El centre Ideal estrena aquest dilluns una exposició amb elements immersius dedicada a la figura de Jordi Pericot (1931), introductor de l'art cinètic a Catalunya. A través de la seva nova producció l'equipament "completa" l'obra de Pericot –en opinió del mateix artista- i les seves "intuïcions" artístiques nascudes en el món analògic de mitjan segle XX, que preconitzaven el moviment en l'art i la interacció amb el públic. És a dir, un antecedent de la "immersió" que avui proposen centres com l'Ideal, abans que la tecnologia la dugués fins als nivells d'avui en dia. L'exposició conté obres originals de Pericot, però destaca per la instal·lació immersiva a la sala principal, on aquelles "intuïcions" seves cobren una nova dimensió.
Foto de Pau Cortina / ACN.
'Pericot: Art Expandit' és un homenatge del Centre Ideal a Jordi Pericot, d'altra banda entusiasmat amb el resultat de la proposta. La mostra compta amb una selecció d'obres originals de Pericot, juntament amb noves instal·lacions immersives i interactives creades per artistes digitals dialogant amb les seves creacions originals.
"En realitat, l'exposició completa la meva obra", ha assegurat l'artista aquest dilluns durant la presentació. Pericot ha afegit que en certa manera la "interpretació digital" de la seva obra és una prova que les seves "intuïcions" i indagacions en l'art cinètic eren bones. "Creia que l'art havia d'incorporar el moviment, integrar l'espectador perquè cadascú acabés sent el propi autor. Jo buscava, però no tenia encara la tecnologia que hi ha ara", ha asseverat l'artista.
Pericot (1931) va ser l'introductor i potser el màxim exponent de l'art cinètic a Catalunya. L'art que ell planteja s'expandeix a altres realitats, proposa canvis i socialitza la creativitat, tots ells ingredients de l'art immersiu tan en boga a dia d'avui.
Apostant per una obra d’art basada en la recerca i a escala de la societat global, crea l’any 1968 el grup MENTE (Mostra Espanyola de Noves Tendències Estètiques), junt amb el crític d’art Daniel Giralt Miracle i el galerista Joan Mas, i agrupa personalitats de totes les disciplines, com Ricard Bofill en arquitectura, Ricard Salvat en teatre, Portabella en cinema, o Mestres Quadreny en música, entre molts d’altres.
Aquest mateix any refunda i dirigeix l’Escola Elisava, després de l'escissió i la creació de l’Escola Eina. Orienta el seu pla d’estudis vers la faceta tecnològica i industrial del disseny, cercant un art que tingui una sortida social. Pericot explicava avui que si bé el seu art no va arribar a tastar les tecnologies digital, en l'àmbit del disseny i de la recerca sí que ha integrat les noves tecnologies. "Encara ara en soc un usuari optimista, dins de les meves possibilitats".
El seu paper cabdal en el panorama artístic contemporani el va portar a representar Espanya a la Biennal de Venècia de 1972. A partir d'aleshores, nombrosos museus i centres d’art d’arreu van comprar o exposar la seva obra.
Una de les peces que proven aquesta notorietat és l'automòbil de la casa Seat que Pericot va transformar en obra d'art contra la dictadura franquista. El vehicle –que l'artista va pintar de gris, va omplir de poliuretà expandit i va 'rematricular' amb la sèrie 90-1C14, que es podia llegir com 'policia'- ara ha estat cedit per la companyia automobilística a l'exposició, després que fos retirat de la via pública pel règim l'any 1974.
Pericot es va incorporar al projecte fundacional de la nova Facultat de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra l'any 1992 i participà a la comissió encarregada de definir el pla d’estudis i hi va exercir com a catedràtic de teoria de la comunicació fins a l’any 2001. L’any 2000 crea el projecte de l’Estació de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, origen de l’actual Barcelona Media Centre d’Innovació (Ca l’Arañó 22@).
