L'Acadèmia del Cinema Català i la conselleria d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat han presentat aquest dijous el Protocol Guia per la prevenció i abordatge de les violències masclistes i LGTBI-fòbiques en el sector audiovisual. Es tracta d'un text pioner a l'Estat que ha estat acordat amb el sector i que ofereix un model d'actuació i abordatge amb garanties de no repetició per assegurar la reparació integral de les persones afectades per aquestes violències ja siguin de caràcter físic, psicològic, sexual o digital. Actualment les empreses estan obligades a comptar amb un protocol contra l'assetjament, el protocol guia presentat ofereix més concreció i especificitat i serà d'adopció voluntària.
La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, i la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell, acompanyades per la resta d'equip que ha fet públic el nou protocol (ACN/Guillem Roset).
En aquest sentit, en roda de premsa, la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, ha fet una crida a l'adopció del protocol i a comprometre's amb la seva aplicació. Verge ha dit que s'ha acabat la "impunitat" davant una vulneració de drets humans que afecta la dignitat de les persones i les seves oportunitats laborals i personals.
Verge ha recordat que l'obligació de les empreses és comptar amb un protocol contra l'assetjament però que cada companyia té una realitat diferenciada. Per això, amb aquest protocol guia, Verge creu que s'acompanya a les empreses perquè tinguin una guia a seguir d'acord amb el seu àmbit d'actuació. "Donem propostes concretes perquè l'actuació sigui específica i ajustada. Les empreses que considerin a 2024 no necessiten ajustar la seva realitat a les exigències de la societat, son les que estan fora de lloc i de temps", ha opinat.
Pel que fa a la possibilitat que les empreses del sector estiguin obligades a complir aquest protocol guia si volen rebre subvencions públiques, han recordat que actualment no és així. Per Verge, sí que podria ser una opció de futur però ha constatat que cal que abans el sector tingui temps per adoptar algunes de les mesures plantejades.
Per la seva banda, la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell, ha aplaudit la posada en marxa del protocol després d'un llarg camí de "consens" amb les mesures i accions. "Vam detectar que en el món cultural que hi havia hagut molts casos i no hi havia cap espai segur on les víctimes poguessin assessorar-se i saber que és el que podien fer", ha recordat. "Des del guió fins a la postproducció del film hi hagi una persona a qui et puguis adreçar i es posi en contacte amb nosaltres per dir-los quines opcions tenim", ha posat d'exemple com eix del nou protocol.
Aposta per la prevenció proactiva
El protocol guia incideix en la prevenció proactiva, un conjunt d’actuacions permanents i prèvies a la constatació de conductes violentes. Tenen la finalitat última de transformació feminista estructural que pretén erradicar aquells factors sistèmics que perpetuen els estereotips sexistes i les causes contextuals que sustenten les violències masclistes.
Així, el protocol contempla la formació de persones de referència dins els rodatges, preparades per detectar i acollir casos i derivar-los al Servei d'atenció, així com un conjunt d’activitats de sensibilització a l’inici de les produccions dirigides a totes les persones que formin part del projecte.
L'Acadèmia oferirà de manera periòdica i gratuïta aquestes formacions dissenyades específicament per al sector audiovisual i dirigides a formar els caps d'equip per poder fer aquestes tasques de detecció i acollida.
En segon lloc, el text també vol posar èmfasi la reparació integral, amb mesures preventives i cautelars aplicades als casos concrets, efectives i no revictimitzadores, de caràcter jurídic, econòmic, social, laboral, sanitari i educatiu, s’enfoquen, de manera simultània, a la no repetició i a la finalitat de recuperació.
El protocol parla de Comissions d'abordatge especialitzades. Sense estar condicions a que es presenti una denúncia, els procediments d'actuació s'han d'iniciar amb la presentació d’una comunicació o petició d’activació de procediment per part de la persona afectada, un tercer testimoni de la conducta o qualsevol altra persona que hagi tingut coneixement de la situació.
També ho pot fer el Servei d'atenció a les víctimes o, d'ofici, la direcció de l'entitat, sempre que tingui el consentiment de la víctima. És obligatòria quan es tracta de menors d’edat o persones amb una situació especial de vulnerabilitat i ha de respectar en tot moment els principis de confidencialitat, autonomia i ritme de decisió de les persones que hagin patit la situació.
Una vegada sol·licitada l’activació del procediment, en el termini màxim de tres dies s’ha de constituir la Comissió d’Investigació, creada ad hoc per a cadascuna de les situacions i integrada per tres persones amb un perfil especialitzat en violències masclistes i LGTBI-fòbiques amb perspectiva interseccional, i, recomanablement, externes a l’empresa on s’ha produït el fet: dues persones de l’àmbit psicològic i jurídic, respectivament, i una persona especialitzada en l’audiovisual amb experiència en rodatge.
L’abordatge del cas pot incloure mesures cautelars, reparadores o disciplinàries, amb sancions que poden implicar la suspensió de feina i sou, l’acomiadament disciplinari o l’exclusió de candidatures individuals a premis, entre d’altres. En el seu sisè punt, el text inclou recomanacions específiques per a les comunicacions amb els mitjans.
Coordinador d'intimitat, càstings i gales de premis
Segons han detallat, el protocol pot arribar a totes les fases del procés cinematogràfic. En la prèvia al rodatge, reclama la màxima concreció de les escenes íntimes al guió i protegir especialment el càsting, un moment delicat on les imatges seran confidencials, no es podrà demanar un nu complet i es preveurà una figura de coordinació d’intimitat si l’escena requereix simulació de sexe.
Tant el càsting com l’assaig, fases amb marcades estructures de poder i alt component de vulnerabilitat i dependència, s’hauran de desenvolupar sempre en un entorn professional i en horari laboral, mai en una habitació d’hotel o un habitatge particular.
Per a la fase de rodatge, el protocol contempla mesures específiques en el cas de les escenes íntimes, on serà obligatòria la incorporació del departament de coordinació d’intimitat i s’haurà d’aplicar el protocol de set reduït, també per aquelles que compten amb infants o adolescents. Es posa especial atenció als departaments tradicionalment molt masculinitzats (tècnics) o feminitzats (vestuari, maquillatge, perruqueria) on es produeixen sovint situacions d'abús de poder, actituds de menyspreu i comentaris masclistes, racistes o cosificadors.
Per a les festes de final de rodatge, d’estrena o de participació en festivals o gales, considerades un entorn laboral on les estructures de poder continuen en funcionament, el protocol també estableix pautes específiques, com un espai d’acollida i assessorament en cas de patir qualsevol tipus de violència (punt lila) o la formació en la detecció i l’abordatge de violències masclistes i LGTBI-fòbiques per part del personal de l’organització.
Sobre la figura del coordinador d'intimitat, el protocol reconeix aquesta tasca i li concedeix un departament propi dins l'estructura de la producció. Aquesta figura es regularà com a referent en els assajos i rodatges de les escenes relacionades amb la sexualitat i la intimitat, a partir d’una proposta de difusió, formació i acreditació actualment en curs encarregada a l’Acadèmia del Cinema Català. La iniciativa, que compta amb el suport tècnic de Lola Clavo, l’única coordinadora d'intimitat amb formació oficial a Catalunya, revisarà les tasques específiques, possibilitats, deures, limitacions i referents d’aquest perfil professional.
El nou protocol respon als estàndards fixats pel Protocol Marc per una Intervenció amb Diligència Deguda en Situacions de Violència Masclista, aprovat pel Govern el 2022 i impulsat per Igualtat i Feminismes, que coordina les administracions per posar fi a la violència institucional vers les dones. El Protocol Marc ha establert unes bases comunes per a la intervenció dels poders públics en l’abordatge de les violències masclistes, i els obliga a complir uns estàndards en els seus propis protocols.
La iniciativa s'ha presentat després que l'Acadèmia del Cinema crees el 2022 de manera pionera el Servei d'atenció a les víctimes d'abús en el sector audiovisual i de les arts escèniques. De caràcter confidencial, gratuït i especialitzat, presta assessorament jurídic i psicològic en situacions de violències masclistes i LGTBI-fòbiques. Aquest servei té una funció clau en el protocol que ara es presenta, en tant que les víctimes o testimonis de situacions d'assetjament, i també la persona de referència dins el rodatge, podran dirigir-s'hi.
El protocol guia arriba després que diversitat d'acusacions de casos de violència sexual en el món cultural a nivell global els últims anys, però també a l'Estat amb denúncies contra el cineasta Carlos Vermut i a Catalunya amb el cas de l'Aula de Teatre de Lleida o el del dramaturg i professor de l'Institut del Teatre Joan Ollé.
