La historiadora, filòloga i escriptora Maria Carme Roca (Barcelona, 1955) ha guanyat la tercera edició del Premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona amb 'El passatge'. La història comença a finals del segle XIX amb la Regina Soldevila, una noia de casa pobra que acaba convertida en una senyora de Barcelona. L'obra també posa el focus en la seva relació amb Josep Maria Sert, així com en les vides paral·leles que els allunyen l'un de l'altre. A més, aborda altres qüestions com la venjança, l'amistat o els secrets al barri de Sant Pere. El guardó està impulsat per Comanegra i Àfora Focus Edicions, i dotat amb un premi de 25.000 euros. L'any passat va guanyar l'escriptora Sylvia Lagarda-Mata amb 'Veus de mort als Encants Vells'.
Foto d'Eli Don / ACN.
En aquesta ocasió, el jurat del premi (format per Francesco Ardolino, Llucia Ramis, Enric H. March, Jordi González i Alba Cayón), ha valorat positivament la "capacitat de transmetre l'essència" d'un barri de Barcelona "poc explotat literàriament", així com el fet de concentrar "l'acció en molt pocs metres". El treball "minuciós" de documentació històrica de l'escriptora i la recreació d'un mapa cultural estretament marcat pel teatre, són altres motius pel qual ha decidit entregar el guardó a Roca.
El jurat també ha subratllat la importància de la construcció d'una veu narradora que "mimetitza perfectament" amb la senzillesa de la dona protagonista i la seva evolució. Finalment, ha posat l'accent en l'exploració de la vida i obra d'un artista amb un "profund interès literari" com és Josep Maria Sert.
Una història marcada pels passatges
'El passatge' és una novel·la marcada per la importància de dos passatges paral·lels: el passatge d'en Cirici – en l'actualitat anomenat passatge de les Manufactures - i el passatge de Sert, i per també per la relació d'amor i amistat entre la protagonista de la novel·la, la Regina, i el gran pintor i muralista de la primera meitat del segle XX, Josep Maria Sert.
La trama, doncs, arrenca l'acció a la Barcelona "viva i creixent" de finals del segle XIX. Les muralles ja han estat enderrocades, i la ciutat pren un nou paisatge amb la construcció de l'Eixample. Farcida de fàbriques tèxtils, Barcelona s'omple de treballadors i de moviment. També la cultura viu un renaixement, amb cada vegada més activitat i noms destacats.
L'autora, ha explicat que li ha fet especial il·lusió haver guanyat un premi que porta per títol Santa Eulàlia i que està enfocat en Barcelona, una ciutat que ha assegurat que estima "malgrat tot". "És una ciutat espectacular que evoluciona constantment, igual que la seva gent", ha afegit. De fet, ha explicat que en certa manera la ciutat també és una "protagonista" més de la seva novel·la perquè tot i que en algun moment l'acció salta cap a un altre lloc, "pràcticament tot transcorre allà".
Roca també admet que de forma "involuntària" va escriure el llibre pensant ja en aquest premi, ja que li feia "il·lusió" presentar-se. "Quan vaig tenir clara la història hi vaig posar la meva banda perquè somiar és gratis, però a vegades aquests somnis t'empenyen a fer coses", ha insistit. També ha admès que durant el procés va fer un treball de documentació, tot i conèixer bé la zona de la qual parla. "Abans d'escriure una novel·la m'ho he de creure jo, i ser capaç de traslladar-ho als lectors", ha dit.
La Regina, una dona forta
Pel que fa al personatge de la Regina Soldevila, l'escriptora l'ha definit com una dona "forta", deixant clar que a l'hora d'escriure no li agrada que les protagonistes siguin "unes bledes". En el cas de la jove, la història segueix els seus passos, des de la seva versió més humil a la seva feina com a criada a casa de Josep Maria Sert. També una versió d'ella mateixa més burgesa, gràcies al casament amb un burgès que l'ajuda a acabar-se de cultivar.
"És una dona amb una intel·ligència natural, amb molta curiositat i ganes d'accedir a la cultura", ha recordat. A més, la vida de Soldevila va estretament lligada al teatre, que té un paper clau en el seu creixement personal i social, ja que ella i els seus amics busquen escapar de la classe humil a través d'aquesta escletxa. "El Romea va ser un dels teatres que més va incidir en les classes populars i algunes dones van accedir a la lectura per aquesta via, com li va passar a la protagonista", ha conclòs l'autora.
