La sentència de Valtònyc: "Els drets fonamentals de la persona interessada serien vulnerats si fos lliurat"
La sentència del tribunal de Gant rebutjant l'extradició de Josep Miquel Arenas, conegut com a Valtònyc, desgrana els motius pels que no accepta entregar-lo a la justícia espanyola per cap dels tres delictes. En els cas dels d'enaltiment del terrorisme i injúries a la corona pràcticament no hi havia dubtes perquè el primer no existeix a la legislació belga i el segon s'ha declarat inconstitucional arran del cas Valtònyc per considerar que atempta contra drets fonamentals. I aquí és on el tribunal afirma que "els drets fonamentals de la persona interessada (inclòs el de la llibertat d'expressió) serien vulnerats si fos lliurat". Existeix el delicte d'amenaces però quan són "verbals sense condició", com les del músic, "no són punibles".
La resolució del Tribunal d'Apel·lació de Gant comença emmarcant les qüestions jurídiques sobre les que es pot pronunciar. En aquest sentit, la sentència remarca que "no pot substituir les autoritats judicials espanyoles" que, a més, en aquest cas ja havien dictat una condemna ferma de 3 anys i mig de presó per al raper. Així, situa la funció del tribunal en provar la doble incriminació. És a dir, "investigar si, independentment de la qualificació i descripció precisa" el delicte o delictes en qüestió "també es sanciona en el propi ordenament jurídic intern".
El tribunal avalua per separat cadascun dels delictes. En el cas del delicte d'enaltiment del terrorisme, recorda que no existeix a la legislació belga. De fet, arran de les dues euroordres dictades contra el músic mallorquí l'any 2018, la justícia belga va preguntar al Tribunal de Justícia de la UE si podia acceptar l'extradició ràpida per aquest delicte, tal com demanaven les autoritats espanyoles. Luxemburg va dir que no. Per això, en aquest punt la sentència es limita a recordar que aquesta conducta "no és punible" a Bèlgica.
En relació al delicte d'injúries a la corona, la sentència assenyala que al país sí que existia la llei d'insults al rei, que datava de 1847 i imposava penes de fins a 3 anys de presó. El mateix tribunal, però, va tenir dubtes sobre la seva aplicació i va preguntar al Tribunal Constitucional sobre la seva legalitat. El TC belga va dictaminar que era inconstitucional perquè no respecta la llibertat d'expressió i contravé el Conveni Europeu de Drets Humans.
Foto de Marina López / ACN.
