L'Escola Catalana del Tapís reviu a Sant Cugat amb una exposició retrospectiva i reivindicativa

La modesta mostra que vol recuperar la memòria i reivindicar l'impacte internacional de l'Escola Catalana de Tapís, nascuda a la ciutat a finals dels anys cinquanta. L'exposició recull obres i documents que evidencien la transformació d'un art ancestral en una expressió contemporània i compromesa, impulsada des de Sant Cugat per figures com Miquel Samaranch i la seva esposa, Mercè Viñas.

L'origen de l'Escola Catalana del Tapís es remunta al moment en què Samaranch, empresari del sector tèxtil a Sabadell, va adquirir la Casa Aymat de Sant Cugat després de la mort de Tomàs Aymat i acabada la seva activitat tèxtil original, i hi va impulsar una manufactura moderna basada en el trasllat de l'art pictòric al teixit. La implicació de noms com Pablo Picasso, Joan Miró o Josep Maria Subirachs va situar la ciutat en el mapa artístic internacional, però també va donar veu a una nova generació d'artistes catalans com Jaume Muxart, Albert Ràfols-Casamada, Maria Girona o Maria Assumpció Raventós.

"Van voler crear una nova tendència, un nou estil de fer tapissos", detalla Josep Canals, director de la Canals Galeria d'Art, que destaca com aquest moviment va tenir també una càrrega ideològica i cultural. "Aquí, en aquells moments, és quan el franquisme es lluita amb l'art", destaca, tot recordant que Samaranch va batejar la manufactura com a "catalana" en ple règim.

L'exposició, que es pot veure fins a finals d'agost, inclou dues peces de tapís de Josep Grau-Garriga i Carles Delclaux, així com obres pictòriques i gràfiques d'artistes vinculats a l'Escola. Malgrat les dificultats d'espai i pressupost, Canals reivindica l'essència de la mostra: "Aquí tenim exposat el sentiment de Catalunya, i per descomptat de Sant Cugat, dels anys 60 fins avui".

En aquest sentit, Canals reivindica la vitalitat cultural i artística de la ciutat, que, diu, no sol trobar acompanyaments externs, institucionals o de suport econòmic per part de les empreses instal·lades al municipi. "Reivindiquem que Sant Cugat no només és una ciutat rica en tants aspectes, que ho és, sinó també en l'aspecte anímic, en l'aspecte espiritual, i això ho hem de fer créixer".

Joan Aymerich, el primer aprenent

De tots els aprenents que va tenir l'Escola Catalana del Tapís, el primer va ser Joan Aymerich, qui també va ser alcalde de Sant Cugat entre 1987 i 1999. Amb només 14 anys, va començar a formar-se, l'any 1958, sota el mestratge de Vicente Pascual, procedent de la Reial Fàbrica de Tapissos de Madrid, i amb el suport artístic de Josep Grau-Garriga.

Durant la seva etapa a la Casa Aymat, Aymerich va participar en la producció de nombrosos tapissos a partir de cartrons d'artistes joves com Tharrats, Subirachs, Cuixart o Muxart, molts dels quals van acabar adquirint una gran notorietat. L'exaprenent subratlla, però, la manca de reconeixement públic a la figura dels artesans: "Veiem un tapís i el relacionem amb el nom de l'artista, però darrere hi ha una feina anònima i pacient", assenyala.

En aquest sentit, Aymerich recorda amb especial orgull el tapís que va teixir, juntament amb dos aprenents més, Josep Royo i Antoni Busquets, per encàrrec del Monestir de Montserrat: "Encara avui es pot veure penjat damunt l'altar", apunta. L'obra, segons relata, duu al revers la inicial "A", la seva, com a discret testimoni del seu pas per l'Escola.

De fet, aquest és un exemple de com passen de desapercebuts els artistes que, com ell, van encarregar-se de crear autèntiques joies de l'art contemporani. Mentre els treballs es reconeixen pel seu ideòleg original, qui l'executa queda en l'anonimat o, simplement, amagat amb les seves inicials a la part menys lluïda del tapís.

Aymerich destaca la visió del mecenes Miquel Samaranch i al lideratge artístic de Grau-Garriga a l'hora de potenciar la imatge de la ciutat a través de l'activitat artística. Destaca que Sant Cugat va ser bressol d'aquest moviment, i s'ha perdut part d'aquesta essència.

El tapisser Aymerich va deixar de teixir el 1964, quan va ser traslladat a la secció de direcció de catifes de la mateixa empresa, i, posteriorment, una estada al servei militar li va impedir participar en una Exposició Internacional a Lausana (Suïssa). Tot i la seva trajectòria política posterior, assegura que la seva experiència com a primer aprenent de tapís forma part essencial de la seva identitat.

El tapís museïtzat

Sant Cugat va apostar ja fa uns anys per crear un espai museístic exclusiu del tapís, el Museu del Tapís Contemporani. Ubicat a la mateixa Casa Aymat on va néixer l'Escola Catalana del Tapís, va romandre obert des de finals de la dècada dels 2000 fins a l'any 2019, quan part de les obres van passar a formar part del Centre Grau-Garriga d'Art Tèxtil i Contemporani.

Recentment, l'Ajuntament i l'Associació Grau-Garriga han signat un conveni per impulsar el centre, situat a l'edifici de Cal Quitèria, i fer-lo referent del tapís i l'art tèxtil contemporani, a la vegada que garanteix la preservació i difusió de l'obra de Josep Grau-Garriga. L'acord té una vigència de quatre anys, i estableix la cessió temporal d'obres del llegat de l'artista per part de la família, l'ús del seu nom en la denominació del centre i la participació de l'Associació en l'assessorament i la definició de la programació expositiva.