L'afluència de visitants a la Mola baixa un 21% en un any després del tancament del restaurant
La Diputació de Barcelona ha fet balanç de les actuacions fetes al cim de la Mola per garantir-ne la preservació. Des que es va tancar el restaurant, ara fa un any, l'afluència de visitants s'ha reduït un 21% i això, segons l'ens, ha contribuït a la recuperació progressiva de l'entorn. El diputat de l'Àrea d'Espais Naturals, Xesco Gomar, ha deixat clar que l'ús de restaurant en un futur "no hi serà segur" perquè s'ha vist que una activitat així és "insostenible". A canvi, hi haurà un espai d'aixopluc per als visitants i la recuperació de l'emblemàtica sala mirador. La Diputació té en marxa un pla d'accions valorat en 700.000 euros i, entre d'altres, inclou una "endreça" dels accessos a Matadepera, la principal porta d'entrada al cim.
Foto d'Àlex Recolons / ACN.
A finals de gener del 2024 tancava definitivament el restaurant del cim de la Mola després de gairebé 60 anys de servei. Una cinquantena d'excursionistes i clients fidels van voler fer una acció simbòlica al cim el dia del tancament en considerar que era una acció "injusta" i "desproporcionada". En aquell moment, la Diputació de Barcelona -l'ens que gestiona l'entorn-, va argumentar la no renovació de la llicència per poder preservar el monestir -on s'allotjava el restaurant- i el seu entorn. Un any després, El diputat de l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Xesco Gomar, ha ratificat la decisió i ha aclarit que els usos de restaurant "no hi seran segur" a la Mola, ni ara ni en un futur.
Gomar ha exposat que durant aquests mesos han fet diferents estudis que corroboren que la instal·lació d'un restaurant al cim de la Mola és "insostenible". En aquest sentit, ha explicat que els estudis han dit que al cim només s'hi poden implantar plaques solars en una zona de 20 metres quadrats i això "és equivalent a una quantitat d'energia que, en cap cas, és compatible amb les dimensions d'un restaurant". Alhora, assegura, també caldria tenir una central depuradora. A canvi, però, Gomar ha assegurat que el pla de la Mola preveu que hi hagi un espai d'aixopluc per als visitants on podran menjar-hi però sense haver-hi cap espai de restauració. També tenen previst instal·lar-hi uns lavabos secs.
La Diputació de Barcelona també ha avançat en una roda de premsa celebrada aquest dimecres que, des que es va tancar el restaurant ara fa un any, l'afluència de visitants ha baixat un 21%. Això evidencia, segons Gomar, "que hi havia un percentatge de persones que només pujava al cim pel restaurant". En tot cas, assegura, "encara hi ha molta gent interessada en pujar el cim i és la nostra obligació mantenir aquestes xifres o augmentar-les, sempre que es puguin distribuir durant tota la setmana i no només en caps de setmana i festius".
Un projecte de sis fases de treball
El projecte de reforma i conservació de la Mola va iniciar-se a principis del 2024 i està previst que finalitzi el primer trimestre del 2027. Fins ara, la Diputació ja ha dut a terme diferents actuacions com ara els treballs de desmantellament i buidatge d'espais de la zona de restauració o el manteniment de l'estació depuradora d'aigües residuals. La darrera fase serà l'execució de les obres d'infraestructures amb la posada en marxa de la producció d'energia amb fonts renovables; la captació i emmagatzematge d'aigua de boca; el sistema de depuració de residus; i el condicionament i millora de l'entorn del cim, els camins i els sistemes de transport.
Reforma de la sala Mirador
Una de les accions que ja s'està executant és la de la sala Mirador, que es reformarà per ubicar-hi una exposició permanent sobre el cim i el conjunt històric del monestir de Sant Llorenç del Munt. La mostra explicarà la història del monestir, les modificacions que ha patit i l'ocupació, recuperació i ús civil d’aquesta icona del Parc Natural. Està previst que l’exposició es pugui visitar a l’estiu.
Endreça dels entorns per accedir a la Mola
Un altre dels projectes que s'estan treballant és l'endreça dels entorns per poder accedir a la Mola. Un dels principals accessos és per Matadepera i la Diputació de Barcelona està treballant amb l'Ajuntament d'aquesta població per veure quines necessitats d'aparcament hi ha i si cal habilitar més espais i evitar així problemes de circulació a dins del municipi.
Una zona de sòl protegit d'alt interès arqueològic i paleontològic
El cim de la Mola és el punt més alt del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, situat a 1.103 metres d'altitud i dins del terme municipal de Matadepera (Vallès Occidental). El conjunt monumental de la Mola se situa en una superfície de sòl protegit, d'alt interès arqueològic i paleontològic. Des del tancament del restaurant, el cim de la Mola compta amb un servei d'informació, control i atenció al visitant i també un servei de vigilància durant les hores centrals del dia.
L’indret alberga el monestir benedictí de Sant Llorenç (s. XI), declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) i adquirit per la Diputació de Barcelona el 1983. El conjunt monumental, de 946 metres quadrats, està format per l’església, la galilea i l’antic edifici de l’hostatgeria i ha acollit els serveis de restauració, d’informació i de divulgació cultural i ambiental. Per arribar al monestir, s’hi pot anar per tres vies principals: camí dels Monjos (3,2 quilòmetres amb un desnivell de 400 metres); camí de Can Robert/Can Pobla (2 quilòmetres amb un desnivell de 275 metres); i des del coll d'Estenalles (6 quilòmetres amb un desnivell de 420 metres). No s'hi pot accedir amb vehicle motoritzat.
