La directora Meritxell Colell estrena aquest dijous al festival de Locarno (Suïssa) la pel·lícula 'Lejos de los árboles', el seu tercer llargmetratge de ficció. El film, que competeix a la secció oficial, segueix el viatge d'una artista sonora mexicana, neta d'exiliats republicans catalans, fins al Perú, on busca completar el llegat del seu avi: crear un mapa sonor de llengües en perill de desaparició. Rodada en terres catalanes i peruanes, la cinta reflexiona sobre els silencis familiars heretats i la fragilitat de la memòria. En una entrevista a l'ACN, Colell assegura que la producció neix "d'una necessitat de reparació i d'amor", i que és "una forma de parlar no només del silenci de la meva família, sinó de tota una generació".
L'Adela (Angelica Castelló), una artista sonora mexicana i neta d'exiliats republicans catalans, emprèn un viatge des de la selva fins als Andes peruans, al costat del segui guia Lucho (José Luis López Cama) per a continuar el llegat del seu avi: elaborar un mapa sonor de llengües en perill de desaparició. El recorregut es transforma quan la por per la mort de la seva àvia la força a revisitar la infància i a confrontar-se amb una memòria familiar marcada pels silencis, el dolor i l'herència de l'exili.
La cinta ha estat rodada entre el Perú i Catalunya, amb localitzacions al departament del Cusco, la selva i els Andes peruans, així com a les comarques del Montsià, les Terres de l'Ebre, el Maresme, el Baix Empordà i la ciutat de Barcelona.
Meritxell Colell explica que la idea va sorgir el 2020, que un rodatge en què participava es va aturar per la pandèmia. Va ser llavors quan va conèixer l'artista sonora mexicana Angélica Castelló, protagonista del film i neta d'exiliats republicans, a partir del qual van construir el personatge de l'Adela.
Colell explica que a casa seva "sempre hi havia hagut silenci" sobre la guerra civil i que aquest "silenci heretat", compartit amb la història de Castelló, és l'origen de la pel·lícula. "El que en aquell moment va ser silenci perquè no hi havia la forma de parlar-ne, ara, a través del cinema, trobem una forma ficcionada de parlar no només del silenci de la meva família, sinó de tota una generació", afirma. La directora considera que el cinema permet "presentar des del present qüestions que es repeteixen cíclicament".
"Era molt important que l'emoció mogués l'espectador i que no fos una pel·lícula difícil de veure, sinó que també hi trobés anhel, desig i amor", explica la cineasta, que ha volgut allunyar-se del prisma dur de l'exili. Reivindica també la figura dels avis, i assegura que el film és també un homenatge a aquella generació.
En aquest sentit, Metitxell Colell defensa que els cineastes tenen "una gran responsabilitat" a l'hora de construir els relats del present, perquè aquest "està absolutament vinculat amb la memòria". Sosté que les pel·lícules finançades amb recursos públics obliguen a reflexionar sobre " què retratem i com".
Les llengües minoritàries
Un altre dels eixos de 'Lejos de los árboles' és la preservació de les llengües minoritàries, a través del mapa sonor que va iniciar l'avi i que intenta culminar l'Adela. A la pel·lícula, hi surten presents llengües com el quítxua. Colell recorda que ha descobert recentment el concepte de "lingüicidi" per referir-se als processos que provoquen la desaparició de llengües i defensa que el film és "un homenatge a la llengua com a so, com a musicalitat i també com a forma de pensar i de viure el món".
"Quan mor una llengua, mor una cosmovisió", avisa Colell, que estableix un paral·lelisme entre les llengües i la memòria, perquè totes dues es poden perdre. En aquest punt, adverteix que "la memòria és molt fràgil", tant en l'àmbit personal com en el col·lectiu, i es pregunta "quina memòria heretem com a societat".
La participació a Locarno
Pel que fa a la participació de la Secció Oficial del festival de Locarno, Colell admet que competir-hi és "un somni", tant pel prestigi del festival com perquè és una cita de referència del cinema d'autor. Tot i insistir que no fa pel·lícules pensant en els festivals, confia que l'estrena a Suïssa doni al film "una visibilitat" que li permeti tenir "una vida llarga i única".
