El director de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic (CNTC) estatal, Lluís Homar, porta al Teatre Romea l'exitosa producció de 'Lo fingido verdadero', de Lope de Vega. L'obra és una desconeguda del repertori de l'autor espanyol, però alhora passa per ser un dels seus grans textos, pel que té de metateatral aquesta trilogia sobre el teatre dins del teatre del segle XVIII. Gairebé inèdita als escenaris, 'Lo fingido verdadero' és un tríptic sobre la veritat en el teatre i la ficció en la vida, i que reflexiona també sobre les relacions entre el món de l'art i el poder. La CNTC debuta al Romea amb un elenc de 15 intèrprets (que es multipliquen amb diversos personatges), entre els quals Israel Elejalde, Arturo Querejata i Aisa Pérez.
'Lo fingido verdadero' és un tríptic teatral de Lope de Vega, una tragicomèdia datada aproximadament del 1608 (coetània a l''Arte nuevo de hacer comedias'). El dramaturg espanyol es va inspirar en dues obres d'Alonso de Villegas sobre les aventures de Ginés, un còmic de temps de l'emperador Dicolecià que es va convertir al cristianisme mentre interpretava el paper d'un màrtir.
Estirant aquest fil, Lope de Vega va escriure tres 'jornades' o actes, el primer dels quals presenta l'ascens força casual de Dioclesià al poder, per recordar allò a vegades absurd i incontrolable de l'arribada al cim polític. Després d'aquest "drama històric", el segon acte entra de ple en el terreny meta-teatral. L'emperador s'interessa pel món de les arts i reflexiona sobre el sentit del drama i de l'escena. A través seu, apareix Ginés, el còmic que interpreta per al cap de l'estat. Ja en el tercer, les relacions entre ficció (teatre) i realitat s'estrenyen, quan Gines s'identifica amb el seu personatge i es veu arrossegat per la passió escènica fins al martiri i la santedat.
Foto de Pau Cortina / ACN.
