
La nova degana del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), Dolors Liria, demana més psicòlegs a la sanitat pública i defensa que caldria doblar la ràtio actual de 9-10 professionals per cada 100.000 habitants per apropar-se a la mitjana europea, de 18. Liria també reivindica el reconeixement de noves especialitats, com la psicologia clínica infantojuvenil. A més, el col·legi posa el focus en l’intrusisme i investiga 11 queixes rebudes enguany, sobretot per exercir sense estar col·legiat o per oferir serveis propis de la psicologia sense tenir-ne el títol. La degana, que acaba de prendre possessió del càrrec, ha anunciat la creació d’un observatori sobre l’impacte de la intel·ligència artificial en la psicologia i la societat.
Dolors Liria relleva Guillermo Mattioli, que havia ocupat el càrrec de degà del COPC des del 2018. La candidatura encapçalada per Liria va ser l’única que es va presentar i dona continuïtat a la línia de treball de la junta anterior.
Després de prendre possessió del càrrec la setmana passada, Liria adverteix que la ràtio de psicòlegs clínics al sistema públic de salut és “del tot insuficient” i molt allunyada de la mitjana europea i demana a les administracions públiques reforçar-ne la presència.
També valora que la incorporació de psicòlegs a l’atenció primària va ser una bona iniciativa, però defensa augmentar-ne el nombre, que ara, indica, se situa en uns 370. “La presència d’aquests psicòlegs és molt necessària i útil, no només des del punt de vista de l'atenció, sinó també des de la prevenció i la promoció de la salut”, recalca en una trobada amb periodistes amb motiu del relleu al capdavant del COPC.
A més, Liria demana que es reconeguin més especialitats, ja que actualment només tenen una especialitat dins el sistema de formació sanitària especialitzada, la de psicologia clínica, i una figura professional regulada, la de psicòleg general sanitari.
Altres especialitats llargament demanades, afegeix, són la neuropsicologia, la psicologia forense i la psicooncologia i cures pal·liatives. Liria reivindica que ja hi ha molts professionals formats i que treballen en aquests àmbits, amb una “contribució molt important”, per exemple, per acompanyar persones en processos judicials, en el cas de la psicologia forense, o que pateixen un càncer o altres malalties greus, així com els seus familiars, en la psicooncologia.
El sector reclama ara el reconeixement oficial d’aquestes especialitats i la creació de places específiques; una necessitat que l’ACN va posar en relleu fa uns mesos en l’àmbit de la psicooncologia, en què falten professionals especialitzats per donar resposta a la incertesa, les pors i els canvis que comporta un diagnòstic complex.
Alerta davant dels “’gurus’ de la psicologia”
D’altra banda, Liria adverteix que l’intrusisme en psicologia és un problema de “salut pública” i afirma que en reforçaran el control, sobretot davant “l’aparició de ‘gurus’ que parlen sobre temes de psicologia” sense tenir-ne tota la formació i que moltes vegades han estat catapultats per les xarxes socials.
La degana afegeix que volen sensibilitzar la població de la importància que el professional a qui acudeixin tingui les “competències tant formatives com legals per poder exercir amb garanties”. Liria indica que el COPC disposa d’un directori amb tots els professionals col·legiats.
El COPC va rebre l’any passat 44 denúncies per intrusisme professional, un nombre similar a l’any anterior (41). D’aquestes, 20 s’han arxivat i 24 estan obertes. Pel que fa a aquest any, fins el juny, s’havien registrat 18 queixes. En el primer trimestre, van ser 13; 2 han estat arxivades i 11 continuen obertes i s’estan fent gestions. Els motius principals són per psicòlegs no col·legiats (7) i terapeutes que anuncien serveis propis de la psicologia (5).
Un observatori per explorar els beneficis i els riscos de la IA
Liria ha anunciat un observatori social d’intel·ligència artificial i salut mental davant el “canvi de paradigma” que marca l’ús públic de la IA. La degana del COPC destaca que els psicòlegs s’han de sentir “interpel·lats” davant “tant de les oportunitats com dels riscos” que representa la IA, que ja ha entrat a les consultes.
També reconeix que és una realitat evident que hi ha un ús de la intel·ligència artificial buscant suport que pot semblar psicològic, però que no equivaldria a un servei professional, i avança que l’observatori estudiarà els beneficis, els límits i els riscos en aquest camp.
“Hi ha una diferència molt clara entre el suport que pot oferir una IA i la psicoteràpia. La psicoteràpia entén la relació entre la subjectivitat del pacient i del psicòleg, mentre que la IA no té subjectivitat. Però això no vol dir que, com a eina complementària, no pugui ajudar alguns pacients”, sospesa, per afegir: “Com a Col·legi de Psicologia, tenim aquí una responsabilitat molt gran”.

