La secretària d’ERC, Marta Molina, investigada en el ‘cas Tsunami’, ha dit aquest dimecres al magistrat de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón que ni ella ni la plataforma Tsunami Democràtic van fer crides a la violència la tardor del 2019 en les protestes contra la sentència del ‘procés’. La dirigent republicana ha declarat per videoconferència des d’un jutjat de Barcelona i ha assegurat que anava coneixent les convocatòries de Tsunami a través de la premsa. La declaració ha durat uns cinc minuts, només ha respost a la seva advocada, i el magistrat l’ha deixat en llibertat perquè cap acusació ha demanat una mesura cautelar.
La dirigent d'ERC Marta Molina, investigada en el 'cas Tsunami', s'abraça amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, abans de declarar per videoconferència a la Ciutat de la Justícia (ACN/Pol Solà).
Molina ha arribat poc abans de les deu del matí a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, on l’han rebuda més d’un centenar de persones d’entitats i partits sobiranistes per donar-li suport. Un cop a la sala d’un dels jutjats s’ha intentat fer la connexió a través de videoconferència amb l’Audiència Nacional, on hi havia García Castellón, la fiscalia i l’acusació popular de Vox. Al jutjat de Barcelona només hi havia Molina, la seva lletrada, l’advocat de Xavier Vendrell i l’advocat dels dos policies nacionals que acusen Tsunami per les lesions patides a Urquinaona durant les protestes. Hi ha hagut uns problemes tècnics, però quan s’han resolt, la declaració ha durat uns cinc minuts.
El magistrat instructor ha preguntat a Molina si volia respondre totes les preguntes, però la republicana ha dit que només respondria a la seva advocada. A preguntes d’aquesta, ha dit que ella no va fer crides a la violència, i que Tsunami tampoc ho va fer. També ha explicat que coneixia les convocatòries de mobilitzacions a través dels mitjans de comunicació, i que en cap cas va considerar que fossin convocatòries violentes, sinó de desobediència civil i pacífica. Per últim, ha afegit que l’independentisme català no ha estat mai violent, i menys encara terrorista.
A continuació el magistrat ha donat per finalitzat l’acte i no ha donat la paraula a cap de les parts, que no han demanat cap mesura cautelar. Per això, Molina ha sortit del jutjat immediatament. El magistrat tampoc ha dictaminat res sobre els investigats que no han acudit a la citació.
En sortir, Molina no ha volgut fer declaracions als mitjans, però la seva advocada, Marina Roig, ha explicat el que la seva clienta ha dit al jutjat. “Hem contextualitzat el marc pacífic de les protestes del Tsunami”, ha assegurat, i ha afegit que Molina només va veure, a través dels mitjans, “crides a la no violència i a la desobediència civil, i a la mobilització pacífica de la ciutadania, i per tant no va ser un moviment violent i molt menys terrorista”. Roig ha afegit que procediments judicials com aquest “reprimeixen” el dret de la ciutadania a la protesta.
L’advocada ha admès que no esperaven la citació del magistrat per declarar, ja que a principis d’abril el mateix García Castellón va descartar citar testimonis o investigats ja que hi havia pendent de resoldre diversos recursos de les defenses contra la pròrroga de la instrucció, que consideren caducada.
La resta d’investigats, potser no arriben a declarar
Els altres vuit investigats en aquesta peça, entre els quals la secretària general d’ERC, Marta Rovira, podrien declarar més endavant, ja que han al·legat incompatibilitat d’agendes dels seus advocats, volen declarar des de l’exili o demanen que siguin citats correctament als seus domicilis a l’estranger. No obstant, l’ajornament podria quedar afectat per l’aprovació en pocs dies de la llei d’amnistia.
El 13 de maig passat es va conèixer la citació de García-Castellón als nou investigats: Marta Rovira, Oriol Soler, Xavier Vendrell, Marta Molina, Jesús Rodríguez, Jaume Cabaní, Oleguer Serra, Josep Lluís Alay i Josep Campmajó. El magistrat els permetia declarar per videoconferència però des d’un jutjat de Barcelona. Castellón també va acordar l'emissió d'una Ordre Europea d'Investigació a Itàlia perquè localitzi i prengui declaració, igualment per videoconferència, a Nicola Flavio Giulio Foglia, també investigat pel cas.
Les declaracions de Rovira, l’empresari Oriol Soler i el cap de gabinet de Puigdemont, Josep Lluís Alay, s’han ajornat perquè els seus advocats tenien assenyalaments previs. El periodista Jesús Rodríguez, el dirigent d’Òmnium Cultural Oleguer Serra i l’activista Josep Campmajó estan exiliats a Suïssa des de fa pocs mesos i han demanat ser citats correctament al país alpí i poder declarar des d’allà per videoconferència, cosa que García Castellón ha denegat. L’informàtic Jaume Cabaní també es troba a l’exili. Finalment, l’exdirigent d’ERC i empresari Xavier Vendrell ha demanat que se’l citi correctament perquè ell ara viu a Colòmbia, cosa que García Castellón ha denegat.
El ‘cas Tsunami’ també s’instrueix al Tribunal Suprem, on hi són investigats l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i el diputat d’ERC al Parlament Rubén Wagensberg, ja que tenen aforament. Estan citats per a finals de juny i ho podran fer per videoconferència.
La causa està oberta per diversos delictes, entre ells el de terrorisme, per les lesions de dos policies nacionals en les manifestacions d’Urquinaona i la mort d’un turista francès en la mobilització a l’aeroport del Prat, tot l’octubre del 2019 després de fer-se pública la sentència del ‘procés’. També ha ordenat practicar un seguit de diligències per les actuacions "desenvolupades per Tsunami" el 9 de novembre del 2019, jornada prèvia a les eleccions generals. García Castellón opina que aquestes accions podrien constituir una infracció penal per "omissió del deure de perseguir un delicte electoral", omissió que haurien comès els aleshores responsables "polítics" de la Generalitat per no haver-les impedit.
En concret, el magistrat repassa els esdeveniments registrats aquell dia i assenyala que la seqüència "permet evidenciar el coneixement que el Govern de la Generalitat va tenir dels actes" convocats per Tsunami per a aquell dia. També permet constatar, a parer del jutge instructor de la causa, que el president de la Generalitat, com a màxim responsables de l'autoritat governativa, "coneixia" la denúncia presentada davant la Junta Electoral Central, i que la Generalitat "era competent" per impedir la celebració d'aquells actes.
Igualment es pot comprovar, afegeix, que la Junta Electoral Provincial de Tarragona va instar la Generalitat "expressament" a impedir la celebració d'aquestes actuacions. Unes actuacions, afegeix, que es van dur a terme "sense que consti que es fes cap actuació per impedir-les".
