Generalitat, Ajuntament i Diputació de Barcelona han participat aquest dimarts a l'acte institucional del Dia Internacional contra la Violència vers les Dones a la plaça Sant Jaume. Ho han fet amb una crida contra tots els tipus de violències masclistes, però posant el focus en les que es donen en l'àmbit digital. "Negar la violència digital o invisibilitzar-la també és una forma de violència", diu el manifest d'enguany, que apunta que tot i que qualsevol dona en pot ser víctima, aquest tipus impacta sobretot en la vida de les més joves. La consellera d'Igualtat, Eva Menor, ha recordat que hi ha un servei específic en l'àmbit digital i ha expressat la voluntat d'aprovar el Pacte contra les violències masclistes amb "el màxim consens".
Foto de Clàudia Corbella.
L'acte ha comptat amb la presència del president de la Generalitat, Salvador Illa; el president del Parlament, Josep Rull; el conseller de la Presidència, Albert Dalmau; la consellera d'Interior, Núria Parlon; la tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Raquel Gil; i diversos membres del Govern, entre d'altres.
Noves formes d'exercir les violències masclistes
Durant l'acte, la periodista Cristina Puig ha fet lectura del manifest d'aquest any, que constata que les violències masclistes continuen sent una de les vulneracions més greus, persistents i invisibilitzades dels drets humans. Afirma que és "imprescindible" entendre que es tracta d'una violència estructural i que es dona en tots els àmbits, com la parella, la família, la feina i l'espai públic. Alerta que aquesta pot prendre moltes formes més enllà de la violència física, com és el cas de la psicològica, econòmica, sexual, digital, obstètrica, de segon ordre, institucional i vicària.
Enguany, el manifest posa el focus en la violència en l'àmbit digital, que sovint queda "invisibilitzada". Aquest tipus de violència, diu el text, afecta dones de qualsevol edat, context social i origen, però afegeix que impacta sobretot en la vida de les més joves. Afirma que aquests tipus de violències tenen expressions i formes múltiples, com el ciberassetjament, la geolocalització, la violació de privacitat, l'accés no consentit als correus electrònics i fitxers, l'accés no permès als dispositius i als comptes de les xarxes socials, la captació en formes d'explotació sexual mitjançant plataformes com Only Fans i els insults a dones amb projecció pública.
Alerta contra els discursos antifeministes i negacionistes
En aquest context, alerta el manifest, els discursos antifeministes i negacionistes de les violències masclistes busquen minimitzar o invisibilitzar aquesta realitat i utilitzen les xarxes socials com a eina de lluita per atacar el feminisme i fer retrocedir els drets de les dones. Davant d'això, reivindica que les institucions tenen l'obligació d'actuar amb fermesa i responsabilitat i oferir respostes integrals, transformadores i valentes que garanteixin una vida lliure de violències.
A més, el text apunta que la pressió estètica sobre el cos és també una violència masclista. En aquest sentit, afirma que la imposició de cànons irreals i la cosificació limiten drets i llibertats, danyen la salut física i psicològica i condicionen la participació plena en tots els àmbits. A més, alerta que els mitjans i les plataformes digitals sovint amplifiquen aquestes situacions.
Compromís de les institucions
La consellera Menor ha expressat el compromís de les institucions de treballar juntes contra tots aquests tipus de violències. En concret sobre les de l'àmbit digital, ha recordat que el Govern ha impulsat enguany un servei específic per tal d'oferir una primera resposta virtual, però que vagi més enllà i ofereixi també altres serveis com la recollida de dades, una de les mancances que hi ha en les violències que s'exerceixen en l'àmbit digital. "Les dones aspirem a viure amb dignitat i llibertat en l'àmbit privat, la via pública i també a l'espai digital", ha manifestat.
D'altra banda, ha explicat que està "a punt" el document del Pacte català contra les violències masclistes i que ara volen obrir el procés participatiu per recollir aportacions del món local i les entitats. Un cop se superi aquesta fase, la voluntat és presentar el text al parlament per sumar les veus dels diferents grups i aconseguir el màxim consens possible.
La tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Raquel Gil, ha lamentat que "malgrat que hi ha més polítiques que mai", les dades evidencien que "cal continuar combatent els discursos que neguen la violència vers les dones". Ha assenyalat l'existència de les violències digitals, un "àmbit nou" que demostra que hi ha noves maneres d'exercir les violències. En aquest sentit, ha posat especial atenció en els joves i ha remarcat la necessitat d’establir mesures per no deixar les noies en "situació de vulnerabilitat".
Per la seva banda, la presidenta delegada de l'Àrea de Feminismes i Igualtat de la Diputació de Barcelona, Raquel Abiol, ha afirmat que cal "posar tots els recursos" per erradicar les violències masclistes i ha expressat la necessitat que les administracions i les entitats treballin "plegades", per fer front a l'auge d'aquests discursos. Albiol ha explicat que les violències masclistes s'estan adaptant a les noves realitats i que estan augmentant violències "que estaven amagades i normalitzades", com la digital o l’estètica.
