L'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo ha assegurat que a l'entorn del 20 de setembre i fins a arribar al referèndum hi va haver accions "violentes i organitzades" i que hi havia un "clima de conflictivitat" al carrer que posava en "perill" el manteniment de l'ordre constitucional. Com a exemple, ha dit que s'havien llançat "objectes incendiaris" i que s'havien "perseguit i amenaçat" policies i també a ell mateix.
D’altra banda, Millo ha dit que la junta de seguretat del 27 de setembre va ser esperpèntica i que el major Trapero es va situar al costat del Govern.
També ha criticat que Govern, ANC i Òmnium fessin una crida el 20-S per "defensar les institucions". Segons Millo, suposava el "món al revés" perquè si es demana defensar institucions és perquè s'interpreta que "algú les està atacant".
L'exconsellera de la presidència Neus Munté ha negat haver sortit del Govern el juliol del 2017 per motius polítics perquè, segons ha remarcat, en aquell moment l'únic objectiu que hi havia sobre la taula era el "referèndum pactat" amb l'Estat. Munté ha al·legat motius personals, de falta d'ànim (havia mort el seu pare a l'abril, ha dit) i de "sobrecàrrega de feina". Tot i que la seva sortida es publiqués com un cessament, Munté ha dit que va "demanar el relleu". Preguntat pel fiscal si li feia "por" assumir responsabilitats penals per no atendre les advertències del TC, ha dit que no era por sinó "respecte". Tanmateix, ha afegit que no tenia la "sensació" que en aquell moment estiguessin desobeint el Tribunal Constitucional.
A la tarda, el secretari general tècnic del Ministeri de l'Interior, Juan Antonio Puigserver, ha assegurat al Tribunal Suprem que cap membre del Govern de la Generalitat es va oposar durant la Junta de Seguretat de Catalunya celebrada el 28 de setembre al compliment de la interlocutòria del TSJC, però que hi havia "discrepàncies d'interpretació". D'una banda, ha dit, la Generalitat posava per davant "la preservació de la normal convivència ciutadana", mentre que l'Estat creia que s'havien de fer "actuacions dirigides a impedir" el referèndum de l'1-O. I ha afegit que tampoc van dir que els Mossos impedirien el referèndum. Puigserver va ser el responsable del Departament d'Interior durant el 155 i ha assegurat que l'actuació dels comandaments dels Mossos i dels càrrecs polítics no destituïts durant aquell període va ser "professional i lleial".
Un dels testimonis més esperats, però, ha estat el darrer, que encara està contestant les preguntes de les parts en aquests moments. El coronel responsable de coordinar l'operatiu de l'1-O, Diego Pérez de los Cobos, ha acusat els Mossos de visitar els centres de votació dies abans del referèndum per traslladar-los en quin escenari no actuarien. Segons ha explicat, els agents van fer fins a 823 visites i van aprofitar per explicar que no desallotjarien si abans de les 6 del matí d'aquell dia hi havia "tal massa de gent" que dificultés la seva actuació, i "especialment col·lectius vulnerables com nens i gent gran". Segons el coronel, aquesta informació va ser "coneguda" pel Govern i les entitats per fer una crida a ocupar els locals de votació per buscar que els Mossos es trobessin "l'escenari" que ells mateixos havien descrit per no actuar.
El judici seguirà demà amb els testimonis de Sebastián Trapote, Angel Gozalo, Manuel Castellví i Emilio Quevedo.
