col·lectiva" dels partits i entitats que han treballat "incansablement" perquè sigui possible. "L'amnistia és una victòria arrencada a l'Estat, que ha situat de nou el conflicte allà d'on no hauria d'haver sortit mai: el terreny polític. És una resposta política i col·lectiva a la repressió que l'independentisme català continua patint, així com un pas més en la resolució democràtica del conflicte", sostenen.
En aquest sentit, els partits i entitats asseguren que "l'aplicació immediata" recollit a la norma "és un reconeixement inequívoc que la repressió no permetrà resoldre el conflicte i un acte de reparació als milers de catalans i catalanes que han estat perseguits, investigats, encausats, inhabilitats, multats, empresonats i obligats a exiliar-se pel simple fet d'exercir drets fonamentals i defensar el dret a l'autodeterminació".
Malgrat la "victòria" de l'amnistia, però, el manifest avisa que "cal no oblidar que avui res no acaba ni comença" i que des de fa una dècada hi ha damunt la taula la lluita pel dret a l'autodeterminació. "Les multes, empresonaments, exilis, l'espionatge o investigacions policials, només han aconseguit reforçar els centenars d'arguments que justifiquen l'aposta perquè Catalunya disposi d'un estat propi", assenyalen.
"Durant tot aquest període, la societat catalana ha mantingut un consens clar per a la resolució democràtica del conflicte", insisteix el text conjunt. És per això que es comprometen a "continuar treballant" per "garantir, per fi, l'exercici lliure i ple del dret a l'autodeterminació de Catalunya".
"Necessària pluralitat i diversitat"
El manifest presentat aquest divendres també reivindica que l'amnistia no hauria estat possible "sense els milers de signatures ciutadans", ni "sense el suport dels centenars d'entitats" que hi ha donat suport, ni "sense la seva traducció política i institucional". En aquesta línia, asseguren que la seva aprovació és "l'evidència que la necessària pluralitat i diversitat internes del moviment no han de ser impediments per a la defensa i la consecució d'objectius compartits".
A més d'Òmnium Cultural, ERC, Junts, la CUP i els comuns, el manifest ha estat subscrit pel Consell per la República, l'AMI, Amnistia i Llibertat i La Intersindical, entre altres.
