La Comissió Catalana d'Acció pel Refugi (CCAR) ha denunciat "dificultats" per accedir al procediment d'asil de les persones tancades en Centres d'Internament d'Estrangers (CIE). En el seu anuari sobre el 2023, la CCAR explica que en el CIE de la Zona Franca de Barcelona han presentat sol·licitud d'asil un 27% de les 62 dones recloses i el 28% dels 527 homes privats de llibertat. En general, l'entitat es queixa del "col·lapse" per demanar cita amb la Policia Nacional per inicial els tràmits. Una situació que denuncia des de fa més d'un any. Segons l'organització, de mitjana triguen entre 6 i 9 mesos en aconseguir cita i, en alguns casos, fins i tot un any.
La copresidenta de la CCAR, Pascale Coissard; la codirectora de la CCAR, Dilara Ekmen; la codirectora de la CCAR, Elena Maya; i l'advocat Gary, durant la roda de premsa (ACN/Maria Aladern).
Així i tot, Catalunya va assolir un nou rècord de sol·licituds de protecció internacional el 2023, diuen. Va ser la tercera comunitat autònoma de l'estat espanyol amb més sol·licituds: 14.775 sol·licituds. Barcelona és on se'n registren més (9.422), seguit de Girona (3.400).
El 2023 s'ha concedit la protecció temporal a 7.398 persones refugiades ucraïneses, un 21,80% del total de concessions a Espanya. Catalunya és la segona comunitat autònoma en nombre de resolucions, per darrere del País Valencià. En el cas d'Ucraïna, la UE va acordar concedir un permís temporal especial per la guerra.
Empadronament
La CCAR denuncia que el "col·lapse al sistema de cites" per iniciar els tràmits d'asil suposa "un maltractament institucional" amb "greus implicacions psicosocials en les persones refugiades". "És un desgast emocional molt fort que repercuteix directament en l'estat d'ànim de les persones, que en molts casos asseguren estar esgotades, ansioses i desesperançades".
Una altra de les dificultats amb què es troben migrants i refugiats a Catalunya és l'empadronament, alerten. "Tant la diversitat de criteris d'empadronament entre municipis com les pràctiques abusives al mercat de l'habitatge poden distorsionar la fiabilitat del padró en relació amb les persones més vulnerables", afirmen. Per això, la CCAR demana als consistoris, sobretot els de la província de Barcelona, que "no excloguin ni retardin desproporcionadament" els migrants de l'empadronament.
