L'exassessor fiscal de la família Pujol Ferrusola ha assegurat aquest dilluns a l'Audiència Nacional que el seu despatx no duia la comptabilitat de les empreses del fill gran de l'expresident de la Generalitat ni verificava si els ingressos eren per serveis prestats realment o podien amagar comissions irregulars per obra pública. En canvi, ha dit que assessorava fiscalment a l'expresident de la Generalitat des del 1983 i va ajudar a fer les declaracions complementàries davant d'Hisenda el 2014 de bona part de la família. Jordi Puig Godes, germà de l'exconseller Felip Puig, ha admès que feia negocis amb Jordi Pujol Ferrusola però sense contractes signats.
Imatge de Pol Solà / ACN.
En la primera sessió de la nova setmana del macrojudici als Pujol només hi ha assistit el fill gran de l'expresident i un dels empresaris processats. Havien de declarar vuit testimonis, però finalment només ho han fet cinc, tots per videoconferència perquè les parts han renunciat als altres tres. De dimarts a dijous estan previstos una vintena més de testimonis.
Sánchez Carreté ha explicat que des del 1983 ell assessorava fiscalment a l'expresident i a Marta Ferrusola, però no va saber fins al 2014 que tenien diners a Andorra. Al cap d'uns anys van ser clients del seu despatx Jordi Pujol Ferrusola, i també la seva esposa, Mercè Gironès, però l'assessor no duia els seus expedients ni els de les seves empreses habitualment. El juliol del 2104, amb Hisenda ja sospitant de la fortuna de la família, la resta de fills també li van demanar assessorament fiscal.
Abans del 2014, Carreté ha explicat que del primogènit només feien la declaració de l'impost de patrimoni i de l'impost de societats. Sobre les empreses, ha explicat que només feien assessorament fiscal, no pas la comptabilitat. Així, comprovaven que les despeses deduïbles declarades davant d'Hisenda eren realment deduïbles i no supervisaven si els ingressos que declaraven eren per feines reals o no. En concret, ha dit que per a les feines d'inversió o intermediació que feien les companyies de Pujol Ferrusola no calen gaires mitjans materials ni humans.
Va ser el juliol del 2014 quan l'advocat de la família Pujol aleshores, Xavier Melero, el va trucar perquè fes l'assessorament de les declaracions complementàries davant de les investigacions que apuntaven a diners a l'estranger. Carreté es va reunir el 7 de juliol amb els advocats i alguns membres de la família, entre els quals hi havia Marta Ferrusola, però no pas el seu marit ni tampoc el fill gran. Aquelles declaracions es van fer "ràpid i corrent" i amb documentació "parcial". Per això, l'assessor els va demanar més documentació els mesos següents per tal de comprovar que les complementàries s'havien fet bé, documentació que va ser trobada al despatx professional en l'escorcoll ordenat per l'Audiència Nacional l'octubre del 2015.
En concret, va demanar a la família Pujol la documentació bancària d'Andorra des del 2008. Tot i així, no es va veure capaç de fer la traçabilitat de tots els comptes i ingressos, i va recomanar als Pujol un auditor que ho podria fer.
En aquest punt, ha negat conèixer la comptabilitat d'unes fundacions o unes suposades transferències d'Andorra a països estrangers com el Regne Unit, Suïssa, Dinamarca o Argentina.
Negocis sense contracte
Per la seva banda, Jordi Puig ha admès amb rotunditat que empreses seves pagaven a empreses de Jordi Pujol Ferrusola sense cap contracte signat i amb base a pactes verbals sobre comissions a canvi de l'èxit en operacions empresarials, sobretot en països en desenvolupament. Així, per exemple, entre 1996 i 1998 Ibamesa, de Puig, va pagar 112 milions de pessetes, uns 670.000 euros, a Imisa, de Pujol Ferrusola, però sense cap contracte que formalitzés el pagament. "Si no hi havia ingressos i beneficis, no es cobrava", ha reblat.
Puig, a més, llogava un espai al despatx de Pujol Ferrusola al carrer Ganduxer de Barcelona per valor d'entre 600 i 900 euros. També van ser socis en diverses empreses conjuntes, de les quals la fiscalia sospita que van servir per evadir impostos. No obstant això, ha dit que desconeixia que el primogènit tingués diners a Andorra.
D'altra banda, Vicente Luis Agramunt ha admès que ell va ajudar Jordi Pujol Ferrusola a constituir la societat Blueshield a Costa Rica, però desconeixia la seva activitat.
Salvador Heras, que tenia una consultora logística i de transport, ha dit que coneixia la família Pujol per estiuejar a prop seu. Ha admès que va pagar a una empresa de Jordi Pujol Ferrusola uns 14,5 milions de pessetes en set o vuit anys a finals dels 90 per un assessorament de projectes a Barcelona, però ha assegurat que era feina feta i a preu de mercat.
Per últim, Ignasi Armengol, exdirectiu de TMB i altres entitats públiques, ha negat que fos militant de CDC ni de cap altre partit, però sí que coneixia a Jordi i Oriol Pujol Ferrusola. Tot i que el fiscal li ha recordat uns correus electrònics on parla d'un conveni amb una empresa de Jordi Pujol Ferrusola, ha dit que no recordava els detalls i que ell no ho supervisava tot, sinó que confiava en els tècnics.
