'Història de la música del segle XX (L'electrònica)' (Males Herbes), de Pau Riba, veu la llum aquesta setmana, quan encara no fa un mes de la mort de l'artista i escriptor. El llibre és un llegat intel·lectual elaborat al llarg de 35 anys, amb una particular visió de la història de la música del segle XX relligada per les evolucions de la tècnica instrumental i de l'enregistrament. Una "catedral" de 500 pàgines, coincideixen els seus editors, la culminació de la qual es va accelerar l'any passat quan Riba va ser diagnosticat de càncer. "Vam córrer perquè el Pau el tingués a la mà", ha explicat la seva companya Memi March aquest dimecres. I així va ser, doncs Riba "es va morir llegint-lo". Per molt poc, no va ser a temps de veure'l publicat.
En aquest volum, Pau Riba ofereix una història de la música del segle xx que parteix de la invenció de l’electricitat i de la possibilitat de controlar el so com no s’havia fet mai abans. D’aquí en sorgiran tot un seguit de revolucions formals i conceptuals que tindran la llibertat creativa com a fita, i també una poderosíssima indústria que abraçarà infinitat de camps.
Aquesta és la premissa d’una narració que es va ramificant, on l’autor reflexiona sobre la cultura juvenil, la contracultura, la manera com el sistema l’acaba assimilant, i el que en queda de tot plegat. Pels seus editors, Males Herbes, l'obra és una autèntica "catedral" per la seva ambició però també per la qualitat literària.
La segona no els va sorprendre, ja que ja havien publicat el llibre anterior de Riba, 'Història de l'Univers'. Però la dimensió de l'obra sí que ho va fer. Ricard Planes n'ha lloat avui la "curiositat" que desprèn i la seva fascinació per "l'evolució". Al seu costat, la companya de Riba i qui ha tingut cura del seu arxiu personal els últims 27 anys coincidia en com el músic va estar sempre obert a "l'evolució", i com va incorporar sempre la tecnologia com a eina, mentre altres correligionaris hippis la rebutjaven.
Foto de Pau Cortina / ACN.
