El director i actor Ivan Benet ha presentat aquest dimarts 'Una mena d'Alaska', una obra que prové d'una peça de Harold Pinter, i que es podrà veure del 7 de maig a l'1 de juny al Teatre Lliure de Montjuïc, a Barcelona. L'espectacle posa el focus en un dels casos clínics del neuròleg Oliver Sacks, concretament en la història d'una dona que torna en si després de vint-i-nou anys adormida. Tot plegat a través d'una proposta que combina el teatre amb altres disciplines com la dansa, de la mà d'Andrés Corchero; o la música, creada per Aida Oset. Tots dos formen part d'un repartiment encapçalat per Mireia Aixalà i Carles Martínez.
Benet ha explicat que se sent "emocionat i feliç" per motius "professionals, personals i vitals", ja que feia més d'una dècada que perseguia l'espectacle que ha acabat construint de la mà d'un equip que ha qualificat "d'esplèndid". Segons el director, el seu primer contacte amb la peça el va deixar "fascinat" i aquesta el va atraure durant un llarg període.
El que més ressalta, però, és la "barreja" entre Harold Pinter i Oliver Sacks, que el porta a recordar com és d'important "tornar a visitar" els clàssics contemporanis en els "temps actuals", així com aquelles escriptures que "transcendeixen el realisme pur i dur".
En el cas d''Una mena d'Alaska' la història posa el focus en la Deborah, una jove vital de setze anys que formava part d'una família unida quan va ser víctima d'una encefalitis letàrgica. Vint-i-nou anys més tard, després d'haver estat controlada pel mateix metge, cobra vida i intenta adaptar-se gradualment al món que l'envolta.
"L'obra va oscil·lant entre el realisme i el teatre de l'absurd, entre el realisme i la comèdia, igual que el personatge de la Deborah ho fa constantment entre el passat i el present", ha insistit Benet, "té aquest pèndol constant que genera un misteri, que porta els espectadors a acabar de completar la peça".
Teatre, música i dansa
Mireia Aixalà interpreta el paper de la Deborah, un personatge complicat per la falta de referents. "Realment és inimaginable, però després un cop ho comences a treballar veus que sí que ho és, i com a actriu l'acabes imaginant també", ha reconegut. Un dels seus companys d'escena és Carles Martínez, que ja havia treballat en obres de Pinter.
"La sensació que tens a l'hora de fer-lo, és d'estar fent el seguiment d'una cosa que és molt difícil d'explicar per què és un gran poeta", ha subratllat, "llavors la cosa mínima que pots aspirar és a fer una mica de mèdium de les paraules que posa". L'actor també ha revelat que li passa amb altres grans noms com Beckett o Fosse, en els quals "has de confiar molt", no només "en el que es diu", sinó també en allò que "no es diu".
La part interpretativa es complementa amb les aportacions d'Andrés Corchero i Aida Oset, que a més d'actuar, han treballat en la part coreogràfica i musical, respectivament. Corchero – ferm seguidor de Sacks - ha defensat que una de les particularitats del neuròleg és la capacitat d'explicar coses molt complexes amb "humor i senzillesa".
Pel que fa a Oset, ha reivindicat la importància de la música, la qual han lligat estretament a l'obra a través de la relació de la protagonista i la seva germana. L'obra – traduïda al català per Cristina Genebat – es podrà veure fins l'1 de juny a l'Espai Lliure de Montjuïc.
