La Fundació Joan Miró s'endinsa en l'univers artístic de Paul Klee en una mostra que posa de relleu l’estudi del món natural en l'obra de l’artista. 'Paul Klee i els secrets de la natura' elabora un recorregut cronològic a través del seu desenvolupament com a artista i pedagog, des del seu procés formatiu, fins a la síntesi en la seva etapa de maduresa, passant per l’impacte de la Primera Guerra Mundial i la definició d’un marc teòric durant la docència a la Bauhaus. La mostra inclou més de 200 peces entre pintures, dibuixos, documentació pedagògica i objectes naturals procedents, principalment, dels fons del Zentrum Paul Klee de Berna. L'exposició obrirà portes aquest divendres i es podrà visitar fins al 12 de febrer.
Foto d'Oriol Darnés / ACN.
La mostra està dividida en quatre seccions cronològiques on es pot observar l'evolució de l'artista amb relació a com tractava el medi natural a la seva obra. El primer àmbit presenta l'estudi de la natura en què Klee feia dibuixos primerencs entre 1883 i 1911, entre els quals s'hi troba el seu primer dibuix documentat, que va fer quan només tenia quatre anys. En aquesta primera secció també hi ha dos dels principals llegats artístics del pintor, el dibuix naturalista i l'ordre proporcional de la cultura clàssica.
La segona etapa corresponen als anys que van transcórrer des de la Primera Guerra Mundial fins a la seva arribada a la Bauhaus com a professor. En aquest període es va anar desenvolupant l'interès de Klee per descobrir les dinàmiques naturals i la gramàtica artística. A la secció s'hi reuneixen olis, aquarel·les i dibuixos centrats en la natura.
La tercera secció de la mostra presenta una setantena de peces, totes incloses en el seu període com a docent a la Bauhaus, que van des d'obres a materials pedagògics, passant per objectes naturals, com herbaris o petxines marines. Les obres d'aquesta època, segons declara la Fundació, "posen de manifest les seves reflexions, derivades de la contemplació de les lleis internes de la natura". Per evocar la filosofia de Klee en els seus ensenyaments, el disseny d'aquest tercer espai expositiu reconstrueix l'aquari de l'artista a partir de les obres que presenten peixos.
En la seva última etapa, Klee va continuar treballant aquests temes des d'una perspectiva més madura, convivint amb una malaltia degenerativa els darrers anys de la seva vida. Així doncs, el darrer àmbit de l'exposició mostra aquest últim tram, de gran productivitat malgrat el seu delicat estat de salut, en el qual "va arribar a la comunió màxima amb la natura".
Donar veu a dones silenciades
Amb l'objectiu de recuperar noms i carreres d'artistes silenciades pel relat oficial de la història de l'art, el relat monogràfic de l'exposició es tenyeix amb algunes obres de dones artistes contemporànies a Klee o afins als seus plantejaments, com ara Gabriele Münter, Emma Kunz i Maruja Mallo. Al final, s'hi inclou una instal·lació firmada per Sandra Knecht.
Per la seva banda, Sandra Knecht és l'encarregada de produir una instal·lació que funciona com a colofó de la mostra, 'Dark Night (Home is a foreign place)', que fa una reflexió al voltant de la malaltia que va partir l'artista, entesa com un procés natural. Inclou fotografies, escultures i una peça audiovisual que parlen sobre el món natural i la tradició rural, així com dibuixos de Klee i fotografies de Francesc Català-Roca dels objectes naturals que abundaven al taller de Joan Miró.
L'exposició ha estat comissariada per Martina Milà, amb l'assessorament de la comissària en cap del Zentrum Paul Klee, Fabienne Eggelhöfer. El projecte s'emmarca en una línia d'exposicions organitzades en col·laboració amb altres museus monogràfics de grans artistes de les avantguardes.
