La Fundació Catalunya La Pedrera ha presentat aquest dijous la retrospectiva més completa feta a Barcelona de la ceràmica del creador Miquel Barceló (Felanitx, Mallorca, 1957) que es podrà veure fins el 30 de juny. Comissariada per l'escriptor Enrique Juncosa, la mostra cronològica traça un recorregut per la trajectòria d'un dels creadors més destacats del panorama artístic internacional. Amb una vuitantena de peces, es repassen des de les primeres obres africanes de 1994 fins la producció més recent. En roda de premsa, Barceló ha assegurat que no veu diferències entre la pintura i la ceràmica, que el que les separa és el tracte del mercat de l'art i que a la segona cal posar-la al forn per acabar-la.
Una imatge de l'exposició retrospectiva a Miquel Barceló a la Fundació Catalunya La Pedrera (ACN/Guillem Roset).
Sota el títol 'Tots som grecs', l'exposició fa homenatge al poeta romàntic anglès Percy Bysshe Shelley, fascinat com Barceló per la cultura grega. El recorregut ofereix un centenar de peces d'una trajectòria de tres dècades. Les obres són una extensió tridimensional de la pintura de l'artista i constitueixen al·legories sobre el pas del temps. En concret, hi ha una vuitantena de peces, una quinzena de pintures, alguns quaderns relacionats amb les ceràmiques i una escultura de bronze que ocupa el patí de La Pedrera.
L'obra de Barceló, d'una gran intensitat visceral i profundament reflexiva, recrea temàticament i físicament la matèria, la vida orgànica i el temps. Les ceràmiques es presenten com una extensió de la seva pintura. Barceló ha assegurat que la ceràmica és el material que millor recull els defectes i les imperfeccions. La delicadesa del material queda gravada a les peces i el seu autor pot identificar a través de les imperfeccions l'època de l'any en què van ser concebudes."Amb una carícia, la ceràmica ho recull tot", ha dit.
Passió per la ceràmica
Amb més de quatre mil ceràmiques que han passat per les seves mans, moltes destruïdes per la fragilitat de l'argila, Barceló ha plantejat diversitat de formes i imatges botàniques i zoològiques, tant del món rural com del món marí.
El creador va començar a exposar a finals de la dècada de 1970. Des d'aleshores ha organitzat exposicions sobre la seva obra a Londres, París, Roma, Viena, Tòquio, Boston, Montreal, Ciutat de Mèxic o Säo Paulo. És conegut especialment per les seves pintures, riques pel que fa a textures i de gran format, amb imatges que sorgeixen de la viscositat mateixa de la matèria.
La passió per la ceràmica li va arribar a mitjans dels anys 90, durant una estada a Mali, on va residir durant molts anys. Un vent intens no li permetia pintar i va decidir treballar amb el fang a partir de l'aprenentatge d'un grup de dones. Aquesta experiència el va influir molt i va afectar aspectes centrals de la seva obra.
De retorn a casa, va treballar en una teulera i allà va desenvolupar un vocabulari propi a partir de la ceràmica. Li va interessar decorar formes tradicionals d'atuells amb imatges de fruites, verdures o peixos, però també va crear escultures amb formes d'animals o cranis. Des de 2009, té un taller de ceràmica que ara està en procés d'ampliació.
Durant la roda de premsa, Barceló ha parlat del caràcter efímer de la ceràmica i que, sovint, hi ha peces que acaben en un "pou". "Quan pintes un quadre saps com és, però quan poses una peça al forn no saps com sortirà", ha reflexionat. "És com si fessis un edifici sense un arquitecte. Té una modernitat extrema i és molt ancestral", ha afegit.
14 anys després d'una exposició al CaixaFòrum, Barceló ha celebrat tornar a exposar a Barcelona en un espai com La Pedrera, on les peces estableixen un diàleg amb les estructures plantejades per Antoni Gaudí.
