La Comissió Europea (CE) considera que alguns articles de la llei d'amnistia poden vulnerar el dret europeu. En un escrit presentat a principis de desembre passat en el marc de la qüestió prejudicial presentada pel Tribunal de Comptes (TdC) i avançat per 'El Español', els agents de l'executiu comunitari consideren que la llei "sembla una autoamnistia" i, en canvi, no sembla que respongui a interessos generals. No obstant això, diu que no creu que l'acció exterior i el referèndum de l'1-O afectessin els interessos financers de la Unió. El TJUE prendrà la decisió després de rebre també les al·legacions de l'Estat espanyol i de l'Advocat General europeu.
Foto de Pol Solà / ACN.
En un document de 36 pàgines i 115 paràgrafs, els juristes de la Comissió responen a la qüestió prejudicial del TdC en el cas dels 35 ex alts càrrecs dels governs de Mas i Puigdemont perseguits per la despesa de l'1-O i d'Exteriors. El text diu que "no sembla que la llei d'amnistia respongui efectivament a un objectiu d'interès general reconegut per la Unió; d'entrada, sembla constituir una autoamnistia". Ho argumenten dient que "els vots dels seus beneficiaris han estat fonamentals per a la seva aprovació" i perquè "el projecte de llei és part d'un acord polític per aconseguir la investidura del govern d'Espanya". Per això, si es considera que les autoamnisties dels qui governen són contràries als principis de l'estat de dret, "sembla que s'hauria d'aplicar el mateix criteri" quan els qui governen garanteixen "la impunitat dels seus socis a canvi del suport parlamentari".
També veuen sospitós que la tramitació de la llei orgànica es fes per la via d'urgència, cosa que va fer eludir informes consultius i no hi va haver període de consulta pública. De fet, la CE critica que el govern espanyol no fes cas a les recomanacions de la Comissió de Venècia respecte de dedicar temps a un "diàleg significatiu amb esperit de cooperació lleial" entre les administracions i amb l'oposició parlamentària. Tampoc es va fer cas a la Comissió de Venècia quan va instar a aprovar la llei per majoria qualificada. Tot això, diu la CE, hauria aconseguit la "reconciliació social i política" i hauria evitat una "divisió profunda i virulenta en la classe política, les institucions, el món judicial, el món acadèmic i la societat espanyola".
L'escrit també retreu al Congrés que no restringís ni definís amb més precisió l'abast material i temporal de l'amnistia per tal que els seus efectes siguin més previsibles. En cas que hi hagi afectació als interessos financers de la UE, considera que la llei no respecta la seguretat jurídica i la igualtat davant la llei, ja que "li manca claredat en la definició de l'àmbit d'aplicació i pot donar exempcions de responsabilitat a persones que normalment haurien de ser contemplades degut a l'objectiu de l'amnistia".
No obstant tot això, el document conclou que, segons el tractat de funcionament de la UE, "no existeix un vincle suficient entre les activitats il·legals que tinguin com a objectiu la secessió d'una part del territori d'un estat membre i els interessos financers de la UE pel que fa als recursos propis de la Unió". Així i tot, diu que han de ser els tribunals espanyols els que han de determinar si hi ha un "vincle de connexió suficient", sobretot si s'han desviat fons europeus per finançar el referèndum il·legal.
En aquest sentit, creu que la interpretació que fa el TdC suposaria que qualsevol desviació de diners públics afectaria la renda nacional bruta d'un estat i els interessos financers de la Unió. "Això implicaria una ingerència desproporcionada del dret de la unió en la gestió de fons públics d'un estat membre que aniria més enllà de la protecció dels interessos financers de la Unió", conclou.
L'escrit veu contrari al dret europeu imposar als tribunals un termini de 2 mesos per aplicar l'amnistia si aquests tribunals no tenen temps d'avaluar el fons de l'assumpte o volen plantejar una qüestió prejudicial. També considera il·legal la part de la llei que impedeix a alguna de les parts, en aquest cas Societat Civil Catalana, presentar al·legacions contra l'amnistia d'algun processat.
Per últim, també consideren contrari al dret europeu la imposició d'un "alçament de les mesures cautelars abans d'haver decidit si l'aplicació de l'amnistia està justificada en un cas concret, fins i tot quan l'òrgan jurisdiccional nacional consideri necessari sol·licitar una decisió prejudicial".
La Comissió Europea lamenta la filtració
La Comissió Europea ha evitat fer comentaris sobre el contingut de l'informe i ha lamentat la seva filtració als mitjans. "No farem comentaris precisament perquè hi ha procediments judicials en curs i seria contraproduent que ens pronunciéssim. Aquest document no hauria de ser públic ni, sense dubte, filtrar-se en aquest moment. Per tant, per no interrompre el procediment en curs, no ens pronunciarem sobre cap contingut", ha expressat la portaveu de l'executiu d'Ursula von der Leyen, Paula Pinho, en roda de premsa aquest dimarts.
Al seu torn, el portaveu de la Comissió Europea sobre estat de dret, Markus Lammert, ha assegurat que és "certament lamentable" la publicació de l'informe i ha avisat que les filtracions "són una violació de les normes de procediment del tribunal". "Posen en risc la imparcialitat del procediment judicial", ha subratllat.
