La Villarroel ha presentat aquest divendres la tragicomèdia ‘Primera Llei de Newton’ d’Eu Manzanares, que es podrà veure en el marc del Festival Grec de l’1 de juliol al 2 d’agost. Amb direcció de Nelson Valente, el muntatge compta amb un repartiment coral amb Anna Sahun, Rosa Gamiz, Dafnis Balduz, Sara Diego, Lua Amat i Max Vilarrasa. En un moment en què les reivindicacions dels docents estan a l’ordre del dia, l’obra aborda les desigualtats que existeixen als centres mentre reivindica posar-se a la pell de l’altre. El muntatge presenta un alumne de quart d’ESO que ha copiat sistemàticament en uns exàmens. Els docents dubten de com afrontar la situació perquè suspendre’l allunyaria el jove amb dificultats de fitxar per un equip de futbol.
En roda de premsa de presentació de l’espectacle, s’ha explicat que Eu Manzanares ha fet aquesta obra basada en una realitat obrera amb personatges amb “molta realitat, veritat, humor i mala llet”. Manzanares ha assegurat que el text és un encàrrec de fa temps i que no esperava que l’estrena arribés en un moment en què el tema de l’educació estigués de tanta “actualitat mediàtica”. “Ha estat una casualitat poètica que s’estreni després d’un curs escolar com aquest. És el que havia de passar perquè, afortunadament, ara està al punt de mira de tothom”, ha comentat.
Manzanares ha plantejat la història d’acord amb el que li han explicat docents de centres d’alta complexitat i amb la seva experiència amb personal per tal de reflexionar des del teatre de les desigualtats del sistema educatiu. “L’obra no vol donar respostes. Fem preguntes sobre com està el sistema o les desigualtats”, ha apuntat. També ha aplaudit que el text s’hagi enriquit amb les aportacions que han fet tot l’equip durant els assajos.
El director del muntatge Nelson Valente ha dit que, si bé és cert que es parla d’un assumpte d’actualitat catalana, l’obra es podria ubicar a qualsevol lloc del món. “El text planteja la possibilitat de posar-nos a la pell de l’altre”, ha reivindicat. De fet, l’obra planteja els diferents punts de vista del conflicte i, amb un posicionament obert, deixa que els espectadors treguin les seves conclusions.
Damunt l’escenari hi ha una directora compresa a qui han premiat el projecte educatiu del centre, dos docents amb mirades oposades- progressista i conservadora - de com afrontar la situació, una mare que pressiona els docents sense pèls a la llengua, un mal estudiant que està a punt de triomfar amb el club de futbol del barri i una influenciadora allunyada de la realitat. Tot plegat succeeix en un institut de màxima complexitat, en un municipi obrer de la perifèria de Barcelona. L’obra passa a final de curs, quan al barri on s’ubica l’institut ha patit una operació policial de desmantellament d’una xarxa de falsificacions on hi ha famílies del centre implicades.
El nano de quart d’ESO que pateix una situació socioeconòmica complicada necessita acabar el curs per graduar-se i poder ser contractat a l’equip de futbol professional del barri d’on el reclamen i iniciar una carrera, que ben segur, que el portarà als grans clubs. Però l’alumne decideix copiar i a partir d’aquí els docents tenen el dilema de què fer, mentre la mare exigeix que se l’aprovi.
Al mateix moment, la directora que interpreta Anna Sahun necessita tenir el consens de tot el claustre. Però es trobarà fent d’àrbitre entre el professor Adri interpretat per Dafnis Balduz que fa poc temps que és a l’institut i la Teresa, interpretada per Rosa Gamiz, una docent amb més trajectòria que exigeix més contundència.
Gamiz ha reivindicat que tots els personatges tenen “la seva veritat”, mentre que Sara Diego ha aplaudit que el repartiment d’actors és molt divers i representa moltes generacions. “Faig de mare i vaig forta. Vull que aprovin el meu fill perquè és bo en el futbol i ens hi va la vida. No té pudor “, ha afirmat Diego.
