L'artista Rafael Tormo indaga en les singularitats dels pobles ebrencs per "revisar el concepte de territori"
L'artista Rafael Tormo ha iniciat una exploració dels 53 pobles de les Terres de l'Ebre amb l'objectiu "d'indagar en la realitat local i les singularitats" de cadascun i revisar "el concepte ordinari de territori". Aquest abril, Tormo, acompanyat de l'investigador, agitador, gestor cultural, Fernando Paniagua, i de l'escriptora i poeta de Santa Bàrbara, Mireia Ibáñez, visitaran tots els pobles, contactaran amb mediadors locals, i recolliran informació per "investigar i explorar els límits entre les pràctiques artístiques i els processos materials". El projecte 'IP36. Ensamblatge d'un cúmul d'intensitats' culminarà amb una acció artística a Lo Pati d'Amposta i amb l'edició d'un llibre sobre aquesta "contra-geografia de les Terres de l'Ebre".
Foto de Lo Pati.
Tormo planteja el projecte com "un espai de recerca i relectura sobre la representació i la simbolització del territori, una contra-geografia per explicar com els humans i altres formes de vida cohabiten i interactuen".
L'artista es vol apropar "a la vida local per redibuixar els límits entre la societat, la natura i la cultura". Tormo ha remarcat que pretén "generar sinergies que actualment són impossibles en els grans contenidors culturals dels entorns urbans" i convertir "elements que al territori s'han considerat tradicionalment banals" en "un lloc de trobada i de consciència compartida".
El concret, el projecte explorarà nous models de coneixement. El fang i els nius d'orenetes esdevindran el recurs material central i s'han programat tallers de recollida i treball del fang, de construcció de nius i d'observació d'orenetes. El recorregut ja ha començat al Montsià, a Alcanar i la Galera, on Tormo ha pogut conèixer la tradició terrissaire.
Instal·lació a Lo Pati
Al juliol, el resultat del projecte es presentarà a Lo Pati. La façana del centre d'art acollirà una instal·lació de nius d'orenetes creats a partir de l'argila recollida durant el procés, fruit del treball amb les escoles d'art d'Amposta, Móra d'Ebre i Tortosa. Els nius actuaran com a dispositius catalitzadors entre els materials i les persones dels pobles implicats en el projecte, a més de les espècies animals i la natura.
