Jordi Pujol Ferrusola ha assegurat aquest dimarts a l'Audiència Nacional que mai va cobrar ni pagar des dels seus comptes andorrans a les seves empreses, Imisa o PMC. Tampoc va fer servir els comptes per facturar els seus serveis a clients com Copisa, Comsa o Isolux. A més, ha negat que cap dels seus comptes tingués relació amb la Generalitat. També ha negat que el seu pare tingués diners propis a Andorra, i ha admès que una carta que l'expresident va escriure afirmant que un compte era seu, en realitat era del seu fill gran, que el volia amagar a la seva exdona, de qui s'estava divorciant.
Ho ha dit en la segona sessió de l'interrogatori del fiscal, Fernando Bermejo, que s'ha centrat en els seus comptes andorrans. Pujol Ferrusola ha explicat el funcionament general dels comptes familiars a Andorra, però no ha volgut parlar dels moviments bancaris de la seva exdona, perquè és la mare dels seus fills.
Ha explicat que quan el 1990 ell es va fer càrrec de la 'deixa' de l'avi Florenci, el banc li va recomanar que autoritzés en el compte a Antoni Zorzano, un andorrà a qui coneixia de jugar a rugbi per fer més operatius els moviments bancaris des del mateix principat pirinenc.
La important fortuna que el seu avi havia deixat als set nets i a la seva nora s'havia invertit en productes financers complexos i a llarg termini a l'estranger. Per això, quan algun d'aquests productes arribava al seu venciment, ell ingressava els diners al compte familiar i a vegades tornava a invertir-los en altres productes. Alguns dels títols financers els guardava materialment en un armari del despatx del seu gestor bancari a la Banca Reig, Josep Maria Pallerola.
Fins el 1992 tots els ingressos al compte procedeixen d'aquests productes financers, ha dit. Després, demana als seus germans i la seva mare que s'obrin comptes bancaris personals per tal de repartir els diners de forma personal, i que cadascú es gestioni els seus propis fons. Malgrat això, els rendiments de la 'deixa' se seguien repartint de forma equitativa entre tots els familiars, a banda de les inversions personals que cadascú comencés a fer amb els seus diners. El germà gran, però, seguia assessorant els seus germans, facilitant-los inversions o fins i tot invertint conjuntament, sobretot amb Josep Pujol.
Aquest nou sistema de repartiment es manté fins a l'any 2000, i el 2004 ell fa l'últim ingrés als comptes dels seus germans i la seva mare procedent dels diners del seu avi.
Preguntat pel fiscal, ha negat rotundament que cap ingrés a Andorra procedís dels seus negocis a Catalunya o l'estranger, i tampoc que rebés cap ingrés de la Generalitat o comissions irregulars.
Preguntat per operacions i ingressos concrets, Pujol Ferrusola ha justificat alguns moviments, ha dit que no en recordava altres, i s'ha negat a respondre en els casos que afectaven la seva exdona.
El sistema també va viure un sotrac el 2010. La família estava descontenta amb algunes de les últimes inversions a través d'Andbank, l'evolució de la Banca Reig, i va demanar tota la documentació sobre els seus moviments bancaris, i que es destruïssin totes les còpies. Andbank s'hi va negar i va demanar-los que marxessin per la nova legislació sobre persones "exposades políticament". Els Pujol Ferrusola van decidir endur-se tots els fons a la BPA, un dels pocs bancs independents que quedaven al principat i que els donava més confiança que les entitats vinculades a bancs espanyols com La Caixa, Banc Sabadell o BBVA.
Manuscrit de l'expresident
Jordi Pujol Ferrusola també ha reconegut que va fer signar un manuscrit al seu pare --quan encara era president-- afirmant que un dels comptes del primogènit era seu, quan en realitat era del fill gran. Ho va fer pels volts del 2000 per "convèncer" la seva exdona Mercè Gironès, de qui s'estava divorciant. "La carta no és del meu pare, en aquest cas el vaig utilitzar per a un tema personal amb la meva dona", ha declarat.
El primogènit ha detallat que primer va sol·licitar al banc que fes una carta explicant que els diners eren del seu pare, però que Gironès era "molt intel·ligent" i que per a ella no seria "suficient". "Per això, pressiono el meu pare per aconseguir aquesta carta", ha insistit Pujol Ferrusola. El fill gran també ha dit que hi havia una tercera carta en què ell reclamava que les dues cartes anteriors – la del banc i la firmada per l'expresident- fossin destruïdes un cop la seva exdona les llegís.
