L'esmena a la totalitat que el PP ha registrat aquesta tarda contra la llei d'amnistia planteja la creació de delictes de "deslleialtat constitucional" per castigar les autoritats i funcionaris públics que promoguin la desobediència de les lleis o incompliment de resolucions judicials "buscant perjudicar la unitat d'Espanya", segons ha afirmat el portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado. El text defensa que cal tipificar com a delicte les declaracions d'independència i els referèndums o consultes il·legals, i promou la dissolució de les organitzacions o persones jurídiques que incorrin en qualsevol d'aquests delictes.
.jpg?tr=w-1200,q-85,f-auto)
Foto d'Albert Segura / ACN.
L'esmena es debatrà dimecres que ve al ple del Congrés –que se celebrarà al Senat per obres a la cambra baixa- juntament amb la resta de vetos que puguin plantejar Vox i UPN. Previsiblement, serà rebutjada amb 178 vots en contra (PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB i BNG), els mateixos que van avalar la tramitació de la llei.
El PP dona per feta aquesta derrota, però segons Tellado aquest "no és el final del procés", sinó "el punt de partida d'una activitat política, social i legal" del PP per "rearmar l'Estat" i "frenar i revertir el dany que els independentistes i el PSOE està fent al país".
L'esmena recull les bases d'aquesta activitat del PP als fronts polític, social i judicial, i s'oposa a la idea central de l'amnistia, perquè segons Tellado l'amnistia "no genera convivència" sinó que "és un pagament polític, una compra de vots a canvi d'impunitat judicial per a persones que van cometre delictes" i afecta "la igualtat davant la llei".
Per això, el text proposa el "rearmament i enfortiment de l'Estat" davant les "agressions allà democràcia" i el "debilitament de la capacitat de l'Estat de defensar-se de les amenaces, i promou la creació de nous delictes de "deslleialtat constitucional.
Segons Tellado, en serien responsables els polítics, càrrecs i persones vinculades a l'administració, però també persones jurídiques, és a dir, organitzacions que cometin aquests suposats delictes.
Deu anys de presó per declarar la independència
El nou capítol de "deslleialtat constitucional" que el PP vol introduir al Codi Penal planteja castigar amb penes de cinc a deu anys de presó i inhabilitació absoluta a les autoritats o funcionaris públics, però també diputats, senadors o membres d'un parlament autonòmic, que "fora de les vies legals de reforma constitucional, desobeint per lleis o incompliment resolucions judicials" i "en perjudici de forma manifesta dels principis d'unitat i indivisibilitat de la nació espanyola, declari la independència d'una part del territori nacional o la seva integració en un altre estat, o realitzi actes dirigits a fer aquesta declaració o que la propiciïn".
Cinc anys de presó per organitzar un referèndum
Els populars també proposen castigar amb entre un i cinc anys de presó i inhabilitació especial els funcionaris, diputats o autoritats que "convoquin o facin actes dirigits a la convocatòria d'un referèndum o qualsevol consulta a la ciutadania que sigui contrària als requisits establerts per la Constitució per a la celebració d'un referèndum". Els actes encaminats a cometre qualsevol dels delictes anteriors, i en particular "la conspiració, provocació i proposició d'aquests, es castigarien amb les mateixes penes reduïdes en un o dos graus".
Suspensió d'organitzacions i partits
Finalment, els populars plantegen modificar el Codi Penal per introduir un article que estableix la "pena de dissolució" a qualsevol persona jurídica que sigui responsable de qualsevol dels delictes de "deslleialtat constitucional". Hi estableix una rebaixa en el cas que aquesta organització faci abans de l'obertura de judici "actes inequívocs de col·laboració activa dirigits a l'esclariment dels fets i la restauració de l'ordre constitucional", fet que li comportaria només "la pena de suspensió d'activitats de sis mesos a cinc anys o una pena de multa de sis mesos a cinc anys".
