L’economia catalana viu un “canvi qualitatiu” de creixement perquè augmenta la productivitat coincidint amb un període d’alta creació d’ocupació. Aquesta és una de les conclusions de la 61a edició de la Memòria Econòmica de Catalunya 2025 i que la directora, Carme Poveda, ha subratllat que “això no havia passat en èpoques expansives”. Poveda ha dit que el balanç és “positiu”, però ha puntualitzat que hi ha “límits” en el benestar de la població. En aquest sentit, ha apuntat que la problemàtica de l’accés a l’habitatge perquè té afectacions en l’activitat econòmica. Ha concretat que entre 2021 i 2025 s’han creat més de 200.000 llars i s’han construït 61.000 pisos, cosa que ha generat un dèficit de més de 140.000 habitatges.
La directora de l’estudi anual de les cambres de comerç ha assenyalat que malgrat aquests “màxims històrics”, tant en població com ciutadans treballant, hi ha “dues paradoxes”. Per una banda, a les companyies els “costa trobar personal”, en un context de creixement demogràfic (440.000 persones més els últims quatre anys) i, per l’altra, hi ha famílies amb “dificultats econòmiques”. Respecte a aquesta darrera, Poveda ha anomenat quatre rao el fet que els salaris reals s’han congelat; l’increment dels preus de l’alimentació; més llars amb fills, especialment monoparentals, i el cost de l’habitatge.
Quant als salaris, Poveda ha concretat que un 25% de persones cobren menys de 19.000 euros anuals i això, ha reblat la responsable del document, amb la pujada del cost de la vida i l’habitatge afecta les famílies.
Poveda ha explicat que en aquesta edició de la memòria s’ha fet un monogràfic sobre l’habitatge amb nou articles i hi ha “un ampli consens” que el problema és la manca d’oferta. La directora de l’estudi ha afirmat que “colls d’ampolla relacionats amb diferents factors” com, per exemple, manca de mà d’obra qualificada, “la lentitud urbanística” en les llicències, la pujada dels costos de la construcció i últimament la “limitada capacitat de connexió a la xarxa elèctrica en determinades àrees”. Tot això, “suma” i cal afegir-hi “la manca de sòl disponible”.
El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, ha posat l’accent en què la “manca d’habitatge digne i accessible” no només afecta en el desenvolupament de la societat, també les empreses. A parer seu, és “un factor de competitivitat”, perquè té incidència en la “captació i retenció del talent”.
Santacreu ha afirmat que el missatge que és “optimista”, perquè l’economia catalana “avança a bon ritme”. Tanmateix, ha matisat que això “no ha de fer perdre els reptes” que hi ha com ara la productivitat, que “té molt recorregut a fer”; la formació; la indústria; el coneixement i la recerca, entre d’altres.
Accés a l’habitatge i ampliació aeroport
El president de la Generalitat, Salvador Illa, que ha clausurat l’acte, ha assegurat que “garantir l’accés a l’habitatge i l’ampliació de l’aeroport són dues cares de la mateixa ambició d’una Catalunya pròspera per a tothom”. Illa ha defensat que el territori català “torna a exercir lideratge sense complexos i sense demanar permís a ningú”.
Illa ha indicat que aquestes xifres presentades “no han caigut del cel” sinó per, entre altres raons, “la recuperació de la confiança després d’uns anys de desconfiança. L’estabilitat institucional”. Alhora, també ha anomenat “la col·laboració” entre governs.
El president de l’executiu català considera que Catalunya a “pel bon camí” i és “el moment d’accelerar i d’activar totes les capacitats”. Illa ha ressaltat que ha arribat l’hora “de no ser tímids” i “agosarats”. “Mostrar-se al món i oferir-se”, ha reblat perquè sigui un “actor principal” en un moment “de redefinició geopolítica, tecnològica, mediambiental i social”.
