Junts manté vives diverses d'esmenes que tenen com a objectiu ampliar el blindatge de la llei d'amnistia perquè inclogui "el màxim de casos", incloses les accions de 'Lawfare' contra el procés independentista que les instruccions judicials no relacionin directament amb els fets. L'objectiu de la formació de Puigdemont, segons fonts del partit, és obrir al màxim el ventall i delimitar el marge d'acció per "no deixar la pilota als jutges" en la interpretació de l'àmbit d'aplicació de la llei. Aquest dimarts al matí la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, ha recordat que fins al dia 30, en què s'aprova el text al ple del Congrés, "encara hi ha partit".
.jpeg?tr=w-1200,q-85,f-auto)
Foto del Senat.
La formació de Puigdemont és conscient que els casos que no estiguin inclosos en el text el pròxim dimarts 30 de gener ja no tindran cobertura, i tem que alguns magistrats mantenen el secret de sumari de les seves actuacions per utilitzar possibles escletxes posteriorment.
Junts celebra que el PSOE hagi modificat les seves posicions respecte a fa una setmana –quan no hi va haver acord a la ponència- i s'hagi avingut a incorporar a la llei una definició dels delictes de terrorisme que queden exclosos de l'amnistia per evitar les maniobres del jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón, que atribueix delictes de terrorisme als CDR i els membres del Tsunami per esquivar l'aplicació de la norma.
Segons fonts d'aquesta formació, finalment els socialistes han reconegut que hi ha acusacions falses de terrorisme sobre l'independentisme, i per aquest motiu han aprovat –juntament amb Sumar, ERC, Junts, PNB, Bildu i BNG- una clarificació per excloure només de la llei el terrorisme quan es produeixin vulneracions greus dels drets humans.
Amb el text actual, segons Junts, ja es pot dir que els investigats del Tsunami i els CDR es podran acollir a la llei, perquè no hi ha cap investigat acusat de lesa humanitat ni de vulnerar els convenis europeus dels drets humans.
Però Junts no se'n fia. "Estem convençuts que hi ha causes sota secret de sumari que estan esperant que surti la llei", apunten. "Aquesta llei no dona resposta a uns delictes reals, sinó a un abús judicial", sostenen, i per tant alguns jutges podrien fer anar més enllà les seves argumentacions per incloure els fets dins de les excepcions que ja contempla.
Per aquest motiu, Junts assegura que continua treballant per "ampliar al màxim de gent possible" l'abast de l'amnistia. Es tracta de "no deixar la pilota en mans dels jutges", i "blindar-ho tot" perquè "el que ha passat amb Tsunami" no es pugui repetir.
Entre les esmenes que Junts manté vives n'hi ha tres d'acordades amb el PNB. Una amplia el radi d'acció de la llei a accions que van tenir lloc "en el context del procés independentista" encara que "no estiguin relacionades" amb les consultes del 9-N i l'1-O per part de la justícia espanyola.
L'esmena introdueix, entre molts altres supòsits, que queden amnistiats els actes atribuïts "en funció d'operacions policials artificioses i/o prospectives orientades a la criminalització de càrrecs públics i el seu entorn, sempre i quan no hagin comportat un increment patrimonial d'origen il·lícit".
Junts i PNB també volen introduir a la llei que s'amnistiarà els actes de greuge o crítica contra les autoritats, funcionaris i institucions, els seus símbols i emblemes, "inclosos els actes duts a terme a través de la premsa, de la impremta, d'un mitjà de comunicació social, d'internet, o l'ús de xarxes socials", així com d'activitats, entre altres, "educatives".
Una altra esmena conjunta proposa eliminar directament el terrorisme de les exclusions per a l'aplicació de la llei, de manera que els magistrats on pugui recórrer a cap interpretació per evitar l'aixecament dels processos i les seves conseqüències. És un pas més respecte al redactat que s'ha aprovat en comissió, que deixa com a excepció el terrorisme sempre quan suposi una vulneració greu dels Drets Humans.
I, en tercer lloc, Junts i PNB també signen conjuntament una proposta de modificació per clarificar encara més que els jutges hauran d'aplicar la norma des del moment de la seva aprovació, independentment del fet que es presentin qüestions prejudicials davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea o recursos al Tribunal Constitucional.
Les esmenes de Junts i PNB, igual que la resta que ha presentat ERC i altres formacions i que no han estat incorporades al dictamen de la comissió, arribaran vives al ple de la setmana que ve, que tindrà lloc dimarts, 30 de gener. Els grups votaran les esmenes i la llei quedarà llesta per emprendre el camí al Senat.
