Àgata Roca pel seu paper a 'L'imperatiu categòric' i Enric Auquer per 'El día del Watusi' s'han emportat els Premis Max de les arts escèniques a millor interpretació. L'espectacle 'Natural order of things', de la companyia de dansa Guy Nader i Maria Campos, s'ha imposat en les categories de millor coreografia, millor intèrpret femenina per Maria Campos i masculina per Alfonso Aguilar. En una gala que ha tingut lloc aquest dilluns al Teatre Gayarre de Pamplona, els premis anuals de la Fundació SGAE també han distingit el Bernat Jansà amb el Max a millor disseny d'il·luminació per 'Afanador' , 'Fugit', de Kamchàtka, a millor espectacle de carrer, i Ester Guntín a millor autoria revelació per 'Quiso negro'.
Foto de Gemma Sánchez Bonel / ACN.
Àgata Roca s'ha mostrat "molt afortunada" de rebre el guardó per la interpretació d'una professora de filosofia amb un paper "que és un bombó" i un relat "que no deixa indiferent". Roca ha agraït la confiança de Victoria Szpunberg i ha volgut fer una menció especial a Xavi Sáez, company d'escenari. També ha lloat les companyes de T de Teatre, amb qui ha compartit tres dècades de trajectòria.
Especialment emocionat s'ha mostrat Enric Auquer, amb els ulls vidriosos tant a l'escenari com a l'hora de lluir el guardó davant la premsa. "Per mi ha estat el projecte i el text més difícil, més bonic i amb el que he après més coses a la meva carrera, i també on m'hi he jugat més", ha assegurat, amb una constant mirada entranyable cap a l'estatueta. Ha definit la nit d'aquest dilluns com una "catarsi" en què s'ha sentit "molt i molt feliç".
Auquer, que ha recollit el premi vestint una samarreta dibuixada pels seus fills, ha reconegut que els Max eren quelcom que veia llunyà "com una fita important al teatre espanyol, on no havia actuat mai". "Em feia molta il·lusió poder estar aquí i és molt bonic que a més m'hagin donat el premi", ha afegit.
Al seu torn, la producció del Ballet Nacional d’Espanya 'Afanador', una proposta signada per Marcos Morau -director de La Veronal- i farcida de talent català, ha marxat de la gala amb cinc guardons. Així, ha recollit el Max a millor espectacle de dansa, millor composició musical per a un espectacle escènic, millor direcció d'escena i millor disseny de vestuari, a més del guardó a millor il·luminació.
Bernat Jansà i Sílvia Delagneau, responsables d'il·luminació i vestuari, han celebrat que els premis permetin posar en relleu el valor de tasques "que no es noten, però hi són, i són molt importants". "No oblidem que, sense el vestuari, per exemple, la llum no existeix", ha assegurat Jansà, emocionat per poder dur entre mans una estatueta de la poma "després de moltes ocasions en què el Max havia estat a tocar".
El Max a millor espectacle de teatre ha estat per 'Casting Lear', un èxit del Teatre La Abadía que va passar pel Lliure. La directora, Andrea Jiménez, també ha recollit el guardó a millor adaptació.
Qui ha arribat a la gala segura que marxaria amb un premi que ja havia estat anunciat ha estat la companyia Dagoll Dagom, que ha recollit el Max Aplaudiment del Públic. Abans d'entrar a la gala, la directora Anna Rosa Cisquella, ha agraït aquest reconeixement "després d'haver sumat més de cinc milions d'espectadors al llarg de 50 anys de trajectòria".
"El guardó és un agraïment a tota la gent que ens ha seguit, i això em fa molta il·lusió", ha refermat, tot destacant que es premiï una creació encapçalada per "un equip que demostra que es poden fer grans èxits musicals a Catalunya". Una reivindicació del multilingüisme que ha abanderat també des de l'escenari, visiblement nerviosa, des d'on ha lloat el "gran potencial del país" i ha demanat "donar-hi suport fortament".
Al seu torn, la companyia Kamchàtka ha sacsejat la solemnitat de la gala quan ha estat anunciada com a guanyadora del premi al millor espectacle de carrer. El grup ha irromput amb crits entusiastes a la zona del 'photocall' per presumir d'un guardó "que aquest any no estava previst guanyar", ha assegurat Lluís Petit, membre de la companyia.
Petit ha recordat que 'Fugit' és un nou relat sobre migració -com totes les produccions de Kamchàtka- amb el qual volen evidenciar que "el drama d'haver de marxar del país pot arribar a ser inhumà si es tanquen les vies d'escapament". Ha lamentat que "no són bons moments per a l'esperança", i ha reivindicat el teatre com a eina per "no rendir-se" en la lluita a favor dels drets humans bàsics. "Volem fer sentir el públic que facin el viatge i es posin a la pell de qui ha d'emigrar, i això ens impulsa a fer noves creacions", ha assegurat.
Reivindicació de les arts vives
La gala ha tingut lloc al Teatre Gayarre de Pamplona, els premis anuals organitzats per la Fundació SGAE, els més prestigiosos de les arts escèniques. La gala, dirigida per la dramaturga navarresa Ana Maestrojuán, ha començat a les nou del vespre sota el lema 'Temps vius'.
La cerimònia ha reivindicat les arts vives a través dels llenguatges del teatre i la dansa amb un equip artístic de marcat accent navarrès. Un dels moments més emotius de la nit ha estat quan l’actriu Petra Martínez ha recollit el Premi Max d’Honor, concedit ex aequo amb el seu company d’escenari i de vida, Juan Margallo, desaparegut el passat abril.
És la primera vegada que els Premis Max visiten la Comunitat Foral de Navarra. Des de la seva creació l'any 1998, els Max han viatjat a diverses ciutats de l'Estat, com Madrid, Barcelona, Sevilla, Bilbao, València, Vigo, Saragossa, Las Palmas de Gran Canaria, Guadalajara, Còrdova, Màlaga, Maó, Cadis i Santa Cruz de Tenerife. L'any que ve la cita ser celebrarà a Mèrida.
