L'Ajuntament de Barcelona ha constatat formalment aquest dimecres l'ocupació de les finques de l'Avinguda Vallcarca 83 i 87 bis. Els serveis municipals s'han desplaçat fins a les finques per al desallotjament administratiu voluntari , és a dir, per conèixer la situació d'ocupació de les finques. Un cop constatat que segueixen ocupades, ara el consistori pot procedir a sol·licitar una ordre judicial per fer efectiu el seu desallotjament. Els tècnics municipals hi ha anat a primera hora d'aquest dimecres, quan prop de mig miler de persones s'estaven concentrant a l'avinguda Vallcarca per mostrar el seu rebuig al desallotjament dels blocs i donar suport a les famílies que hi viuen.
Foto de Blanca Blay / ACN.
Fonts municipals reiteren que d'acord amb la situació d'afectació urbanística i tenint en compte que les famílies viuen en situacions "d'infrahabitatge", "l'única alternativa respecte aquestes finques era i és enderrocar-les". Segons el consistori, ara com ara no pot garantir la seguretat i bon estat de les finques i evitar riscos per a les persones.
Per tal d'expressar el seu suport als habitants de les finques, prop de mig miler de persones s'han concentrat al carrer i l'avinguda Vallcarca s'ha tallat al trànsit. Els concentrats han restat al carrer en un ambient festiu i seguint tot d'activitats programades, com ara intervencions musicals i parlaments.
Pas previ al desallotjament de les finques
Fruit dels expedients iniciats al març per part de l'Ajuntament de Barcelona, aquest dimecres era la data prevista de desallotjament administratiu a les finques de titularitat municipal ocupades i que tenen situacions "d'infrahabitatge". Hi havia tres finques afectades: les finques d'avinguda Vallcarca 83 i 87bis i la nau de Farigola 3, coneguda com 'el taller'.
En el cas de la nau de Farigola 3, expliquen fonts municipals, els tècnics no hi han acudit, ja que un jutjat del contenciós-administratiu ha adoptat mesures cautelaríssimes i ha suspès el desallotjament administratiu, tal com havien sol·licitat els residents al local. Davant d'aquest fet, l'Ajuntament presentarà al·legacions.
En el cas de l'edifici d'av. Vallcarca 83, un altre jutjat del contenciós-administratiu ha rebutjat la sol·licitud de mesures cautelars, i en el cas de l'edifici d'av. Vallcarca 87 bis, l'Ajuntament no ha rebut cap notificació.
Per aquest motiu, tècnics municipals s'han presentat aquest dimecres a aquestes dues finques, la 83 i la 87 bis, i han constatat in situ que seguien ocupades. Un cop fet aquest pas administratiu, l'Ajuntament pot demanar autorització judicial per desallotjar les finques amb una execució forçosa i fer fora les famílies que hi viuen.
Les famílies i les entitats demanen diàleg
Un dels habitants del bloc 83, Iru Moner, ha assenyalat en declaracions als mitjans que els tècnics els han demanat si podien accedir i ells s'hi ha negat. Moner ha indicat que el que ha passat avui és "el principi d'un conflicte" i ha lamentat que l'Ajuntament insisteixi que viuen en situació "d'infrahabitatge". Segons ell, tenen cèdules d'habitabilitat vigents, informes tècnics independents i creuen que l'infrahabitatge és una "excusa tècnica" que utilitza el consistori per "esquivar un conflicte social" a Vallcarca. "Seguirem plantant cara i seguirem tant a nivell jurídic com tècnic i social parant-li els peus al Jaume Collboni", ha assegurat.
Segons ha dit, el que volen les famílies és obrir un procés de negociació amb l'equip Collboni per impedir que s'acabi executant el seu desallotjament. "Creiem que la solució no ha de venir amb mesures policials, sinó que la solució seran mesures socials, negociació i diàleg", ha dit. En aquest sentit, ha apuntat que un govern "que es diu progressista no pot negar el diàleg". "Amb una mica de diàleg i una constatació tècnica que no hi ha perill en aquests edificis, ens podríem quedar", ha afegit.
De fet, Moner ha explicat que han sol·licitat la mediació del síndic de greuges en tant que és un conflicte social i hi ha famílies vulnerables amb menors. D'acord amb la informació que ha donat aquest ocupant, a les dues finques afectades -83 i 87 bis- hi ha 9 famílies i en tots dos blocs hi ha menors.
Per últim, Moner ha dit també que si bé els dos edificis en risc de desallotjament són el 83 i el 87 bis i ha assenyalat que la peça urbanística que els afecta també comprimeix altres números, com el 81, el 85 i el 87, que encara no han estat expropiats ni s'ha iniciat el procés d'expropiació. Així, ha demanat que com a mínim l'Ajuntament els deixi seguir vivint als edificis fins que acabi el procés d'expropiació de la resta de finques.
Aran Llivina, vicepresidenta de l'associació veïnal Som Barri, s'ha queixat que ara hi ha "en perill" les finques 83 i 87 bis però ha indicat que en els propers mesos hi haurà afectació a més blocs i molts dels veïns no tindran dret a reallotjament. El pla de la Rambla verda, ha dit Llivina, està "caducat" perquè és del 2002 i reivindiquen que se sotmeti a debat amb entitats veïnals i ciutadania. "No pot ser que perdem habitatge en lloc de protegir-lo", ha afirmat.
Des de l'entitat, insten l'alcalde Jaume Collboni a negociar i parlar amb els veïns per "modificar els plans" urbanístics. D'altra banda, admeten la incertesa que pateixen en no saber segur quan pot produir-se el desallotjament de les finques: "Podria ser el mes d'agost i tindríem un problema".
També coincideixen a demanar a l'Ajuntament que com a mínim esperi a desallotjar les famílies fins que els blocs contigus que també estan ocupats siguin expropiats. És a dir, que no es faci fora ningú fins que no es pugui començar a construir.
Per la seva banda, Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres, ha opinat que és "insòlit" que l'Ajuntament vulgui enderrocar habitatge públic i ha criticat que "el PSC s'omple la boca, però fa tot el contrari". Arcarazo ha recordat que en total hi ha unes 40 persones afectades, inclosos 13 menors d'edat.
L'Ajuntament manté que cal enderrocar les finques
Fonts municipals apunten que el procés de recuperació es deu al fet que en aquestes tres finques, ocupades de manera il·legal des de fa uns sis anys, hi ha situacions d'infrahabitatge amb un risc greu per a les persones i legalment les tres finques no admeten cap ús. "Aquestes finques es van adquirir el 2015 fruit d'un procés d'expropiació per ministeri de la llei, és a dir, impulsat pels anteriors propietaris, i estan afectades des del 2002, per la qual cosa no se'ls pot donar cap ús ni rehabilitar-les. Per tant, l'única alternativa respecte aquestes finques era i és enderrocar-les", sostenen.
En paral·lel, les mateixes fonts indiquen que, en tot cas, l'Ajuntament de Barcelona seguirà treballant per atendre les situacions de vulnerabilitat i oferir els recursos i solucions socials i habitacionals adequades a les necessitats de les persones "amb especial atenció a la infància".
