El Govern i l'executiu espanyol han tancat dos acords marc en la reunió de la taula de diàleg celebrada aquest dimecres a Madrid. Segons ha explicat el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i abans que s'hagin fet públics els documents signats a la trobada, els acords contemplen "superar i posar fi a la judicialització de la política". Sense entrar en massa detalls més, ha comentat que això s'ha de traduir en "fer política amb majúscules, apostant pel diàleg i els acords". A més, ha explicat que s'ha pactat impulsar reformes i "activitat política" sempre "dins de l'ordenament democràtic vigent" i "en el marc de reforma establert". "Es renuncia a accions que treguin la política fora de les regles del joc democràtic", ha dit.
Foto de Bernat Vilaró / ACN.
Bolaños també ha explicat que aquesta part contempla que els acords als que s'arribi "han de ser representatius de majories amplies i transversals de la societat catalana", i que les institucions públiques es comprometin a "preservar l'interès general i a adoptar màximes garanties".
D'altra banda, un altre acord sobre el català hauria de servir per a "reconèixer la diversitat lingüística" de l'Estat com "una riquesa". Així, s'ha pactat "enfortir i impulsar el català al sistema educatiu no universitari des d'una perspectiva pedagògica i centrat en els drets de l'alumne" al "domini del català i el castellà". També es contempla aquí la "capacitat d'autonomia dels centres" per a revisar i millorar el sistema lingüístic a l'escola.
De la mateixa manera, la taula de diàleg ha acordat "revisar" el reglament del Senat per a garantir que els senadors puguin emprar el català a les intervencions, i impulsar que el català sigui "llengua d'ús" al Parlament Europeu. Igualment, el govern espanyol es compromet a garantir presència de la Generalitat en cimeres internacionals amb matèria lingüística. Aquests punts, a més, es poden extrapolar a l'euskera i el gallec si els governs amb aquestes llengües cooficials així ho demanen.
