L’editorial Navona ha presentat la novel·la inèdita ‘Los papeles de Admunsen’ de Manuel Vázquez Montalbán (Barcelona, 1939 – Bangkok, 2003). El protagonista de la novel·la és un alter-ego de l’autor i descriu com era la Barcelona dels anys 60 amb una mirada “mordaç” i “despietada”. El volum tracta amb cruesa la vida a la presó i la lluita antifranquista en la clandestinitat. El manuscrit de la novel·la es va trobar entre la documentació que la família de Montalbán va entregar el 2016 a la Biblioteca de Catalunya. Es tracta d’un original del cèlebre escriptor que hauria corregit a consciència i que es creu que hauria presentat al Premi Biblioteca Breve. Ara, Navona ha publicat la novel·la en castellà amb un tiratge de 20.000 exemplars.
Foto de Guillem Roset / ACN.
En roda de premsa a la presó de La Model de Barcelona, el director editorial de Navona, Ernest Folch, ha explicat que la presó és un element “molt important” de l’obra perquè el mateix Manuel Vázquez Montalbán va estar tancat en un centre penitenciari uns mesos. “La presó i la vida clandestina tenen un paper molt important en la novel·la”, ha explicat Folch.
‘Los papeles de Admunsen’ és la primera novel·la de l'escriptor i periodista, que ha estat una “casualitat”. “Es va trobar entre els papers dipositats a la Biblioteca de Catalunya. Per la covid s’ha endarrerit materialitzar la publicació”, ha apuntat Folch.
Admunsen és el protagonista de la història que combina elements literaris amb autobiogràfics. “És un text emocionant i impactant. Funciona literàriament d’una forma brutal perquè anticipa elements de la seva obra que seran crucials”, ha destacat Folch.
Per esquivar la censura franquista, Vázquez Montalbán va posar noms europeus als personatges d’aquesta novel·la: com Amundsen, Ilsa o Larssen. Tot i que la ciutat on transcorre l’acció és Barcelona, ell l’anomena Leiden, una petita ciutat dels Països Baixos.
La publicació s’emmarca en un procés de recuperació sistemàtica de Navona del fons editorial de Vázquez Montalbán. El maig de 2022 es va reeditar l’’Autobiografía del general Franco’ i el 2023 també s’han publicat les novel·les ‘Los alegres muchachos de Atzavara’, ‘El estrangulador’ i la cèlebre ‘Crónica sentimental de la transición’ a Folch&Folch.
“La novel·la es va quedar en un calaix”
L’estudiós de l’obra de Vázquez Montalbán José Colmeiro ha recordat quan va trobar un manuscrit complert d’una novel·la inèdita de la qual “ningú en sabia res”. “Em vaig adonar que era un text de gran importància, una novel·la completa que estava revisada pel propi autor”, ha recordat. “No sabem què va passar però la novel·la es va quedar en un calaix”, ha destacat.
Colmeiro ha definit l’obra com una “caixa negra de l’autor” on hi guarda tot el desenvolupament del que serà el futur de l’obra. “Molts dels elements clàssics de la narrativa amb intrigues, lluita i memòria són a allà”, ha afegit.
Pel que fa a l’obra, ha explicat que està liderada per l’Admunsen, un “antiheroi que és un perdedor”. El personatge és un jove escriptor frustrat perquè no el deixen publicar, un aspecte que es pot relacionar amb l’autor quan no podia exercir de periodista per culpa de la censura franquista. Per a Colmeiro, la novel·la té una estructura “complexa” que barreja la crònica del dia a dia i la lluita clandestina amb un llenguatge molt “pop”.
El fill de Manuel Vázquez Montalbán, Daniel Vázquez Sallés ha explicat que trobar aquest novel·la ha suposat posar llum a una època del seu pare. “És una novel·la molt moderna per l’època. Posa negre sobre blanc a les lectures del meu pare, les cançons que escoltava i tot allò que li interessava”, ha apuntat Vázquez Sallés. “Pots veure el que va significar la lluita clandestina a aquella època. És una novel·la fantàstica per descobrir què van ser els seixanta a Barcelona”, ha remarcat.
Daniel Vázquez ha recordat que el seu pare havia de vigilar molt amb la censura perquè feia poc que havia sortit de la presó i estava al punt de mira. “Ell no podia escriure en publicacions sobre política i va haver de fer-ho en una de decoració”, ha recordat. Tot i això, ha dit que és una novel·la que, per la seva estructura i el color, és molt “lluminosa”.
Vázquez ha expressat que la família ha reconegut molt el tarannà de l’escriptor en la nova novel·la. “És trobar el meu pare amb 24 anys. Molt emocionant. Com si ara m’expliquessin una fotografia que he vist 1.000 vegades”, ha exposat el fill de l’autor.
En roda de premsa, han explicat que la novel·la utilitza “diversos registres” i amb molta experimentació literària. També han indicat que el procés d’edició del volum ha comportat certa “dificultat” perquè en alguns punts del manuscrit hi havia poca tinta. “Les correccions del propi autor s’han respectat i s’han millorat algunes petites incoherències”, ha exposat Folch.
Tot i no tenir certesa sobre quan s’hauria escrit la novel·la, els experts creuen que s’hauria redactat entre 1962 i 1965.
